Resultats de la cerca
Es mostren 148 resultats
riera de Mura

Vista de la riera de Mura, o riera de Nespres
© C.I.C. - Moià
Riera
Curs fluvial de la comarca del Bages que neix sota el Montcau, per la confluència dels torrents d’Estenalles i de les Llosades.
Es dirigeix cap a l’oest i passa a tocar dels nuclis de Mura i de Rocafort Desguassa al Llobregat, aigua avall dels Tres Salts, prop del Pont de Vilomara La riera de Talamanca és l’afluent més destacat de la riera de Mura, a la qual desguassa prop de l’església de Sant Esteve de Vila-rasa En el seu recorregut, la riera de Mura té diversos salts d’aigua i descriu nombrosos meandres Aspecte de la riera de Mura © Alberto González Rovira
el Terri
El Terri, prop de Sant Andreu del Terri
© Fototeca.cat
Riu
Riu de Catalunya, afluent per l’esquerra del Ter, que neix prop de la ciutat de Banyoles (Pla de l’Estany) per la unió de les quatre séquies septentrionals de l’estany de Banyoles.
Passa pel pla de Banyoles, i a Borgonyà rep, per la dreta, la riera de Matamors, que davalla de la serra de Sant Patllari Prop de Cornellà del Terri rep, per l’esquerra, la riera de Garrumbert, i a Sords, per la dreta, el Revardit, que davalla de la serra de Rocacorba A partir d’aquest sector, el riu descriu pintorescs meandres, flanquejats de pollancredes i omedes rep encara, aigua avall de Sant Andreu del Terri, per la dreta, les rieres de Marimanya i de Riudellots i s’uneix al seu collector prop de Medinyà
Marne
Riu
Riu de França, afluent del Sena (525 km de longitud).
Neix a l’altiplà de Langres, a 381 m d’alçada Travessa les costes calcàries juràssiques de l’est de la conca de París i, durant un breu trajecte, la Xampanya, on rep per la dreta el Saulx i per l’esquerra el Blaise Passa per Vitry-le-François, Châlons-sur-Marne i Épernay A la conca de París, el seu curs, divagant en nombrosos meandres, rega una comarca cerealística Desemboca al Sena per Charenton, a l’àrea suburbana oriental de París Aigües amunt d’Épernay voreja el riu el canal Marne-Rin, una via de gran tràfic
serpentejar
Moure’s o estendre’s seguint una línia sinuosa, formant meandres, tortes, ziga-zagues.
riera d’Osor

La riera d’Osor vora la Font Picant (Sant Hilari Sacalm)
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Riera
Afluent del Ter mitjà, per la dreta, a la Selva.
És formada per la unió de la riera Gran procedent del pla de les Arenes, a uns 1060 m alt, entre els termes d’Espinelves i Sant Hilari Sacalm i el torrent de la font Picant que neix a Sant Hilari, a uns 790 m alt Dins el terme d’Osor i prop del de Susqueda, s’encaixa en meandres, obligats pel massís granític de les Guilleries, rep per la dreta la riera de les Ribes a la vila d’Osor i el torrent de la Grevolosa, separa els municipis de la Cellera de Ter i Anglès i desguassa a l’esquerra d’aquesta vila, a uns 160 m alt És alimentada per fonts i surgències al mateix llit fluvial
Aigüestortes

Riera al parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
© Fototeca.cat
Petit pla (1.818 m alt.), a la vall de Sant Nicolau (municipi de la Vall de Boí, Alta Ribagorça), entre l’estany Llong i l’estany de la Llebreta.
És cobert de bosc pins i avets i de prat natural, en el qual el riu forma una sèrie de meandres i d’illes, en una de les quals es troba la petita capella, moderna, del Sant Esperit Té l’origen en un antic llac reblert per les aportacions de sediments procedents del barranc de Morrano Al final del pla hi ha una presa que desvia les aigües del riu de Sant Nicolau cap a la central de Caldes, a través d’una galeria a pressió de 5746,6 m de longitud Els seus valors paisatgístics han estat protegits amb la declaració de parc nacional a favor de la zona on es troba inclòs aquest indret…
riu de Borriol
Riu
Riu de la Plana Alta, que neix prop de la Pobla Tornesa, però dins el terme de Borriol.
El seu curs alt forma la vall de Borriol , petita prolongació de la Plana de Castelló té una direcció nord-est - sud-oest i és dominada per les muntanyes del desert de les Palmes i per la serra de Borriol, a la banda de la marina, i per la Penya i pel tossal de Mollet, que la separen de la conca de la rambla de la Viuda Després de deixar la vila de Borriol a la dreta i de descriure alguns meandres, el riu de Borriol tomba vers el sud - sud-est i, després de vorejar pel nord la ciutat de Castelló de la Plana, pren la direcció est - nord-est i s’extingeix en el regadiu de la Plana abans d’…
Alföld
Pla
Nom donat a la plana d’Hongria que comprèn la major part del país, el N de Sèrbia i el N de Romania.
Enfonsat en el Terciari, fou una mar interior, que més tard recobrí una capa d’alluvions les arenes alternen amb argiles o amb terres negres procedents dels llims alluvials o de la descomposició de la vegetació La serralada dels Bakony el travessa obliquament al NW, separant el Kisalföld, petita plana occidental, del Nagy Magyar Alföld, gran plana que ocupa més de la meitat oriental d’Hongria El Danubi comunica les dues planes tot obrint-se pas al N de la serra de Pilis amb els seus afluents i especialment el Tisza, també de direcció N-S, drena la regió formant nombrosos meandres i sovint…
Tisza
Riu
Riu de l’Europa central, un dels principals afluents del Danubi (976 km).
Neix als Carpats septentrionals, a Ucraïna, i discorre en direcció W forma en un petit tram el límit fronterer entre Romania i Ucraïna Continua en direcció W i entra a Hongria, on ja és un riu de plana després flueix en direcció N fins al punt de trobada de les fronteres d’Ucraïna, Eslovàquia i Hongria, i tot seguit pren la direcció S Travessa Hongria de N a S en una longitud de 600 km i rega la gran plana agrícola de l’Alföld després de passar per Szeged, entra a Iugoslàvia, on rega la Vojvodina, i desemboca al Danubi per l’esquerra, uns 45 km al N de Belgrad És un riu de plana, el règim del…
maresma
Geomorfologia
Hidrografia
Terreny planer pantanós, localitzat al llarg del litoral, darrere una fletxa o qualsevol entrant costaner (golf, badia o estuari).
Les maresmes actuals s’originaren durant la transgressió flamenca, quan una bona part de les terres baixes litorals foren envaïdes per la mar Les formen sediments fins —llim i sorra en general— aportats per la mar o pels rius que sovint les travessen i dipositats en llocs d’aigües tranquilles En una primera fase de la seva evolució —no consolidada— la maresma pot aparèixer com un sector complex, on l’aigua marina o fluvial ocupa una bona part de la superfície meandres divagants, braços morts del riu, llacs i llacunes temporeres Gradualment, però, els sediments es consoliden —fase més avançada…