Resultats de la cerca
Es mostren 142 resultats
La moneda feudal
Diner atribuït a Guillem I de Besalú, segle XI MNAC-GNC / JCal-JS © MNAC, Barcelona La moneda circulant als comtats catalans en els primers temps feudals eren els diners de plata de cada comtat, dels quals ens són ben coneguts els de Barcelona i relativament bé els del Rosselló, Vic, Girona i Besalú, la moneda de plata musulmana cacimi o cathini o el seu equivalent grossa , sempre com a equivalent a la plata pura i els mancusos musulmans La moneda d’or musulmana, el mancús, que havia arribat als comtats catalans al darrer quart del segle X, es convertí ràpidament en la moneda…
masmudina
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda musulmana d’or, de valor d’un dinar, encunyada pels almohades (que eren de la tribu berber dels masmudes, d’on prové el nom).
Les masmudines tingueren una àmplia circulació pels regnes cristians A Catalunya apareixen documentades des del 1174 i, igualment com en el cas dels mancusos, hom en troba emissions cristianes, dites masmudines contrafetes o imitades Consta que se'n fabricaren a Lleida i a Mallorca i que Jaume I concedí, el 1272, franquícies i salconduits a fabricants de masmudines La circulació de dobles masmudines o dobles dinars almohades originà que també a Castella fossin encunyades les dobles i que la masmudina senzilla fos coneguda també amb el nom del semidobla almohade
Castell de Sant Guim de la Plana
Art romànic
Aquest castell té una història molt desconeguda i confosa per la seva homonímia amb un altre castell segarrenc situat al sector de la comarca que va pertànyer al comtat de Manresa És molt probable que el primer esment del castell es trobi en el testament sacramental d’Ermengarda de l’any 1065, en el qual es féu donació al seu fill Ponç de tots els drets sobre el castell de Sancti Guilelmi i la dominicatura pertanyent a l’esmentat castell, de tal manera que aquest donés cada any a Santa Maria de la Seu d’Urgell, mentre visqués, dos mancusos per la lluminària A la segona meitat del…
Jaca
Municipi
Municipi de la província d’Osca, Aragó, drenat pel riu Aragón.
Centre comarcal a l’encreuament de dues grans vies pirinenques la del canal de Berdún, que va cap a Navarra, i l’antiga via cap a Bearn, que travessa Aragó fins al pas de Somport La seva economia es fonamenta en l’agricultura blat, farratge, la ramaderia i algunes indústries pedra artificial, ciment, xocolata i fusteria Posseeix un institut d’estudis pirinencs, un centre de biologia experimental i una Universitat d’estiu És plaça forta, centre turístic i seu episcopal Conquerida pels àrabs, fou ocupada pels francs, que la feren capital 1035 del comtat d’Aragó Fou la seca dels reis aragonesos…
Santa Maria de Martorell
Art romànic
A l’església de Santa Maria l’any 1032 se celebrà un judici sobre uns béns situats a Santa Oliva, al qual assistí Bonfill, senyor de Castellví de Rosanes Es diu que l’església és situada sota el castell de Rosanes, prop del mercat de Martorell El 1063 s’hi jurà el testament de Guitart Bernat, un dels feudataris dels Castellví Udalard Ramon de Rosanes feu un llegat a l’església el 1123 “ pro anima sua in sacrificiis ” Guillem Ramon I, al seu testament del 1110, deixà a l’església 5 mancusos per a la seva dedicació, per la qual cosa sabem que l’edifici devia estar quasi acabat, i 5…
Castell de Golonor (els Plans de Sió)
Art romànic
Golonor és avui dia una simple masia propera a Sisteró Malgrat això, en època medieval el topònim Golonor designava un antic castell, ben documentat des del segle XI Golonor és un dels castells que formaven part del terme de Guissona i que són esmentats com a pertanyents a la canònica d’Urgell en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu de l’any 1040 Del castell de Golonor no se’n tornen a tenir referències fins el 1073, quan Berenguer Guifré, abans de marxar al Sant Sepulcre, féu testament i disposà que els seus alous situats al castro de Guannalor fossin cedits al seu germà Guillem, i…
Sant Andreu de la Parròquia d’Hortó (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
Les primeres notícies conegudes del lloc d’Hortó són dels anys 1030 i 1066, on Ortone o Ortes apareix com a límit d’alous situats a la vila d’Eres i a Sant Tirs En el testament de Guillem Bernat, del 1116, consta un llegat de tres mancusos per a l’església de Sant Andreu de Laortó , que segles després, apareix en la relació de les esglésies del bisbat d’Urgell visitades per manament de l’arquebisbe de Tarragona els anys 1312 i 1314 En el cens de 1365-70 la parròquia de Laurtó hi consta amb 15 focs eclesiàstics En el Spill … del vescomtat de Castellbò, redactat l’any 1519, el lloc…
Castell de Mont de Roda (la Pobla de Roda)
Art romànic
Aquest castell era situat al poble de Mont de Roda, a 783 m d’altitud, aigües avall i a la banda esquerra de l’Isàvena, entre el barranc de Sant Esteve i el de Solans Tradicionalment formà part del terme de la ciutat de Roda i, per tant, fou un domini de plena jurisdicció del capítol Tanmateix, s’hi originà una senyoria a partir del 1080, quan el bisbe Ramon Dalmau concedí a l’ardiaca Pere, al seu germà Bernat i als seus nebots, l’alou dit Serra de l’Oliva en canvi d’ésser homes fidels i de tributar la meitat dels delmes Demència aportà en dot a Dodó Pere aquesta honor que el 1103 vengueren…
Sant Salvador d’Alentorn, abans Santa Maria (Artesa de Segre)
Art romànic
L’actual església parroquial del poble d’Alentorn, dedicada a sant Salvador, és un edifici del segle XVIII Fou una església dependent de Sant Miquel de Montmagastre La primera referència a l’església es troba en l’acta de dotació de la canònica de Sant Miquel de Montmagastre del 1054, atorgada per Arnau Mir de Tost, on figura entre el seu patrimoni La primitiva advocació de l’església fou santa Maria, com es comprova en diferents testaments del segle XII El 1104 es consigna la deixa testamentària de dos mancusos a l’església de Santa Maria d’Alentorn per part d’un tal Guillem…
Sant Llorenç d’Argençola
Art romànic
Aquesta església era situada dins l’antic terme del castell d’Argençola Molt aviat tingué funcions parroquials, que ha conservat fins a l’actualitat si bé en un edifici diferent del primitiu El castell d’Argençola es documentà al mateix temps que l’església l’any 1032, quan es jurà el testament de Maier de Clariana a l’altar de Sant Llorenç, la basílica del qual era situada en el castell d’Argençola Entre les deixes pietoses n’hi ha una d’un alou a Sant Llorenç i una vinya a Santa Maria d’Argençola El difunt era senyor del castell d’Argençola i de molts altres castells de l’actual terme…