Resultats de la cerca

Fou escolà de Montserrat en el període anterior a la guerra del Francès Quan canvià la veu, abandonà el monestir i oposità a la plaça d’organista de Sant Joan de les Abadesses El 1824 guanyà per oposició la plaça d’organista a Santa Maria del Mar, en competència amb B Saldoni, i hi romangué fins a la seva mort En algunes fonts hom el cita com a mestre de capella, possiblement per error Com a Lluís Vall-Llosera és documentat un organista que oposità a Girona i que el 1804 treballava com a tal al monestir de Sant Cugat Per les dates, segurament es tracta de la mateixa persona

Duc de Turena 1368-92 i després d’Orleans Lluís I 1392-1407 Segon fill de Carles V de França i germà de Carles VI El 1389 es casà amb Valentina Visconti, comtessa d’Asti, filla del duc de Milà, la qual cosa li donà drets sobre el Milanesat La demència del seu germà el convertí en regent de França Hagué de lluitar contra l’oposició del duc Felip II de Borgonya i del fill d’aquest, Joan Sense Por, que aspiraven al tron de França El fet que fos amant de la seva cunyada, Isabel de Baviera, i la seva prodigalitat el feren impopular Joan Sense Terra se n'aprofità i el féu assassinar Aquesta mort…

De jove s’allistà a la División Azul per a evitar les represàlies contra el seu pare, antic governador civil de València durant la Segona República Començà estudis de dret i de filosofia i lletres, i l’any 1947 ingressà a l’Institut de Cinematografia, de Madrid Debutà el 1951 amb Juan Antonio Bardem , amb el qual escriví i realitzà Esa pareja feliz Posteriorment, fins al 1963, rodà el que han estat considerades les seves millors obres, dues de les quals, Bienvenido Mr Marshall 1952 i El verdugo 1963, han esdevingut fites del cinema espanyol A través de l’humor esperpèntic d’…

Ingressà a l’orde dominicà 1544 i fou mestre de novicis al convent de Llombai Es relacionà amb personalitats de la reforma posttridentina, com Maria Agullona, Nicolau Factor i Luis de Granada El 1562 se n’anà de missioner a Amèrica, al regne de Nova Granada, on acomplí una labor evangelitzadora a Tubará, Zipacua, Mahates, Cartagena de Indias, Paluato, Santa Marta i Tenerife S’oposà al tracte inhumà que els encomenderos donaven als indis i, en relació amb una seriosa advertència de fra Bartolomé de Las Casas, tornà a València el 1569, on des d’aleshores fou amic i conseller de l’arquebisbe…

Ingressà a l’orde dominicà a 14 anys Anà a Filipines 1618, on fou ordenat sacerdot 1620 aprengué les llengües tagala i xinesa i desenvolupà una tasca missionera activa El 1623 passà a les missions del Japó Denunciat, fou empresonat 1626 i cremat viu Beatificat pel papa Pius IX el 1867, hom en celebra la festa el 18 de juliol

Es traslladà a Barcelona per a cursar peritatge agrònom, professió de la qual obtingué el títol però que no exercí mai Installat a aquesta ciutat, treballà de comptable en un establiment comercial i, parallelament, s’aproximà al catalanisme, primer a la Lliga Regionalista, posteriorment a la Unió Catalanista de Domènec Martí i Julià , i ingressà finalment a la Federació Nacionalista Democràtica de Francesc Macià , organització per a la qual recorregué Catalunya fent mítings i reclutant militants El 1922 seguí Macià en la fundació d’ Estat Català , del qual s’escindí junt amb el sector que…

Germà d’Ignasi Vidal i Molné Format a Llotja i a Sant Lluc Protagonista del film Déjate de amigos 1928-30 de Joan Estiarte Exiliat el 1939 amb el seu germà, s’installà a Mònaco el 1942 hi exposà i des d’allà es projectà per tot França, així com per Suïssa, Bèlgica, Suècia, Anglaterra i Itàlia Collaborà en revistes, illustrà llibres únics La Divina Comedia , realitzà escenografies Carmen , 1954, Òpera de Montecarlo i grans murals i produí films de dibuixos animats Don Quijote de la Mancha Es naturalitzà monegasc el 1961 i esdevingué membre del consell d’administració del Musée Nationale…

Fill i successor de Lluís II , deixà a la seva mare Violant d’Aragó el govern de Provença, puix que la seva màxima preocupació fou de realitzar els seus drets a la corona de Nàpols En vida del seu pare portà el títol de duc de Calàbria Malgrat l’ajut de l’important partit angeví, l’actitud contradictòria de la reina Joana II i la forta oposició d’ Alfons IV de Catalunya-Aragó feren fracassar els seus projectes Morí en combat contra Jaume dels Blaus, el principal partidari d’Alfons IV Fou succeït pel seu germà Renat

Es formà a la Llotja i a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi 1950-55, i posteriorment es traslladà a París, on estudià gravat i litografia És considerat un dels artistes més destacats en l’aiguafort i la serigrafia Feu la primera exposició individual l’any 1957, i participà en els Salons de Maig i a les Biennals Hispanoamericanes En la dècada del setanta, s’orientà cap a la pintura i la litografia Fou professor de l’Escola Massana També fou dibuixant de cartells de cinema i de teatre, i publicà diversos llibres d’edició limitada amb gravats, litografies i xilografies que comptaren amb la…

Vida A quinze anys ja realitzà un primer curt força sorprenent, La agonía de Agustín 1975 Amb manifestacions cinematogràfiques de petit format, o de manera més privada i entre amics, continuà el procés d’autoaprenentatge i de recerca d’una manera pròpia d’expressar-se amb films de totes les mides i formats curts i llargs en 8, 16 i 35 mm En 8 mm realitzà El orificio de la luz 1977 Apuntes de un rodaje 1982, que és una mena de making off personal de Dulces horas de Carlos Saura Elogio a las musas 1977 i La dramática pubertad de Alicia 1978 Afrontà el pas dels 16 als 35 mm amb Memorias de un…