Resultats de la cerca

Lateral dret format a les categories inferiors del FC Barcelona Jugà com a cedit al Tenerife 1989-90 i debutà al primer equip del Barça la temporada 1990-91, on es mantingué fins la temporada 1997-98 Amb l’equip blaugrana disputà 381 partits oficials i marcà quatre gols Guanyà cinc Lligues 1991-94, 1998, dues Copes del Rei 1997, 1998, una Copa d’Europa 1992, una Recopa d’Europa 1997, dues Supercopes d’Europa 1992, 1997, quatre Supercopes d’Espanya 1991, 1992, 1994, 1996 i dues Copes de la Generalitat 1991, 1993 Posteriorment jugà al Chelsea 1998-2003 i fou guardonat amb el premi de jugador…

Treballà a l’empresa Pujol, Comabella i Companyia i obtingué el títol de pilot el 1919 al Prat de Llobregat Aquell mateix any féu, a Sabadell, amb Canudas, els primers aterratges a Catalunya fora d’un aeròdrom i el primer vol de nit efectuat a la península Ibèrica El 1920 formà un grup de treball aeri amb Montesa i Trilla, i feren demostracions per les comarques A Mallorca promogué la creació d’una societat, l’Aeromarítima Mallorquina, per a establir un correu aeri amb Barcelona, societat de la qual fou director obtingué el títol de pilot d’hidroavió a Itàlia Morí uns quants dies abans de la…

Collaborà amb Tono en la comèdia La viuda es sueño , i estrenà altres comèdies d’èxit i l’antologia apòcrifa Las mil peores poesías de la lengua castellana Fou durant anys un dels collaboradors més característics de “La Codorniz”, sovint amb el pseudònim d’El Marqués de Santi-Llopis Actuà com a actor en diversos films, entre els quals El espontáneo 1963, de Jordi Grau

Condicionat per la formació jurídica i per la filiació catòlica, tota la seva obra se centrà en l’estudi de la Catalunya del període napoleònic El títol del seu discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona – Discursos leídos en la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona en la solemne recepción pública de Don Federico Camp Llopis Relaciones entre la invasión napoleónica y los movimientos revolucionarios de Cataluña 1941– constituí una mena de síntesi de la seva tasca historiogràfica Mantingué la tesi que durant la invasió napoleònica, els catalans tingueren una…

Vida i obra Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València el 1923 i es doctorà en història a Madrid el 1926 amb la tesi La ceca en Valencia , un estudi sobre la seca de València des de les primeres emissions de Jaume I fins a l’abolició dels Furs, tema que li suggerí l’erudit valencià Josep Rodrigo i Pertegàs El 1930 ingressà al Cos d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs i la seva primera destinació fou la direcció del Museu Arqueològic i la Biblioteca Provincial de Tarragona Aquell mateix any començà a participar activament en el si del moviment nacionalista, especialment…

Prevere el 1958, obtingué la secularització el 1973 Fou catedràtic de litúrgia a la Universitat Pontifícia de Salamanca i a la facultat de teologia de Barcelona Collaborà en la reforma postconciliar del ritual d’exèquies Participà activament en la fundació del Centre de Pastoral Litúrgica , de Barcelona , de l’Instituto de Liturgia Pastoral, de Medellín Colòmbia i dels instituts de teologia i de litúrgia, de Barcelona Crític de literatura religiosa de “Serra d’Or”, responsable de la pàgina de religió del diari “Avui”, membre dels consells de redacció de “Phase” i de “Concilium” secció de…

Excursionista, alpinista el 1932 escalà, amb Vilaret, la paret nord del Pedraforca i espeleòleg animador de la publicació “Sota Terra”, 1932-36, es llicencià en ciències naturals a Barcelona 1932, sota el mestratge de JMarcet i Riba, MSan Miguel de la Càmara, FPardillo i LSolé i Sabarís publicà, fins el 1939, una vintena de treballs sobre tectònica i morfologia dels Prepirineus i del Pirineu català i la hidrologia càrstica del Sistema Mediterrani En 1936-39 aixecà el primer mapa geològic d’Andorra a escala 150 000 En 1939-48 publicà uns quaranta treballs de tema català, coronats per la tesi…

Mestre, exercí a la normal de Conca 1919 i traduí i prologà obres pedagògiques Afiliat al PSOE, fou un dels animadors de la Federació Espanyola de Treballadors de l’Ensenyança, i fou diputat socialista a les corts 1931, 1933, 1936 Director general d’ensenyament primari 1931-33, presidí un dels més ambiciosos programes de construcció escolar de la història de l’educació a l’Estat espanyol Durant la Guerra Civil de 1936-39 ocupà diversos càrrecs, entre els quals la sotssecretaria de la presidència del govern, amb Largo Caballero Installat a França des del 1939, fou president gener-juliol del…

Es formà a l’Escola Municipal d’Arts i Oficis, i en escultura a Llotja És autor de restauracions i d’una imatge de la Mare de Déu de la Mercè, per a la catedral de Quito, que li valgué la medalla al mèrit cultural de la Diputació de Barcelona Treballà al Museu Arqueològic de Barcelona com a restaurador i medallista

Companya del poeta i dramaturg Joan Brossa des del 1972, tingué un paper clau en la seva vida Treballà al Departament d’Oncologia de l’Hospital de Sant Pau, i des de l’any 2000 presidí la Fundació Brossa i treballà per promoure i conservar el llegat del poeta