Resultats de la cerca

Vida i obra Apareix documentat per primer cop en un pagament que se li fa a la Seu d’Urgell el 1538 per dirigir un grup de cantors forans El capítol de la catedral li oferí el càrrec de mestre de capella el 1539 i Brudieu s’establí a la Seu d’Urgell Es mantingué en el càrrec fins el 1543, que, per causes desconegudes, hi renuncià Dos anys més tard reprengué la seva tasca al capdavant de la capella catedralícia i s’hi mantingué fins el 1577 Fou ordenat de sacerdot poc abans del 1546 L’any 1575 s’encarregà de revisar els llibres de cor de la seu per tal d’acomodar-los als dictats de Trento El…

Entre els anys 1598 i 1628 treballà com a músic al servei de la família Kytson a Hengrave Hall, prop de Bury Saint Edmunds, a Suffolk Durant aquest temps acumulà una important fortuna personal Publicà dos llibres de madrigals de tres a sis veus The First Set of English Madrigals Londres, 1598 i The Second Set of Madrigales, apt both for Voyals and Voyces Londres, 1609 Quan Lady Elizabeth Kytson morí 1628, Wilbye es desplaçà a Colchester, on passà la darrera dècada de la seva vida al servei de la seva filla, Lady Rivers Fou un dels madrigalistes anglesos més refinats…

Pertany a l’escola veneciana Autor de nombrosos madrigals, com el cèlebre Io mi son giovinetta , sobre una balada de Boccaccio El seu fill Alfonso Ferrabosco Bolonya 1543 — 1588, dit Alfonso I , deixà madrigals, cançons i obres per a llaüt, i el seu net, Alfonso Ferrabosco Londres ~1575 — Greenwich 1628, dit Alfonso II , fou professor de música del futur Carles I d’Anglaterra i autor d’obres per a viola

L’única cosa segura que se sap sobre la seva vida és que fou membre de l’orde carmelità i que entre el 1365 i el 1405 entrà al servei de la família dels Carrara a Pàdua, a qui dedicà els madrigals La douce çere , d’abans del 1390, i Imperial sedendo , escrit el 1401 És possible que mantingués contactes amb la cort de Milà, ja que en dos dels seus madrigals alludeix als Visconti De les trenta-vuit obres conegudes, trenta-set figuren en el Codex Squarcialupi Florència, Biblioteca Laurenziana, vint-i-cinc en el Codex Reina París, Biblioteca Nacional i dotze en el Codex…

Vida Malgrat la seva notable importància, encara no han aparegut documents sobre la seva persona Diverses obres que se li atribueixen foren escrites a Milà entre el 1340 i el 1360 per a la família dels Visconti Dos motets amb els acròstics Luchinus Vicecomes i Luchinus Dux , i tres madrigals seus, fan allusió a Luchino Visconti mort el 1349, la seva esposa Isabel i els seus bessons, nascuts el 1349 Un altre dels seus madrigals, Sotto l’imperio , fou escrit cap al 1354 per a Galeazzo II, i encara un altre, Aquil’altera/Creatura gentil/Ucel di Dio , possiblement amb motiu del…

Des del 1547 fins al 1551 fou director musical de l’Acadèmia Filharmònica de Verona Després passà a ocupar el càrrec de mestre de capella de la catedral de Treviso S’han conservat algunes cartes seves que donen informació molt abundant i interessant sobre aspectes de caràcter interpretatiu, especialment sobre l’ús d’instruments en combinació amb les veus en motets i madrigals Escriví molta música religiosa, madrigals i altres composicions profanes El seu estil estigué molt influït per l’escola veneciana d’A Willaert La major part de la seva producció sacra ha…

Des del 1563 fou mestre de capella de l’església de l’Anunciata, a Nàpols De la seva producció musical s’han conservat dos llibres de motets, algunes composicions vocals profanes del tipus villanesche , mascheratte i napolitane recollides en dos llibres del 1541 i del 1567, i alguns llibres de madrigals, la major part sobre textos de Petrarca, dels quals només han perviscut dos El primer, publicat a Venècia el 1545, es compon de madrigals a quatre veus, mentre que els del segon, publicat a Roma el 1564, són a cinc veus

Vida No es tenen dades sobre la seva formació musical Probablement anà a Itàlia, on podria haver estudiat amb A Willaert a Venècia Durant els seus primers anys d’activitat professional, fou actiu com a cantor de la catedral d’Anvers cap al 1544 o 1545, on també es dedicà a l’ensenyament A partir del 1554 treballà com a editor musical al servei de l’impressor Jean de Laet Conjuntament produïren setze volums de música, la major part de caràcter sacre Un d’aquells llibres, publicat amb el títol Sacrarum cantionum vers el 1556, era dedicat íntegrament als motets de Waelrant Elaboraren unes…

Es tenen molt poques dades sobre la seva vida Probablement es formà al costat de Stefano Felis Estigué al servei de C Gesualdo, a Nàpols, entre el 1594 i el 1599 Cap al 1608 era actiu a Roma A partir del 1582 publicà vuit llibres de madrigals a cinc veus, dos dels quals s’han perdut, i un altre llibre a quatre veus Els seus madrigals estigueren molt influïts per l’estil dels de Gesualdo i de l’escola napolitana També se’n coneixen dos llibres de responsoris, un salm i algunes altres composicions profanes, com villanelle i ricercari

Sembla que formà part del cor de la catedral de Canterbury i que després es traslladà a Londres, on ocupà diversos càrrecs Serví com a músic de la família de sir Henry Fanshawe, per a la qual escriví música sacra i profana La seva creació més important és un recull de madrigals dedicat al seu patró, The First Set of Madrigals to 3, 4, 5, and 6 parts apt both for Viols and Voyces With a Mourning Song in memory of Prince Henry Londres, 1613 També compongué dos oficis anglicans, vint-i-dos anthems i música instrumental, entre la qual destaquen quaranta-dues fantasies per a consort…