Resultats de la cerca

Formà part de l’anomenada Edat d’Or de l’escalada, al costat de Ferrera, Mallafré, Galilea, Sàrria, Millán o Bescós Obrí moltes vies d’escalada a diferents massissos, preferentment a Montserrat i al Pedraforca Fou membre fundador del GAM i del CADE 1942 També realitzà primeres absolutes als Pirineus L’any 1955 feu la primera ascensió per la cara nord al penyal d’Ifac A finals dels anys cinquanta es retirà progressivament de l’escalada

És formada per una massa de materials cristallins i metamòrfics esquists, gneis i granit recoberta per materials més joves, la qual s’ha aixecat a més de 2000 m d’altura Es divideix en diversos massissos el Ròdope, pròpiament dit, el de Rila al NW i el Pirin al SW Ofereix un aspecte aspre, principalment a l’W, on es troben també les majors altituds Musala, 2925 m És una regió de boscs i pastures i hi ha rics jaciments de ferro i coure

Té una superfície, juntament amb la vall i el delta del Terek, d’uns 25 000 km 2 Ateny altituds de 170 m a l’W, mentre que a l’E —per sota del nivell de la mar— és de -28 m La major part de l’estepa de Nogajsk és ocupada per extensos massissos sorrencs Gairebé el 70% del territori és utilitzat, principalment, com a pastura d’hivern per a les ovelles Per al regatge hom utilitza l’aigua del canal Terek-Kuma

Després de passar prop de Sorries, l’Espà i Ferrers, s’endinsa en un llarg congost entre els massissos del Verd i d’Ensija als antics termes de Moripol, Castellfraumir, Bonner i penetra en la vall de Lord Solsonès al terme de la Corriu estret de Vallpregona Després de Valls, canvia de direcció de NS a EW, passa per Castelltort i s’uneix al seu collector a Aigüesjuntes on ha estat projectat un pantà, poc abans que el Cardener penetri a l’estret de Vall-llonga

Format a la Universitat de Leiden Holanda, on posteriorment fou professor 1948-68, treballà com a geòleg per a la Royal Dutch Shell a Borneo, Java i Veneçuela El 1956 publicà Structural Geology Entre la dècada del 1940 i el 1964 féu treballs de cartografia geològica als massissos paleozoics del Pirineu Central amb estudiants de la Universitat de Leiden Se centrà en l’estructura dels sediments paleozoics de baix grau metamòrfic, i aplicà els conceptes de supraestructura i infraestructura a l’Hercinià dels Pirineus

El 1147 s’hi establí una comunitat benedictina el 1162 fou cedida pel bisbe d’Elna, Artau, a l’abadia cistercenca de Santa Maria d’Ardorel, filial de Pontigny i de Cîteaux Tenia béns als massissos de Canigó i Costabona, a la vall de l’Aglí i a d’altres indrets del Rosselló granges d’Illa, Cabanac i Sant Martí de la Riba Des del 1519 fins al 1802 els abats foren comendataris sovint canonges de diferents diòcesis catalanes El monestir era ja abandonat i arruïnat el 1713

Constituït per un nucli cristallí, es distingeix un massís central monts Bihor, amb una altitud mitjana de 1 800 m Curcubăta, 1 848 m, voltat d’altres massissos ben individualitzats que no superen els 1 000 m d’altitud En conjunt, els límits dels Apuseni poden ésser assenyalats entre la vall del Someş al nord, i la del Mureş al sud Econòmicament, la seva importància radica en els dipòsits de bauxita, sofre, manganès, argent i or, i en l’aprofitament hidroelèctric dels rius que el travessen Criş Alb, Mureş, Someş, Şic, i Arieş

Al N de la serra de Sant Gervàs, morfològicament pertany a la zona de les Nogueres, caracteritzada ací per una llenca d’argiles triàsiques entre massissos calcaris mesozoics el meridional, part integrant de les Serres Interiors Un retall desprès de la Zona Axial, pertanyent al Carbonífer, explica les mines d’hulla de Malpàs La vall comprèn els antics municipis de Viu de Llevata i Malpàs del terme del Pont de Suert, la vall d’Erta pertanyent a Benés i l’enclavat de Trepadús, pertanyent a Espluga de Serra

Formà part del grup els Barrufets, que obriren diverses vies d’escalada a Catalunya, i del Grup d’Alta Muntanya i Escalada GAME, amb el qual realitzà ascensions als principals massissos d’Europa, el Marroc, Etiòpia i el Canadà Ha estat instructor d’alpinisme, escalada i esquí de muntanya de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya, des del 1970, i ha publicat articles en revistes especialitzades com Extrem o Vèrtex Formà part de la junta directiva de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, que presidí 2001-08 Rebé la insígnia d’argent de la Unió de Federacions Esportives…

Al N de les muntanyes Olímpic, un dels massissos més elevats de la serralada 2428 m, se submergeix al Pacífic i origina una cadena d’illes Vancouver, Reina Carlota Al S, la serralada és formada per una sèrie de turons baixos i peneplanats fins a les muntanyes Klamath, que connecten la serralada amb la de les Cascades drenades pels rius Klamath, Trinity i Mad Més cap al S la serralada és formada per una sèrie d’ horste  i fosses tectòniques, orientades de NW a SE, àrea de moviments tectònics recents, on forma l’ampla badia de San Francisco