Resultats de la cerca

Jugà al CB Aismalíbar de la seva població natal fins el 1964 i competí diverses temporades a la Lliga El 1964 s’incorporà al CB Ripollet, on feu tasques de jugador entrenador i arribà a disputar dues promocions d’ascens a la primera divisió La temporada 1967-68 fitxà pel CD Manresa, amb el qual assolí l’ascens a la primera divisió estatal Retornà aleshores al CB Ripollet com a jugador entrenador, i la temporada següent exercí ja només de tècnic Posteriorment entrenà el CB Santa Coloma, el Ripollet 1984-90 i les categories inferiors del CB Elvira Cuyàs, fins el 2012 Fou internacional absolut…

Començà a jugar als Maristes de la seva població natal Posteriorment jugà amb el SantJoan a les competicions diocesanes i també al CC Badalona L’any 1956 fitxà pel Joventut de Badalona, on jugà fins el 1967, i formant part de l’equip que guanyà la primera lliga del club Posteriorment s’incorporà al CD Mataró 1967-70 i a l’Ademar de Badalona 1970-71 Fou internacional en dues ocasions amb la selecció espanyola

Tant a la Gran Bretanya com a França, els misteris s’englobaven en cicles que arribaven a abraçar des de la Creació fins al Judici final genèricament solen dur el títol de passió La primera coneguda és La passion du Palatinus , que data del segle XIV De la representació d’aquestes obres, que durava uns quants dies i que es duia a terme en diversos escenaris, s’encarregaven els gremis de la ciutat El repertori musical era sobretot d’origen gregorià, amb nombrosos contrafacta contrafactum , de vegades basats en peces del repertori profà Els misteris per als quals es compongué música original…

Escrita i representada a les comarques tarragonines al segle XIV, fou publicada en bona part al final del segle XIX per Joan Pié Té força interès des del punt de vista escènic i musical, per les seves acotacions Fou representada de nou el 1963, al Tinell de Barcelona, sota la direcció de Josep Romeu i Figueras Bibliografia Massip, F 2007 Història del teatre català Tarragona, Arola

Els seus redactors procedien de L’Esport Català i mantingueren l’estil periodístic i l’ideari que caracteritzà aquest setmanari, fonamentat en el catalanisme polític i l’esport de masses Tractava tots els esports Hi collaboraren Carles Soldevila, Domènec Guansé, Isidre Corbinos, P Ventura Virgili, Francesc Madrid, Manuel Amat, L Aymamí Baudina i Josep M Massip, i publicà els dibuixos de Valentí Castanys Tenia dotze pàgines i en sortiren divuit números

El collegi La Salle Josepets inicià la pràctica del basquetbol de manera organitzada els primers anys de la dècada de 1950 Fernando Font i Juan B Valls, com a entrenadors, i Bargalló, com a president, en foren impulsors Després d’iniciar-se en les competicions diocesanes, s’incorporà a les competicions de la federació El 1957 el seu primer equip ascendí a la primera categoria catalana, i la temporada 1958-59 disputà la Lliga estatal L’afectació d’una part del collegi per la construcció de la ronda del Mig provocà que el 1968 desaparegués, malgrat que el primer equip havia jugat a la segona…

Fou fundat el 1948 per antics membres de la desapareguda Penya Ciclista Ripollet, creada el 1934 En el primer any d’activitat organitzà la 33a edició de la Festa del Pedal i homenatges a Olmos, Poblet i Massip Amb el Club Ciclista Provençalenc participà en l’organització dels trofeus Joan Campillo i Mossèn Borràs Creà les curses Puigcerdà-Ripollet i l’escalada al Farell Té la placa d’or al Mèrit Ciclista de la Federació Catalana de Ciclisme

Fou més conegut com a PSUC-Comorera Defensava la independència política i orgànica del PSUC respecte del PCE i aspirava a ser el partit únic de la classe obrera catalana El 1952 Comorera s’installà clandestinament a Barcelona i l’any següent fou detingut i condemnat a trenta anys de presó, on morí el 1957 El substituí Evarist Massip, que encapçalà una mínima activitat centrada a l’exili El 1976, encapçalada per Josep Marlés, la formació s’incorporà al Partit Socialista de Catalunya Congrés Publicacions Treball 1952-1954 i Circulars 1954-1976

De tarannà catalanista i popular i d’aparició setmanal, fou continuadora del setmanari esportiu La Nau dels Esports El seu fundador fou Josep Sunyol i Garriga i en foren directors Josep M Massip, Lluís Aymamí i Joaquim Ventalló Tingué prestigiosos periodistes com Vicenç Bernades, Enriqueta Séculi, Domènec de Bellmunt, Xavier Picanyol, Rossend Calvet, i dibuixants com Castanys, Opisso i Quelus En algun període, per a esquivar la censura, va adoptar el títol de La Rambla de Catalunya El seu lema era ‘‘Esport i ciutadania’’ En esclatar la…

Finançat per l’advocat Josep Sunyol i Garriga, fou dirigit per Josep M Massip Hi collaboraven Nicolau d’Olwer, Manuel Carrasco i Formiguera, Josep M de Sagarra, Carles Soldevila i Francesc Macià i n'eren redactors, entre altres, Joaquim Ventalló i Domènec de Bellmunt La seva actitud política li valgué diverses multes i dues suspensions de l’abril del 1930 a l’abril del 1931, i de l’agost del 1935 al gener del 1936, durant les quals fou substituït per La Rambla de Catalunya En reprendre la publicació, el segon cop 9 de gener de 1936 esdevingué diari de la nit Rambla