Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
Violant d’Aragó
Història
Dèspoina d’Epir, comtessa de Luna.
Cinquena filla del rei Jaume II i de Blanca de Nàpols, que morí en infantar-la Educada per Violant d’Ayerbe, visqué de petita al palau reial de València, i després habità, en companyia de la madrastra Maria de Xipre, al castell de Tortosa, i més tard a Barcelona El seu pare projectà el seu matrimoni amb el rei Carles IV de França, amb el príncep de Galles Eduard hereu d’Eduard II i amb el rei Alfons XI de Castella i Lleó El seu germà Alfons III la casà el 1327 amb Felip de Tàrent, dèspota d’Epir fill del príncep Felip II d’Acaia i emperador titular de Constantinoble i de la…
Josep Maria Puig i Torralva

Josep Maria Puig i Torralva
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Deixeble de Constantí Llombart, dirigí eventualment 1880-83 el Calendari Llemosí i fou membre de Lo Rat Penat i de L’Oronella Fundà, amb altres ratpenatistes escindits, la societat València Nova 1904, origen del valencianisme polític Inicià una “Biblioteca Llemosina” per a l’edició de textos antics 1881, que no tingué continuïtat Obtingué la flor natural als Jocs Florals de Lo Rat Penat del 1897, i en fou mestre en gai saber Publicà una part de la seva obra poètica a Lliris i cards 1899, i el drama històric Mare i madrastra 1889 sobre l’enfrontament entre Guillem de Vinatea i…
,
sograstre | sograstra
Padrastre, madrastra, del marit o de la muller respecte a l’altre cònjuge.
la Ventafocs
Il·lustració d’Apel·les Mestres per a una edició de La Ventafocs
© Fototeca.cat
Història
Personatge femení protagonista del conte popular homònim, del qual existeixen unes quatre-centes versions.
Maltractada per la seva madrastra i les seves germanes, viu confinada a la cuina i fa els treballs de la casa Gràcies a l’ajuda d’una fada pot assistir al ball del fill del rei, amb qui es casarà després que aquest l’hagi poguda localitzar gràcies a una sabata de cristall que havia perdut en fugir del ball Fou publicat per ChPerrault a Contes de ma mère l’Oye 1697 i a Kinder und Hausmärchen dels germans Grimm La versió de Perrault fou traduïda al català per Lluís Via i illustrada per Apelles Mestres 1909 Carles Riba traduí la dels Grimm en Contes d’infants i de la llar 1919, 1921…
Pere I d’Arborea
Història del dret
Jutge d’Arborea.
Fill de Barisó I de Serra, jutge d’Arborea, i de la primera muller Pelegrina de Làcon Juntament amb la seva mare, governà el jutjat mentre Barisó era a Gènova, on visqueren també tots un quant temps ~1172 La seva madrastra, Agalbursa de Cervera, presentà reclamacions dotals, per les quals, amb l’ajut de Gènova, obtingué l’establiment dels Cervera, vescomtes de Bas, en el jutjat, en persona del seu nebot Ponç Hug de Cervera vescomte Hug II aquest, però, podia també allegar-hi altres drets com a fill d’Ispella, germana del jutge Pere I Mort Barisó 1185, el seu fill concedí alguns…
Recared I
Història
Rei visigot (586-601).
Fill de Leovigild i de la primera muller d’aquest, probablement Teodòsia germana de Leandre i Isidor de Sevilla Amb el seu germà Ermenegild fou associat pel seu pare al tron 573, amb la missió de governar les regions del nord enfront dels francs, collaboració que fou més estreta a la mort d' Ermenegild 585 Combaté contra els francs a la Septimània ~585-586 i recuperà Carcassona A la mort de Leovigild accedí al tron El 587 es convertí al catolicisme i el seu exemple fou seguit per gairebé tot l’episcopat arià i gran part del poble visigot Això fou proclamat solemnement en el concili III de…
Tuthmosis III

Tuthmosis III. davant Ammó
© Fototeca.cat
Història
Faraó de la dinastia XVIII (1504-1450 aC).
Fill de Tuthmosis II, estigué sota el domini de la seva tia i madrastra Hatšepsut del 1504 al 1482 A partir de la desaparició d’aquesta, però, demostrà ésser un dels sobirans més capaços d’Egipte No sols fou un bon administrador, sinó que, a més, la seva política exterior tingué una gran brillantor, i el país arribà al punt culminant del seu poder Seguint la política expansionista de Tuthmosis I, conquerí nous territoris a Síria-Palestina, i refermà el control sobre les possessions que Egipte ja hi tenia en el decurs de disset campanyes, quatre de les quals són molt importants en…
Gabriel Marcel
Filosofia
Literatura francesa
Filòsof i escriptor francès.
Orfe de mare a quatre anys, la solitud d’una infància marcada per la rigidesa de la seva madrastra determinà en ell una experiència existencial que és palesa en tota la seva obra Participà, amb Lovelle i Le Senne, en el moviment de la filosofia de l’esperit, i el seu pensament filosòfic —que, després d’un apropament inicial a l’idealisme, es caracteritzà per l’oposició més rotunda a tot sistema— fou configurat fonamentalment en forma de diari, iniciat el 1912 Marcel, malalt, era aleshores en un sanatori suís i donat a conèixer a partir del 1926, amb diversos noms La seva…
Almodis de la Marca
Ramon Berenguer I i la seva muller Almodis paguen als comtes de Cerdanya la cessió que aquets els havien fet de llurs drets sobre Carcassona...
©
Història
Comtessa de Barcelona, filla dels comtes llemosins Bernat de la Marca i Amèlia; tercera esposa de Ramon Berenguer I de Barcelona.
Abans havia estat muller del comte Ponç de Tolosa, que la repudià malgrat tenir d’ella quatre fills Sembla que havia estat repudiada ja anteriorment per Hug de Lesinhan a causa de parentiu La unió amb Ramon Berenguer I s’esdevingué el 1052 El 1053 ja li donà els futurs comtes, bessons, Berenguer Ramon II i Ramon Berenguer II Malgrat l’oposició de la comtessa àvia Ermessenda, Ramon Berenguer dotà esplèndidament Almodis i l’associà al govern Almodis havia aportat al seu darrer marit una colla de drets, per lligams familiars, sobre territoris del Llenguadoc Les paries que Ramon…
tradicionalisme
Història
Política
Doctrina política que defensa la sobirania reial exercida a través de les institucions pròpies de la societat foral i estamental.
A l’Estat espanyol fou adoptada pel carlisme i significava el rebuig de les idees liberals sorgides durant la guerra contra Napoleó i el retorn a la monarquia absoluta, basada en la tesi de la legitimitat de la llei sàlica, el dret diví de la monarquia i, pr tant, la defensa aferrissada de la religió catòlica i de les seves institucions, idees que ja es troben presents en els moviments reialistes del Trienni Liberal i en la guerra dels Malcontents, al Principat Posteriorment, aquesta doctrina cercà una justificació històrica en la identificació de la monarquia absoluta amb una suposada…