Resultats de la cerca
Es mostren 303 resultats
Museu de la Història de la Medicina de Catalunya
Museu
Museu de Barcelona creat per la Fundació Catalana, el Col·legi de Metges de Barcelona i Balears i la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona.
Inaugurat el 1982, consta d’una exposició de tota mena d’instrumentació i aparellatge mèdics emprats antigament —fins a la Primera Guerra Mundial— mostra també manuscrits inèdits de personalitats de la medicina catalana i originals de la correspondència entre metges catalans i eminències d’arreu Té també una biblioteca
Josep Borrell Pedrós
Esport general
Metge.
Treballà de traumatòleg en els serveis mèdics del Futbol Club Barcelona 1975-2003 i en fou cap 1999-2003 Exercí també com a cap d’equip mèdic del futbol base a la Mutualitat Catalana de Futbolistes 1980-99 Presidí la Societat Espanyola de Traumatologia de l’Esport 2002-06
Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública
Medicina
Associació que agrupa els hospitals catalans que no pertanyen a l’Institut Català de la Salut.
Els hospitals de la XHUP estan dedicats, però, a l’assistència pública i tenen un conveni de finançament amb el Servei Català de la Salut En formen part la majoria d’hospitals comarcals i altres centres mèdics que depenen de fundacions sense ànim de lucre, d’ajuntaments o de patronats
Giovanni Rasori
Metge italià.
Fou professor a la Universitat de Pavia des del 1796 i de Milà des del 1800 Publicà diversos treballs mèdics i el 1799, basant-se en els estudis de John Brown, exposà la teoria dels contraestímuls, que concebia com unes substàncies d’acció contrària a la dels estímuls i que disminueixen l’excitabilitat
Jordà de Torre
Metge de Montpeller.
El 1318 fou nomenat metge reial per Jaume II de Catalunya-Aragó, el qual fou assistit el 1335 Es coneixen dotze escrits mèdics seus, entre els quals figura un règim dietètic per a un bisbe de prop de Monteleimar, fet en collaboració amb tres altres metges i publicat a Alemanya 1923 i França 1924
Pasqual Aguilar i Lara
Disseny i arts gràfiques
Edició
Llibreter i editor.
Nascut en una família de teixidors, aconseguí d’obrir una llibreria a València que li serví de base per a encetar una important activitat com a editor Aconseguiren notorietat les seves edicions de temes mèdics i, sobretot, les seves colleccions populars Féu imprimir el Diccionari valencià-castellà d’Escrig, en edició preparada per Constantí Llombart
Ignacio Sitges Serra
Esport general
Metge especialista en medicina de l’esport.
Des del 1995 dirigeix el Servei de Medicina de l’Esport de Centre Mèdic Teknon Fou metge de la Federació Espanyola d’Hoquei 2004-06 i de la selecció estatal 2009-10, director dels serveis mèdics del club de futbol italià Udinense 2006-08 i director mèdic del Reial Club Deportiu Espanyol 2008-09
Manuel Camps i Clemente
Medicina
Metge i historiador.
Llicenciat per la Universitat de Barcelona el 1946, fou metge d’Alcarràs del 1951 fins a la jubilació Compaginà l’exercici de la medicina amb l’interès per la història d’aquesta ciència, que cresqué amb la participació als Congressos d’Història de la Medicina Catalana Sovint en collaboració amb el seu fill Manuel Camps i Surroca la Portella, Segrià, 1948, feu recerques sobre aspectes mèdics diversos medicina científica, pràctiques curatives populars, epidèmies, higiene pública, estudis forenses des de l’edat mitjana fins al segle XVIII, centrant-se sobretot al Segrià Entre les…
Josep Anglada i Cabaner
Metge.
Estudià a Montpeller i a París Fou catedràtic de terapèutica, de medicina legal i de química a la Universitat de Montpeller, de la qual esdevingué degà Escriví diversos tractats mèdics, especialment sobre les aigües termals del Rosselló i de les comarques veïnes, publicats entre el 1827 i el 1840, i també una obra de toxicologia general
Frederic Castells i Ballespí
Metge.
Fill de Martí Castells i Melchor Exercí a Lleida i a Barcelona Estudià els aspectes mèdics i socials de la prostitució Dirigí la Revista de Higiene y Policía Sanitaria 1889, que havia fundat, i el Boletín de la Academia de Higiene 1893 Morí arran de l’epidèmia de febre groga de Tona, que havia anat a estudiar