Resultats de la cerca
Es mostren 1206 resultats
amistançament
Dret civil
Adulteri del marit, caracteritzat per la relació sexual habitual i permanent amb dona que no sigui la seva muller.
El predomini del patriarcat ha fet que l’amistançament com també el concubinat, bé que legalment equiparable a altres formes d’adulteri, hagi gaudit d’un alt grau de permissivitat especialment envers l’home Aquest era el cas als estats grecs, a Roma i als països germànics La tradició romana fou acceptada, en línies generals, pel cristianisme, bé que aquest equiparava ambdós cònjuges Tot i que el 1964 el Congrés Internacional de Dret Penal de la Haia despenalitzà l’adulteri en general, fins ben entrat el segle XX l’amistançament fou un delicte vigent en el codi de Napoleó i en l’alemany del…
escreix
Dret català
Donació de caràcter voluntari, que el marit fa a la muller, que compensa en certa manera el dot aportat per ella, per tal d’ajudar al sosteniment de les despeses familiars, d’acord amb el règim econòmic de separació de béns de la família catalana.
La muller només pot exigir-lo si el marit ha rebut el dot A manca de pacte, dissolt el matrimoni per mort del marit, la muller passa a usufructuar l’escreix Ha tingut una gran importància mentre el dot fou una institució viva, i apareix profusament regulat en les fonts del dret català
Beatriu de Provença
Història
Reina de Nàpols i de Sicília, filla de Ramon Berenguer V de Provença i de Beatriu de Savoia, hereva de Provença i de Forcalquer, que cedí al seu marit (1246), Carles I d’Anjou.
Governà Provença mentre Carles I i el germà d’aquest, Lluís IX de França, eren a la croada d’Egipte Tingué la protecció papal, però l’oposició armada de Jaume I de Catalunya-Aragó Fou coronada reina de Nàpols i de Sicília 1266 amb el seu marit, que ja n’era rei de fet des del 1263
aixovar
Dret civil
Aportació de béns feta per un home, en contemplació de matrimoni, a la seva futura muller quan aquesta, per raó del projectat casament, és instituïda hereva, o quan aquell ha d’anar a viure a casa de la dona i aquesta té un patrimoni més important que el seu futur marit.
És una institució del dret català originària de la Catalunya Vella, recollida pels Usatges i mantinguda a la compilació del 1960 L’aixovar és similar al dot, amb la diferència, però, que aquest és aportat per la dona i l’aixovar ho és pel marit A causa d’aquesta semblança entre l’aixovar i el dot, els efectes i beneficis del primer, per disposició expressa de la llei, són els mateixos que els del segon, llevat de la hipoteca legal, de la tenuta i de l’opció dotal, que no li són aplicables Si l’aixovar és constituït en diners —forma més freqüent d’aixovar— tots els altres béns…
didot
Marit de la dida.
concòrdia de Segòvia
Història
Sentència arbitral dictada a Segòvia el 15 de gener de 1475 que fixava les responsabilitats respectives d’Isabel I i de Ferran I, marit seu, quant a la corona de Castella.
Isabel fou proclamada reina de Castella per un sector de la noblesa a la mort del seu germà Enric IV, al desembre anterior, i Ferran era ja aleshores rei de Sicília Fou redactada pel cardenal Pedro González de Mendoza i per l’arquebisbe de Toledo Alfonso Carrillo La reina es reservava l’absoluta competència quant a la distribució de favors, càrrecs i rendes respecte a la intitulació de documents i a l’administració de la justícia, Ferran aconseguí d’ésser anomenat en primer lloc i tenir tribunal propi si se separava de la seva muller Quant als títols i les armes a utilitzar per la cancelleria…
renyina de coixí
Discussió entre marit i muller.
opció dotal
Dret civil català
Institució per la qual en cas d’embargament dels béns del marit, la muller pot separar d’entre aquests els que estimi convenient i d’un valor proporcionat al dot i a l’escreix, amb dret de posseir-los, d’administrar-los i de fer seus els fruits, que haurà d’aplicar a l’aixecament de les càrregues matrimonials.
Té com a finalitat garantir a la muller la restitució del dot i ensems protegir els creditors del marit Té el seu origen en una pragmàtica de Jaume I del 1241, completada amb altres disposicions posteriors, i és encara vigent a Catalunya
uxoricidi
Mort infligida a una dona pel marit.