Resultats de la cerca
Es mostren 105 resultats
maniobra
Transports
Conjunt dels caps i els aparells d’un pal, d’una verga, etc.
Hom distingeix la maniobra corrent , que és el conjunt de caps que són en joc per al maneig de tot l’aparell, de la maniobra de ferm , que serveix per a la subjecció dels pals, com ara estais, obencs, etc
contenidor

Contenidors en un port
© Fototeca.cat-Corel
Tecnologia
Recipient tancat, de forma paral·lelepipèdica i capacitats diverses, destinat al transport de mercaderies de tota mena, àdhuc sense embalar, des del domicili de l’expedidor fins al del destinatari.
Els contenidors són de mides normalitzades 20, 30 i 40 peus de longitud i van equipats amb dispositius que permeten llur elevació i maneig per mitjà dels aparells de manutenció i llur transport sobre plataformes de camió o de vagó de ferrocarril, o bé dins les bodeges d’un vaixell Hom pot considerar-los com a magatzems desplaçables integrats en els processos de producció corresponents
William George Armstrong
Enginyer i inventor anglès.
Començà treballant en material portuari El 1854 introduí grans perfeccionaments en les armes de ferro forjat Es dedicà a la construcció d’armes i amb el canó que porta el seu nom, de retrocàrrega i ànima ratllada, revolucionà les tècniques d’artilleria Aplicà amb èxit la força hidràulica al maneig de l’artilleria de marina 1870 i fundà els famosos tallers Elswick El 1877 rebé el títol de baró Armstrong of Cragside
Ottmar Mergenthaler
Inventor alemany, naturalitzat nord-americà.
Rellotger d’ofici, emigrà molt jove als EUA, on posà en pràctica, el 1884, una màquina que componia ratlles senceres per a la impressió En aquesta màquina, la pulsació d’un teclat provoca l’alineament de matrius, sobre el qual cau un aliatge metàllic fos, que se solidifica tot seguit A causa de la rapidesa i comoditat del maneig, la linotip de Mergenthaler , després de successius perfeccionaments, ha estat utilitzada en les impremtes de quasi tot el món
tèlex
Sistema de telegrafia ràpida, basat en l’ús del teletip i organitzat com a servei públic a l’abast d’abonats connectats permanentment a una xarxa internacional.
Empreses comercials, industrials i de serveis, entitats públiques i òrgans de l’administració tenen en llurs dependències un aparell de maneig simplificat, amb un teclat mecanogràfic, que els permet d’enviar en qualsevol moment missatges a altres abonats o bé rebre'n La comunicació té lloc per via telefònica Els texts poden ésser transmesos directament a la línia o bé poden ésser enregistrats prèviament en una cinta de paper mitjançant un dispositiu perforador-codificador, que després transmet el missatge automàticament a gran velocitat
balista
Història
Giny militar de grans dimensions, emprat pels grecs i els romans en els setges.
Llançava projectils pesants i el seu mecanisme, similar al de la ballesta, es basava en l’aprofitament de l’energia potencial d’un joc de cordes o de fibres animals subjectades a un bastidor i tesades per un torn La balista tenia un abast mínim de 100 m i un abast màxim de 500 m Generalment el giny anava muntat, en posició inclinada, sobre una mena d’afust fix o sobre una plataforma mòbil, i en el seu maneig intervenien onze especialistes anomenats balistaris
autòmat finit indeterminista

autòmat finit indeterminista
Matemàtiques
Estructura de la forma M = (Q, ∑, δ, I, F) on Q és un conjunt finit no buit, els elements del qual s’anomenen estats; ∑ és un alfabet anomenat d’entrada; δ : 2Q ⨉ ∑* → 2Q és la funció de transició que satisfà ∀P1, P2 ⊂ Q, ∀x, y∈∑*: δ(∅, x) = ∅, δ(P1, λ) = P1, δ(P1 ∪ P2, x) = δ(P1, x) ∪ δ(P2, x), δ(P1, xy) = δ(δ(P1, x)y), essent xy la concatenació de x i de y i ∑* el conjunt de paraules; I ⊂ Q és el conjunt d’estats inicial; F ⊂ Q és el conjunt d’estats finals o acceptadors.
Usualment un autòmat finit indeterminista es descriu mitjançant el seu diagrama de transicions Es tracta d’un graf dirigit que té els estats per vèrtex si un arc que va de q i a q j amb etiqueta a si q j ∈ δ q i , a S’indiquen els esstats inicials amb fletxes i els finals amb una creu Els llenguatges acceptats pels autòmats finits indeterministes són els mateixos que els reconeguts pels finits deterministes regulars L’avantatge dels indeterministes enfront dels deterministes és la facilitat de maneig i de construcció
antiestàtic
Química
Compost que dóna conductivitat suficient a superfícies normalment no conductores per a evitar que s’hi acumulin càrregues elèctriques estàtiques, produïdes generalment per fricció.
Els antiestàtics són emprats per a productes tèxtils, plàstics, resines, paper, cuir, poliments a base de ceres, etc, i disminueixen o eviten les dificultats en el maneig de certs articles, l’atracció i l’adherència de la pols i àdhuc el perill d’incendi Poden ésser incorporats al material, o aplicats superficialment a l’article acabat, i llur acció pot ésser temporal o durable Molts d’ells actuen simplement fent possible la retenció d’humitat Els productes emprats com a antiestàtics són molt diversos i comprenen amines i amides de cadena llarga, bases i sals d’amoni quaternaris…