Resultats de la cerca

Professor a la Facultat de Comunicació Blanquerna URL Formà part del collectiu Joan Orja amb J-A Fernández i J Subirana, amb el qual publicà Fahrenheit 212 Una aproximació a la literatura catalana recent 1989, que a finals dels anys vuitanta mostra la presència d’una nova generació a la literatura catalana Entre els anys 1987 i 1998 fou director d’Edicions Proa Ha estat impulsor, l’any 1999, de la publicació trimestral Idees Revista de temes contemporanis   Com a crític i assagista collaborà habitualment a La Vanguardia i l’ Avui Ha tingut cura de l’edició i pròleg de l’obra poètica de…

Treballà a l’empresa Pujol, Comabella i Companyia i obtingué el títol de pilot el 1919 al Prat de Llobregat Aquell mateix any féu, a Sabadell, amb Canudas, els primers aterratges a Catalunya fora d’un aeròdrom i el primer vol de nit efectuat a la península Ibèrica El 1920 formà un grup de treball aeri amb Montesa i Trilla, i feren demostracions per les comarques A Mallorca promogué la creació d’una societat, l’Aeromarítima Mallorquina, per a establir un correu aeri amb Barcelona, societat de la qual fou director obtingué el títol de pilot d’hidroavió a Itàlia Morí uns quants dies abans de la…

Collaborà amb Tono en la comèdia La viuda es sueño , i estrenà altres comèdies d’èxit i l’antologia apòcrifa Las mil peores poesías de la lengua castellana Fou durant anys un dels collaboradors més característics de “La Codorniz”, sovint amb el pseudònim d’El Marqués de Santi-Llopis Actuà com a actor en diversos films, entre els quals El espontáneo 1963, de Jordi Grau

Condicionat per la formació jurídica i per la filiació catòlica, tota la seva obra se centrà en l’estudi de la Catalunya del període napoleònic El títol del seu discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona – Discursos leídos en la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona en la solemne recepción pública de Don Federico Camp Llopis Relaciones entre la invasión napoleónica y los movimientos revolucionarios de Cataluña 1941– constituí una mena de síntesi de la seva tasca historiogràfica Mantingué la tesi que durant la invasió napoleònica, els catalans tingueren una actitud…

Vida i obra Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València el 1923 i es doctorà en història a Madrid el 1926 amb la tesi La ceca en Valencia , un estudi sobre la seca de València des de les primeres emissions de Jaume I fins a l’abolició dels Furs, tema que li suggerí l’erudit valencià Josep Rodrigo i Pertegàs El 1930 ingressà al Cos d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs i la seva primera destinació fou la direcció del Museu Arqueològic i la Biblioteca Provincial de Tarragona Aquell mateix any començà a participar activament en el si del moviment nacionalista, especialment…

Passà per diferents clubs entre el 1971 i el 1980 Un cop retirada, fou entrenadora del Centre de Tecnificació de la Foixarda, del Club Gimnàs Llenas, de l’Associació Esportiva Gràcia i del Club Gimnàstica Artística Tasili L’any 1993 aconseguí la categoria de jutgessa internacional de la Federació Interna-cional de Gimnàstica L’any 2000 entrà a la junta directiva de la federació catalana i assumí el càrrec de directora de l’Escola Catalana de Gimnàstica de la federació

De formació artística bàsicament autodidàctica, es donà a conèixer l’any 1972, bé que amb anterioritat havia pintat esporàdicament Fou conegut sobretot pel que ell anomenava Genografies , això és, la delimitació d’uns paisatges simplificats sobre els quals apareixen lletres i altres elements significants, tot plegat produint una interessant sensació de moviment

Estudià les relacions de Napoleó i Catalunya i aplegà una important collecció bibliogràfica sobre aquest tema Publicà Historia jurídica de la Guerra de la Independencia 1918-23, Introducció a l’estudi de la guerra napoleònica a Catalunya 1927, La invasión napoleónica 1943 i Relaciones entre la invasión napoleónica y los movimientos revolucionarios de Cataluña 1941 Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1941

Excellí com a predicador Publicà diversos sermons i una Breve noticia de la fábrica y construcción del nuevo barrio en la playa de Barcelona llamado vulgarmente Barceloneta 1755 Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1763

Prevere el 1958, obtingué la secularització el 1973 Fou catedràtic de litúrgia a la Universitat Pontifícia de Salamanca i a la facultat de teologia de Barcelona Collaborà en la reforma postconciliar del ritual d’exèquies Participà activament en la fundació del Centre de Pastoral Litúrgica , de Barcelona , de l’Instituto de Liturgia Pastoral, de Medellín Colòmbia i dels instituts de teologia i de litúrgia, de Barcelona Crític de literatura religiosa de “Serra d’Or”, responsable de la pàgina de religió del diari “Avui”, membre dels consells de redacció de “Phase” i de “Concilium” secció de…