Resultats de la cerca

Dedicada activament a la literatura infantil i juvenil, tant en l’organització de cursos i seminaris com en la creació d’obres originals, la seva primera publicació aparegué el 1983 Gegants Des d’aleshores ha mantingut una prolífica activitat, amb títols com Sopa de lletres 1984, El país de la no-memòria 1988, Xino-xano 1992 o la sèrie de MarietaMarieta es disfressa 1990, Marieta i el telèfon 1990, premi Crítica Serra d’Or 1991, Marieta conductora 1996 o Marieta inventora 1998, entre moltes d’altres

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Emisora Films IFIquino, Barcelona ARGUMENT IFIquino GUIÓ IFIquino, Joan Lladó, Juli Coll, Salvador Cerdán FOTOGRAFIA Pau Ripoll blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Antonio Isasi-Isasmendi MÚSICA Ramon Ferrés SO Acústica INTERPRETACIÓ Ana Mariscal Marieta, Juan de Landa Tomás, José Nieto Enrique Torelló, Carlos Agostí Blas, Rafael Luis Calvo Barotte, Jorge Greiner el tinent Dubois, Enrique Magalona Isidro Tabor ESTRENA Barcelona, 27041948 , Madrid, 31051948 Sinopsi Durant la guerra de la Independència, Blas…

De ben jove es traslladà a Barcelona, on va estudiar amb el mestre Zamacois i debutà l’any 1919 al teatre El Dorado De seguida es feu molt popular per la seva sensibilitat i el seu refinament en la interpretació de cançons i cuplets en català, que contribuí a popularitzar, com Les Caramelles , Focs artificials , L’orfeonista , La Marieta de l’ull viu , La Porta Ferrissa , La Font del Gat o Els tres tombs , entre d’altres Realitzà nombroses actuacions als teatres barcelonins, fins a la seva prematura retirada l’any 1925

Vida Feu de model de pintors com Joan Brull o Ricard Urgell, i s’inicià en el cinema català en petits papers que no tingueren continuïtat A vint anys s’installà a Madrid i compaginà la feina de model amb la d’actriu en diversos films de la dècada del 1920, fins que l’èxit obtingut la decidí a dedicar-s’hi de ple Actriu de gran presència i caràcter, encarnà papers dramàtics de dona dominant Feu la Marieta de La Marieta de l’ull viu o Baixant de la Font del Gat 1927, Josep Amich i Bert, Amichatis i la primera 1917, Adrià Gual i la segona versió 1928, Josep Maria…

Russulàcies més destacades Lactarius chryssorrheus pinetell bord , lleterola Lactarius deliciosus pinetell , esclata-sang , pinenc, pinenca, pinetenca, rovelló Lactarius piperatus pebràs lleter , lleterola blanca Lactarius pyrogalus bolet de cabra Lactarius sanguifluus rovelló , esclata-sang Lactarius subdulcis lleterola dolça Lactarius terminosus rovelló de cabra , lleterol Lactarius vellereus terrandòs Lactarius volemu s lleterola Russula sp cualbra , cruelda, cuagra, cualba, lleterola borda, puagra, russula Russula adusta carboner Russula alutacea llora Russula atropurpurea cualbra vinera…

Vida Inicià estudis de medicina, però aviat es decantà per la collaboració periodística en les publicacions barcelonines "El Intransigente", "Papitu" i "L’Esquella de la Torratxa" Fundà "El Día Gráfico" i el setmanari "Los Miserables", i dirigí el diari radical "Renovación" 1934-36 i el lerrouxista "La Aurora" També collaborà en "El As" 1921, "España Teatral Cinematográfica" 1921-22, "Información cinematográfica" 1922-36, "Popular Film" 1926-37, "El Público" 1927, "Films Selectos" 1930-37 i "Espectáculo" 1937 En el món de l’espectacle i la literatura popular fou conegut per Amichatis Des del…

Llicenciada en filologia catalana per la Universitat de Barcelona 1999, es dedica professionalment a la traducció i la correcció, feina que compagina amb la creació literària i collaboracions en mitjans de comunicació, entre d’altres  Vilaweb i Paper de vidre , portal literari del qual és coeditora Mantingué els blogs L’aeroplà del Raval  2003-07 i Ganxet sota les pedres 2009-12 És autora dels reculls de contes L’aeroplà del Raval 2006, Un altre got d’absenta 2012 i El parèntesi més llarg 2013, premi Mercè Rodoreda 2012, i de les novelles Maic 2011,  La memòria de l’arbre 2017, premi Anagrama…

Escriptor proper als gèneres de la literatura popular i de consum, que signava amb el pseudònim Amichatis Fou collaborador en diverses publicacions periòdiques de to satíric com ara Papitu i L’Esquella de la Torratxa Fundà “El Día Gráfico” i el setmanari “Los Miserables” Entre el 1934 i el 1936 dirigí el diari extremista “Renovación” Amb la participació de l’empresari Sugrañes, engegà la incorporació de la revista com a gènere teatral al Teatre Còmic de Barcelona És autor de més de cent comèdies, quasi totes estrenades per l’actor Josep Santpere, les quals obtingueren un èxit popular…

Aparegué ja al començament del segle XVIII, i amb la Revolució Francesa en fou ampliat el repertori, que passà més tard als escenaris frívols de París i d’altres ciutats europees Influït pel cafè concert de l’època, fou conreat a la Península Ibèrica, on es desenvolupà des de la darreria del segle XIX fins als anys vint del segle següent, en la triple modalitat antillana, francesa i andalusa Les intèrprets més notables foren La Bella Chelito , Consuelo Vello anomenada La Fornarina , Pastora Imperio i Raquel Meller Durant els primers decennis del segle XX, als Països Catalans foren molt…

Vida Filla de l’actriu Juana Bozzo i del dramaturg Gastó Alonso i Manaut 1878-1947, que signava Gastó A Màntua i autor de la popular La Marieta de l’ull viu o Baixant de la Font del Gat 1922, que Josep Amich i Bert, Amichatis , adaptà a la pantalla gran el 1927 Escriví peces teatrals de caràcter sentimental, costumista o vuitcentista, que gaudiren d’un elevat predicament, com Ha passat una oreneta 1936 La Pepa maca 1954 La cinglera de la mort 1958 Princesa de Barcelona 1959 La cançó de la florista 1959 Maria Coral, la pessebrista 1961 i Història d’un mirall 1966 Escriví novelles…