Resultats de la cerca
Es mostren 187 resultats
Luis Matilla
Teatre
Dramaturg, tècnic cinematogràfic i pedagog basc.
Vinculat als grups del teatre independent com el TU de Múrcia, Cátaro, Tábano Ditirambo o El Búho, amb els quals estrena les seves obres Destaquen la corrosiva farsa El adiós del mariscal 1968, la sátira Post mortem 1969 o els Ejercicios para equilibristas , estrenada al Centro Dramático Nacional el 1980 amb escenografia d’Ops i direcció de Juan Margallo Assajà la creació collectiva a El Fernando 1972, escrita amb set autors més, o Como reses , en collaboració amb Jerónimo López Mozo premi Carlos Arniches 1979 Després s’ha dedicat al teatre infantil i a espectacles d’animació com La fiesta de…
La plana de Sant Jordi
La màquia litoral que ocupava en altres temps la plana de Sant Jordi ha estat substituïda per altres formacions arbustives menys madures La plana limita al nord amb les muntanyes de Vandellòs, força visibles al fons de la illustració Anna Motis La plana de Sant Jordi 211, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La plana de Sant Jordi s’estén al sud del coll de Balaguer, des del cap del Terme a l’Ametlla de Mar i entre els contraforts de la serra de la Mar i la Mediterrània Ocupa en total més de 800 ha El substrat, format per una capa de conglomerats quaternaris,…
guerra de Melilla
Història
Conjunt de conflictes armats entre el govern espanyol i les cabiles del Rif.
El primer de l’octubre del 1893 al març del 1894, entre les víctimes del qual figurà el general Margallo, acabà amb la consecució per part del govern espanyol de l’establiment d’una zona neutral adjacent a Melilla El segon 1909, originat entorn de l’explotació de les mines de ferro Guelaia i de plom Monte Afra del Rif, tingué com a fets destacats el combat del Barranco del Lobo 27 de juliol i l’assalt, per etapes, a la muntanya Gurugú la lluita, oficialment anomenada campanya del Rif , anava dirigida contra les cabiles, no pas contra el govern del soldà L’embarcament de tropes cap a Melilla…
serralada del desert de les Palmes
Serralada
Serralada de la Plana Alta, al NW de Castelló de la Plana, formada per blocs triàsics cretacis fallats i inclinats.
Culmina al puig de Bartolo 729 m alt i continua vers l’E per les agulles de Santa Àgueda arriba a la mar per la serra d’Orpesa i forma el cap d’aquest nom La vegetació natural és l’alzinar a la part superior i la bosquina de garric i margalló a la base del vessant marítim actualment hi ocupa una gran extensió la pineda amb pinastre l’alzina surera apareix sobre els gresos roigs triàsics El nom prové de la presència als seus vessants del convent carmelità dit el desert de les Palmes La proximitat de les platges de Benicàssim i Orpesa, centres d’estiueig i turisme, i de la ciutat…
Els ministres del Govern del PP juren el càrrec
Els membres del nou executiu del Partit Popular sorgit de les eleccions del 6 de juny de 2016, presidit per Mariano Rajoy, juren o prometen el càrrec en una cerimònia al palau de la Zarzuela El nou Govern té tretze carteres, com l’anterior Els canvis més importants són la substitució de Jordi Fernández Díaz i José Manuel García-Margallo per Juan Ignacio Zoido i Alfonso Dastis a Interior i Afers Estrangers, respectivament Soraya Sáenz de Santamaría continua com a vicepresidenta i ministra de la Presidència i assumeix la cartera d’Administracions Territorials, fet pel qual es converteix en…
l’Atzúbia
Municipi
Municipi de la Marina Alta, situat a la vall de Pego, als contraforts de la serra Gallinera i de la serra Negra i drenat per la rambla de Gallinera.
A la part muntanyosa del terme hi ha pinedes i brolla de romaní i margalló, en part de propietat comunal El secà ocupa 1377 ha garrofers, oliveres, ametllers i cirerers Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades directament pels propietaris La població, que anà augmentant des del s XVIII amb l’extensió dels conreus, minvà, però, des del 1940 889 h fins a quedar reduïda a 544 h el 1981 El poble 395 h agl 2006, atzubians 102 m alt, que es troba al peu del puig de la Creu, era lloc de moriscs habitat per nou famílies el 1602 i restà gairebé desert amb l’expulsió del…
palmes
Botànica
Família d’espadiciflores constituïda típicament per arbres perennifolis.
Són de tronc o estípit columnar, esvelt, generalment simple i de fulles robustes, pinnatisectes o palmatisectes, amb un llarg pecíol o raquis, agrupades en una roseta terminal, de flors generalment unisexuals i actinomorfes, de gineceu súper tricarpellar, ordinàriament anemòfiles, i de fruits en baia o en drupa, amb llavors d’endosperma abundant Comprèn prop de 4000 espècies, exclusives de les regions càlides Palmes més destacades Areca catechu areca Borassus flabellifer palmera de Palmira Calamus rotang rotang Ceroxylon andicola ceròxil Chamaerops humilis margalló , bargalló,…
Mariano Rajoy és investit nou president del Govern espanyol
El president del Partido Popular, Mariano Rajoy, és investit president del Govern espanyol en segona votació per 170 vots a favor, 111 en contra i 68 abstencions Es tanca així un llarg període de paràlisi 314 dies de Govern en funcions que va començar l’endemà de les eleccions del 20 de desembre de 2015 i que va portar a repetir les eleccions generals el 6 de juny de 2016 En la votació, Rajoy ha rebut el suport del seu partit, Ciutadans i Coalición Canaria, i ha tingut l’abstenció del PSOE El dilluns 31, Mariano Rajoy jura el càrrec de nou president del Govern El dijous 3 de novembre,…
penyal d’Ifac
El penyal d’Ifac a Calp
© Fototeca.cat
Promotori i península del municipi de Calp (Marina Alta) de 332 m d’altitud.
Avança en forma de peduncle angulós al litoral, i el constitueix un tascó calcari gegantí, abrupte de tots costats, especialment el NW i el S, fet de material lutecià corregut -com la propera serra d’Oltà- que a la part septentrional descansa sobre margues burdigalianes de menys rost Al suau coster del N hom ha fet troballes que han evocat Hemeroscopi, però els materials es redueixen a ceràmica àtica i campaniana des del sV aC i d’altres restes ibèriques i medievals La natura tombòlica de l’accident és testificada pels residus de les salines -vell port romà-, vora les quals hi ha les restes d…
serra de la Calderona
Serra
Alineació muntanyosa triàsica entre l’Horta del Nord, el Camp de Morvedre i el Camp de Túria, que estreny al màxim la plana litoral valenciana entre Benicàssim i Cullera.
De direcció general NW-SE, s’estén entre el coll de la Vinya 500 m alt, el Garbí 601 m, la mola de Segart 565 m, el Xocainet 437 m i el Picaio de Sagunt 367 m, separat aquest de la resta de la serralada pel coll de la Calderona 210 m, per on passa l’antic camí de València al monestir de Sant Esperit, bastit al centre del massís Aquest massís ha estat conegut com a centre d’activitat dels bandolers dels s XVII al XIX Sovint, sota aquesta denominació, hom ha comprès també el conjunt orogràfic que limita pel nord el Camp de Túria, a l’oest del coll de la Vinya, més conegut, però, com a serralada…