Resultats de la cerca

Comprèn, a grans trets, el territori de l’antic comtat de Barcelona, tal com era al s XI i que es mantingué, aproximadament, com a demarcació de la diòcesi barcelonina, i el de les vegueries de Barcelona i el Vallès i de Vilafranca del Penedès que es mantingueren fins al decret de Nova Planta

Els seus redactors procedien de L’Esport Català i mantingueren l’estil periodístic i l’ideari que caracteritzà aquest setmanari, fonamentat en el catalanisme polític i l’esport de masses Tractava tots els esports Hi collaboraren Carles Soldevila, Domènec Guansé, Isidre Corbinos, P Ventura Virgili, Francesc Madrid, Manuel Amat, L Aymamí Baudina i Josep M Massip, i publicà els dibuixos de Valentí Castanys Tenia dotze pàgines i en sortiren divuit números

Als Països Catalans l’ofici, associat normalment amb el dels ollers i gerrers, prengué increment a partir del segle XVI El gremi de Barcelona aconseguí de separar-se dels ollers i gerrers vers 1528-31 i fou protegit per privilegis contra la introducció a la ciutat de productes elaborats als principals centres productors, com Breda, Malgrat o Paterna Rebé ordinacions el 1614 i el 1623, que es mantingueren vigents fins al segle XIX

Fou fundat el 1994, quan es fusionaren el Club de Futbol Montblanc i la Penya Esportiva Montblanc, dos equips que durant anys mantingueren una gran rivalitat local El primer d’aquests fou fundat el 1919 i jugà a primera territorial El nou club ascendí a primera territorial en l’edició de 2003-04 S’entrena al camp municipal de la població i té diversos equips de categories inferiors, un de femení i un de veterans

Integrat també dins el Centre Acadèmic d’Escalada CADE del Centre Excursionista de Catalunya CEC Obriren noves vies a Montserrat i als Pirineus, i descobriren zones d’escalada, com al Port, les Agulles de la Móra Comdal, la Picota del Racó o la Taula d’en Serola L’escalador del grup amb una trajectòria més destacada fou Kildo Carreté Mantingueren les activitats fins que Emili Civís, Ferran Abella, Emili Gil i Claude Colin inauguraren el CADE de Terradets 1963

Resident a Barcelona des del final del segle XIX, fou nomenat comte de Churruca el 1910 El 1912 fundà, per iniciativa de la família Güell, el Club de Golf Barcelona en uns terrenys de Pedralbes i en fou el primer president Participà en diversos torneigs i creà el concurs Copa Churruca 1914 Per motius urbanístics, el 1914 acceptà traslladar les installacions de Pedralbes a Sant Cugat del Vallès Les antigues installacions de Pedralbes, però, es mantingueren

Islamitzada en temps de Mahoma, formà part dels califats omeia i abbàssida i del regne càrmata s X, bé que sovint les diverses organitzacions tribals que integraren es mantingueren independents del poder central i tornaren àdhuc al paganisme A mitjan s XVIII Muḥammad ibn ‘Abd al-Wahhab hi predicà el retorn a l’islam wahhabisme El 1921 ‘Abd al-Azīz III ibn Sa'ūd s’hi proclamà emir Des del 1932 formà part del regne de l'Aràbia Saudita

Els antics canonistes recolliren tres menes de dies feriats els solemnes , per raó d’alguna festivitat en honor de Déu o dels sants, els fortuïts o sobtats , per motiu d’algun esdeveniment que el sobirà feia celebrar en els seus dominis, i les fèries rústiques , per raó de la collita del blat o del vi A Catalunya, els poders civil i judicial mantingueren el sistema de dies feriats del dret canònic quant als solemnes i als fortuïts

El centra l’església parroquial de Sant Feliu, notable exemplar romànic una primera església és esmentada el 999, restaurada el 1929 És dominat al sud per les ruïnes del castell de Rocabruna , en posició gairebé inexpugnable l’església era dedicada a sant Llorenç Des de la fi del s XI pertangué als Llers passà als Cervià i als Melany el 1342 Jaume de Besora en vengué la senyoria als Desbasc, que la mantingueren fins al s XVII, que passà, per matrimoni, als Descatllar

Resta de la dominació egípcia a Núbia, formava una mena de tap entre l’estat meroític i l’Egipte dels Ptolemeus, els quals la conservaren sempre en llur poder, tret d’algun cas especial Els romans, que incorporaren Egipte a l’Imperi el 30 dC, s’hi mantingueren fins el 297, any que Dioclecià renuncià el Dodecasqué a causa dels atacs dels blemis, poble nubi Del 407 al 425 blemis i nobates, també nubis, es repartiren el domini de la regió