Resultats de la cerca
Es mostren 170 resultats
queta
Anatomia animal
Apèndix filiforme rígid i quitinós, d’origen dèrmic, característic dels poliquets i dels oligoquets.
És agrupat en feixos que sobresurten de la pell, disposats a banda i banda de cada segment contribueix a la locomoció En els insectes, les quetes són prolongació de la cutícula del cos
Automovilismo español
Automobilisme
Publicacions periòdiques
Revista d’automobilisme publicada mensualment a Barcelona des del març del 1909.
Editada per la Sociedad Instructiva de Conductores y Mecánicos de Automóviles de Barcelona, es dissenyà per erigir-se com a portaveu de la indústria de l’automòbil i de la locomoció aèria d’Espanya En fou director Mario Arnal
motilitat
Biologia
Propietat de la major part dels organismes vius que els permet de moure’s espontàniament o en resposta a estímuls de diversa mena.
La motilitat permet d’assegurar moviments susceptibles d’engendrar la locomoció, el tropisme, les taxis, les cinesis, etc, i ha tingut un paper molt actiu en l’evolució de la matèria viva La motilitat té una àmplia gamma de possibilitats al llarg de l’escala zoològica i presenta una successiva complexitat, que va des dels moviments intracellulars i cellulars fins a la locomoció animal El moviment intracellular tradueix la vitalitat de la matèria viva en oposició a la matèria inerta, com és el cas del moviment intens dels cromatòfors dels bacteris El moviment cellular…
filibranquis
Filibranquis
© C.I.C. Moià
Malacologia
Ordre de mol·luscs lamel·libranquis caracteritzats pel fet de tenir les brànquies formades per filaments allargats i plegats en nansa.
No tenen múscul adductor anterior, o bé hi és molt reduït, i el peu és curt i no serveix per a la locomoció Es nodreixen de plàncton Pertanyen a aquest ordre la majoria de molluscs aquàtics comestibles musclos, dàtils de mar, ostres, cloïsses, etc
oreopitec
Antropologia
Zoologia
Gènere d’homínids fòssils del Miocè superior o del Pliocè inferior de la Toscana, que per la capacitat craniana i la talla s’assemblen als pòngids actuals.
Certs caràcters dentaris i la cara curta l’aproximen als homínids, i la pelvis és típica dels bípedes L’excessiva longitud dels braços o braquiació, com també el fet de tenir les cames curtes, demostren una especialització en direcció parallela als antropoides Hom creu que habità fa uns 10 milions d’anys en els boscs que envoltaven els llacs i pantans formats pels desguassos de la serralada dels Alps En l’estudi biomecànic de les extremitats dels oreopitecs realitzat en Evidence of Hominid-like adaptations to precision grip in the Hand of European Miocene Ape Oreopithecus 1999, de MKöhler,…
arcosaures
Paleontologia
Herpetologia
Superordre de la subclasse dels diàpsids que constituí el grup més florent de rèptils a l’era mesozoica.
Es caracteritzaven per la possessió de dues fosses temporals en el crani, com els lepidosaures, i per l’adaptació a la locomoció bípeda de la majoria dels individus Els arcosaures més primitius, els tecodonts, aparegueren en el Triàsic Aparentment, d’aquests derivaren cinc branques la dels cocodrils, que sobreviuen actualment la dels pterosaures o rèptils voladors la que més tard originà la dels ocells, i dues altres línies els representants de les quals són els dinosaures 2 Rèptil del superordre dels arcosaures
trineu

Trineu a l'Antàrtida
© Corel
Esport general
Etnografia
Transports
Vehicle proveït de patins o d’esquís en lloc de rodes que es desplaça lliscant sobre la neu o el glaç, estirat per cavalls, rens o gossos.
Usat normalment com a mitjà de transport i de locomoció als països nòrdics, hom en pot distingir dos tipus principals el trineu lapó, d’un sol patí, i el trineu de dos patins, difós per totes les altres zones, amb variants locals més o menys complexes Hi ha força incertituds quant a la gènesi i l’origen del trineu hom en troba antecedents en el tobogan dels algonquins canadencs Amb formes variades, com més va més complexes, forma part de diversos esports hivernals bobsleigh, skeleton
Josep Comas Solà

Josep Comas Solà
Història de l’aviació catalana
Esports aeris
Pioner de l’aviació a Catalunya.
Científic i astrònom, estudià camps com l’automoció i l’aviació, entre d’altres El 1908 fundà, juntament amb Joan Sardà Ballester, l’Associació de Locomoció Aèria, primer club d’aviació de Catalunya Promogué el primer vol amb motor de l’Estat, efectuat per Lucien Mamet l’11 de febrer de 1910 a l’antic hipòdrom de Can Tunis A més, fou cofundador del Reial Automòbil Club de Catalunya RACC, i disposà d’un dels primers cotxes amb motor d’explosió que circulà per Barcelona
Joan Sardà Ballester
Esports aeris
Directiu d’aviació.
Precursor de l’aviació catalana i estatal, l’any 1908 fundà juntament amb Josep Comas Solà l’Associació de Locomoció Aèria Dirigí el butlletí de l’associació i el 1910 creà Aviación , la primera revista d’aviació de Catalunya Fou secretari de l’aeroclub, un dels organitzadors de la Primera Exposició d’Aviació de Barcelona i formà part de la comissió organitzadora del primer vol de Catalunya, protagonitzat per Julien Mamet al febrer del 1910 També participà en la constitució de l’Aeroclub de Catalunya el 1916
escarabeids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters, caracteritzats pel fet de presentar l’extrem de les antenes en forma de pinta amb les pues mòbils.
De formes, dimensions i coloracions molt diverses, presenten generalment un dimorfisme sexual acusat i llurs èlitres són durs i no recobreixen totalment l’abdomen Les larves són en forma d’eruga tenen potes ben desenvolupades però poc aptes per a la locomoció, i un aparell masticatori molt potent La nimfa és lliure El règim alimentari tant de larves com d’adults és molt variat poden ésser copròfags, necròfags, fitòfags, sapròfags i fins i tot paràsits La família és estesa pràcticament per tot el món amb unes 20000 espècies, representades extensament als Països Catalans