Resultats de la cerca
Es mostren 97 resultats
Marcel Dupré
Música
Compositor, teòric i organista francès.
Fou educat musicalment a Rouen sota la tutela del seu pare, organista de Saint-Ouen Nen prodigi, a dotze anys rebé el càrrec d’organista de l’església de Saint-Vivien Completà la seva formació musical al Conservatori de Música de París entre el 1902 i el 1914, i tingué com a mestres, entre altres, LV Vierne, ChM Widor i L Diémer El mateix any que finalitzà la seva formació 1914 guanyà el Premi de Roma de Composició Interessat en l’obra de JS Bach, el 1920 interpretà la integral de les seves obres per a orgue a París, fet que li proporcionà un gran reconeixement internacional com…
P. Vergilii Maronis Bucolica Georgicon Aeneidos
Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 197, aquest manuscrit, on solament hi ha una gran inicial 14 x 3,5 cm al començament del text foli 1v, és una obra de pergamí amb lletra Carolina i aplicació de tinta i vermell Consta de 88 folis més V que, procedents de l’arxiu catedralici vigatà, foren aplegats per Josep Gudiol, ja que formaven part de l’escrit de Virgili La seva cronologia pertany al segle XI * i la seva realització és producte de diverses intervencions Fa 30 x 26 cm Caplletra “T” del foli 1v, dibuixada amb una estructura bastant peculiar i amb una mena de rosassa al seu interior…
diglòssia
Lingüística i sociolingüística
Sociologia
Situació sociolingüística en què un idioma o parlar alt (A) és usat per a funcions formals (educació, literatura, religió, etc.) i en la majoria dels usos escrits, enfront d’un idioma o parlar baix (B), d’ús informal (comunicació íntima, familiar o espontània, etc.) i generalment oral.
Exemples de diglòssia són algunes aristocràcies europees abans de la Primera Guerra Mundial llengua A el francès llengua B la del país corresponent, la comunitat suïssa alemanya llengua A alemany comú llengua B suís alemany i la societat catalana en el seu conjunt, bé que amb diferències regionals històriques situació més atenuada a Catalunya que al País Valencià o al Rosselló Alguns autors distingeixen entre diglòssia em> parcial i diglòssia total segons que l’alternança dels parlars A i B es produeixi amb pressions de caràcter polític externes ocupació militar, opressió nacional o no…
Fortificació i vilatge de Puig Castellar (Biosca)
Art romànic
Situació Escasses restes d’aquest jaciment, aparegudes a la banda meridional del turó EFS El turó conegut com a Puig Castellar es troba al límit meridional del municipi de Biosca, justament a la dreta del Llobregós Mapa 34-14 361 Situació 31TCG618320 S’hi accedeix per la carretera LV-3113, que uneix Guissona amb Biosca, la qual segueix la riera d’aquest nom Prop del riu, cal enfilar-se serra amunt i al cap d’uns 15 minuts s’arriba a una primera elevació Tot seguit, cal superar un marcat collet natural abans d’arribar al cim El pendent nord és molt abrupte, fet que obliga a…
Alcuini opusculum de vitiis et virtutibus cardinalibus. Liber contra simoniacos
Un detall de la part inferior del foli 18, amb la representació d’un enfrontament entre animals G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 46, aquest manuscrit en pergamí és constituït per 69 folis 22×18 cm correspon al núm 46 del catàleg de Gudiol i al CIV del de Villanueva Procedeix de l’Arxiu Capitular de Vic * i és una obra datada del segle XII i realitzada per diverses mans Un fragment del foli 62v, al peu del qual figuren unes inicials molt simples amb una sola tinta Estem davant un moment de decadència de l’ scriptorium de Vic Museu Episcopal de Vic La seva illustració pot…
Expositio Beda et Cantica
Art romànic
Arxiu de la d’Aragó Corona A Ms Ripoll 116 Expositio Beda et Cantica Foli 42, el qual, amb la presentació d’una caplletra “D” decorada amb motius fitomòrfics i zoomòrfics, constitueix una de les poques miniatures d’aquest còdex Arxiu Mas Aquest còdex, compost per 102 folis 18,30 × 25,40 cm, escrits en lletra carolina del segle XI * sobre pergamí, conté, en la seva major part, texts de Beda “ Incipit liber Bede presbiteri de gratia Dei contra Julianum …” foli 1 la seva part final és complementada amb alguns fragments de sant Gregori “ Expositio in Cantica Canticorum… domini Gregoriipapae ”…
Josep Lluís Sureda i Carrion
Economia
Economista.
Llicenciat en dret a Barcelona 1943 i doctor a Madrid 1948 L’any 1953 guanyà la càtedra d’economia política i finances públiques de la Universitat de Barcelona En aquesta universitat impulsà llavors l’establiment d’una facultat de ciències econòmiques i s’encarregà de la seva organització i posada en funcionament 1954-56 Advocat del financer mallorquí Joan March, formà part de l’equip legal que defensà els interessos de l’Estat espanyol en el cas de dret públic internacional sobre l’abús de drets de la Barcelona Traction, Light and Power Co Ltd del 1970 Cal esmentar entre els seus estudis…
Sant Pere de Palou de Torà (Massoteres)
Art romànic
Situació Petit edifici molt restaurat que conserva l’absis del final del període romànic ECSA-X Solé L’església de Sant Pere és dalt d’un turó situat al NE del nucli de població de Palou de Torà, dit també Palouet, que s’emplaça a 501 m d’altitud, al sector del llevant del terme municipal, vora el torrent de Palou Mapa 34-14 361 Situació 31TCG644294 Palou de Torà és situat a uns 4,5 km de Massoteres per la carretera LV-3114, que finalitza al mateix poble de Palouet Des d’aquí, per a arribar a l’església de Sant Pere, cal prendre una pista que se’n va cap a l’E, des d’on s’albira…
Sant Simeó de Massoteres
Art romànic
Situació Església en ruïnes situada al recinte del cementiri vell, amb l’absis ornat amb arcuacions llombardes i lesenes X Solé Les ruïnes de l’església de Sant Simeó són dins el recinte del cementiri vell i desafectat del poble de Massoteres, el qual és situat a 502 m d’altitud, a la plana de Guissona Mapa 34-14 361 Situació 31TCG598289 El poble de Massoteres és uns 2 km al NE de Guissona, per la carretera LV-3113 en direcció a Biosca XSB Història Malauradament, no es disposa, ara com ara, de referències documentals d’època medieval d’aquest temple, que podria haver estat la…
Fortalesa de la Sisquella (Juncosa)
Art romànic
Situació Petita mola rocallosa, on es troben els vestigis d’aquesta fortalesa ECSA-J Bolòs Els vestigis d’aquesta fortificació són a llevant del mas de la Sisquella, en una petita mola rocallosa que s’acaba amb un planell Mapa 32-16 416 Situació 31TCF145860 Des del poble de la Juncosa cal prendre la carretera LV-7011, que es dirigeix a l’Albagés Al cap de 2 km surt un camí a mà dreta que porta en 1 km al mas de la Sisquella JRG Història Aquesta força centrà un antic vilatge que havia format part del primitiu terme del castell de Castelldans El lloc apareix documentat per primera…