Resultats de la cerca

Inaugurat el 1982, consta d’una exposició de tota mena d’instrumentació i aparellatge mèdics emprats antigament —fins a la Primera Guerra Mundial— mostra també manuscrits inèdits de personalitats de la medicina catalana i originals de la correspondència entre metges catalans i eminències d’arreu Té també una biblioteca

Treballà de traumatòleg en els serveis mèdics del Futbol Club Barcelona 1975-2003 i en fou cap 1999-2003 Exercí també com a cap d’equip mèdic del futbol base a la Mutualitat Catalana de Futbolistes 1980-99 Presidí la Societat Espanyola de Traumatologia de l’Esport 2002-06

Els hospitals de la XHUP estan dedicats, però, a l’assistència pública i tenen un conveni de finançament amb el Servei Català de la Salut En formen part la majoria d’hospitals comarcals i altres centres mèdics que depenen de fundacions sense ànim de lucre, d’ajuntaments o de patronats

Fou professor a la Universitat de Pavia des del 1796 i de Milà des del 1800 Publicà diversos treballs mèdics i el 1799, basant-se en els estudis de John Brown, exposà la teoria dels contraestímuls, que concebia com unes substàncies d’acció contrària a la dels estímuls i que disminueixen l’excitabilitat

El 1318 fou nomenat metge reial per Jaume II de Catalunya-Aragó, el qual fou assistit el 1335 Es coneixen dotze escrits mèdics seus, entre els quals figura un règim dietètic per a un bisbe de prop de Monteleimar, fet en collaboració amb tres altres metges i publicat a Alemanya 1923 i França 1924

Nascut en una família de teixidors, aconseguí d’obrir una llibreria a València que li serví de base per a encetar una important activitat com a editor Aconseguiren notorietat les seves edicions de temes mèdics i, sobretot, les seves colleccions populars Féu imprimir el Diccionari valencià-castellà d’Escrig, en edició preparada per Constantí Llombart

Des del 1995 dirigeix el Servei de Medicina de l’Esport de Centre Mèdic Teknon Fou metge de la Federació Espanyola d’Hoquei 2004-06 i de la selecció estatal 2009-10, director dels serveis mèdics del club de futbol italià Udinense 2006-08 i director mèdic del Reial Club Deportiu Espanyol 2008-09

Llicenciat per la Universitat de Barcelona el 1946, fou metge d’Alcarràs del 1951 fins a la jubilació Compaginà l’exercici de la medicina amb l’interès per la història d’aquesta ciència, que cresqué amb la participació als Congressos d’Història de la Medicina Catalana Sovint en collaboració amb el seu fill Manuel Camps i Surroca la Portella, Segrià, 1948, feu recerques sobre aspectes mèdics diversos medicina científica, pràctiques curatives populars, epidèmies, higiene pública, estudis forenses des de l’edat mitjana fins al segle XVIII, centrant-se sobretot al Segrià Entre les…

Estudià a Montpeller i a París Fou catedràtic de terapèutica, de medicina legal i de química a la Universitat de Montpeller, de la qual esdevingué degà Escriví diversos tractats mèdics, especialment sobre les aigües termals del Rosselló i de les comarques veïnes, publicats entre el 1827 i el 1840, i també una obra de toxicologia general

Fill de Martí Castells i Melchor Exercí a Lleida i a Barcelona Estudià els aspectes mèdics i socials de la prostitució Dirigí la Revista de Higiene y Policía Sanitaria  1889, que havia fundat, i el Boletín de la Academia de Higiene  1893 Morí arran de l’epidèmia de febre groga de Tona, que havia anat a estudiar