Resultats de la cerca

Definició És anomenat malaltia periodòntica o periodontitis un trastorn molt freqüent que afecta els teixits que envolten i fixen les peces dentàries en llurs punts d’enclavament a l’os maxillar, que comença com una gingivitis crònica, és a dir, amb una inflamació persistent de les genives, i mena, en les etapes més avançades, a la caiguda de les dents Aquest trastorn sol ésser provocat per la irritació que ocasiona la tosca o acumulació de restes alimentàries, saliva i bacteris sobre la superfície dental que es troba en íntim contacte amb…

Definició S’anomena malaltia tromboembòlica un trastorn complex, comú a diverses afeccions, que es caracteritza per la formació de coàguls sanguinis, o trombes, a l’interior de l’aparell càrdio-vascular que, empesos pel corrent circulatori, s’insereixen en una artèria determinada i l’obstrueixen, amb la qual cosa es priva d’una aportació sanguínia adequada el sector que irriga el vas en qüestió La denominació de la malaltia inclou una sèrie de conceptes determinats Així, s’anomena trombe el coàgul de sang que es forma a l’interior d’un vas sanguini o del cor, i…

Correspon a la cardiopatia isquèmica

És anomenada comunament anèmia perniciosa i també malaltia d’Addison-Biermer Es caracteritza per una atròfia de les cèllules parietals de la mucosa de l’estómac que condiciona la manca de producció del factor intrínsec de Castle , necessari per a l’absorció intestinal de la vitamina B 12 En la gènesi de l’atròfia de la mucosa gàstrica, hi fa un paper important un trastorn immunitari amb formació d’anticossos contra les cèllules parietals L’anèmia és megaloblàstica, amb gran presència de megaloblasts al moll de l’os i de macròcits a la sang perifèrica Pot anar acompanyada de…

Sol aparèixer a causa d’una bradicàrdia marcada, amb blocatge complet de la conducció auriculoventricular Afecta més sovint la gent gran, sobretot després d’un infart de miocardi Hom acostuma a tractar la síndrome amb la implantació, temporal o definitiva, d’un marcapassos Fou descrita pels metges irlandesos William Stokes 1804-78 i Robert Adams 1791-1875

Es pot produir per altres mecanismes de contagi Les malalties de transmissió sexual més típiques són la sífilis, la blennorràgia, la vaginalitis i el xancre tou, en les quals els òrgans genitals en resulten especialment afectats Actualment, moltes d’elles poden ésser guarides amb antibioteràpia i hom pot evitar contreure-les amb mesures de profilaxi adients Tradicionalment han estat anomenades malalties venèries , denominació cada cop més en desús, especialment en l’àmbit sanitari, on són representades amb la sigla MTS A partir dels anys vuitanta la sida ha esdevingut la principal …

Es caracteritza per debilitat muscular, hipotensió arterial, cansament físic, enfosquiment cutani preferentment a les cicatrius i a les regions descobertes del cos i taques pigmentàries a les mucoses Temps enrere, aquesta malaltia era freqüent i la seva etiologia era gairebé sempre la destrucció glandular per tuberculosi Actualment, el 60% dels casos són idiopàtics per mecanisme autoimmune el 40% restant es reparteix entre la tuberculosi, la micosi, el càncer primitiu o metastàsic i les hemorràgies bilaterals en el transcurs de septicèmies, generalment meningocòcciques El nadó…

Consisteix en una atròfia difusa del cervell on es formen unes “plaques senils” que corresponen a dipòsits d’amiloide localitzats sobretot a l’escorça cerebral, i unes “alteracions fibrillars” anomenades d’Alzheimer que consisteixen en uns filaments helicoidals representatius de degeneració de les cèllules nervioses Més freqüent en les dones, comença entre els 50 i 60 anys de vida amb pèrdua progressiva de l’atenció i la memòria, confusió mental, desorientació espacial i agitació psicomotora A part els constants trastorns afàsics, agnòsics i apràxics, és molt característica en la parla d’…