Resultats de la cerca

Formada cinematogràficament al Màster de Documental Creatiu de la Universitat Pompeu Fabra UPF de Barcelona, debutà en el llargmetratge amb el documental El cielo gira 2004, una pellícula sobre l’ocàs del món rural rodada al seu poble natal, Aldealseñor, guanyadora de diversos premis Posteriorment dirigí Mercado de futuros 2011, un documental sobre la despersonalització dels espais urbans i el mercat immobiliari que coincidí amb l’esclat de la crisi econòmica global

El 1969 arribà a Barcelona i el 1975 s’inicià en la pràctica del karate Aconseguí el tercer lloc en els Campionats d’Europa de karate en la modalitat katas per equips 1980 Guanyà la Copa Catalana 1983 i el Campionat de Catalunya de kyokushinkai 1983 Fou directora d’arbitratge de la Federació Catalana de Karate 1989-90 Fou entrenadora en diversos gimnasos 1986-2006 i en l’Associació Esportiva Can Deu 2006-10 Creà l’escola de karate Senshi Dojo de Santa Perpètua, on fou presidenta i directora tècnica També exercí com a directora de l’Escola de Preparadors de la Federació Catalana de Karate i…

Començà a jugar amb l’equip universitari de l’INEFC de Lleida Posteriorment s’enrolà al Rugby Club l’Hospitalet, amb el qual aconseguí dos títols de la Copa de la Reina Sempre jugà en la posició de tercera línia Fou jugadora de la selecció catalana i espanyola, amb la qual guanyà un Campionat d’Europa 1995 Participà en la primera edició de la versió femenina del torneig de les Sis Nacions el 2000 El 2002 deixà el rugbi, després d’haver jugat 47 partits internacionals

S’inicià a la Penya Esportiva Montserrat 1968-73 L’any 1974 fitxà pel Picadero Jockey Club i el 1979 pel Club Bàsquet CIBES de Barcelona, amb el qual aconseguí l’ascens a la màxima categoria Formà part de la selecció espanyola júnior i de l’absoluta

Doctora en filologia romànica i catedràtica de traducció a la Universitat Pompeu Fabra És membre del Grup d’Estudis d’Argumentació Discursiva i Traducció GRADIT i les seves principals línies de recerca són pragmàtica i argumentació aplicada a la traducció interpretació i traducció d’aspectes textuals coherència, punt de vista i intenció i d’aspectes microtextuals marques sociocognitives i connectors argumentatius D’entre les seves publicacions destaca l’obra publicada el 1995, Manual de Traducción francés-castellano

S'inicià a la premsa, la ràdio i la televisió i publicà prop de trenta llibres, sobretot novelles, amb una forta empremta religiosa, bé que amb moments satírics Hom pot esmentar Primera mañana, última mañana 1956, Una mujer llega al pueblo 1957, premi Ciutat de Barcelona 1956, La última aventura 1967, La gangrena premi Planeta 1975, Viaje a Sodoma 1978, El volumen de la ausencia 1983, premi Ateneo de Sevilla, La danza de los salmones 1985, La voz del árbol 1998, Los clamores del silencio 2000, El niño que pintaba sueños 2003, contes, La palabra escrita , 2003, assaigs   El último laberinto…

Emigrat a Xile, s’inicià en el periodisme satíric a Valparaíso Arran de la guerra del Perú i Xile contra Espanya, passà a l’Argentina 1868 i treballà com a proveïdor de l’exèrcit aliat contra el Paraguai 1866-68 Fou també secretari de la legislatura i tingué una formació política de caràcter liberal L’any 1870 fundà El Oasis  junt amb Joaquim Carlés Entre 1880-88 fundà el Liceo Artístico , i quan se separà de Carlés, creà El Ferrocarril , rèplica d’ El Oasis , i més tard La Opinión  i El Destino  que donaven suport a l’oficialisme autonomista El 1896 fundà una altra publicació, El Liberal ,…

Peronista, fou president de la cambra de diputats 1948-53 Deposat JD Perón, hom l’encarcerà 1955-57 i s’evadí Representant personal de Perón a l’Argentina 1971, fou elegit president de la república març 1973 pel juliol següent, però, dimití a fi que Perón fos elegit per a succeir-lo Ambaixador a Mèxic 1973-74, s’oposà al govern de la vídua de Perón i al cop d’estat militar del 1976 Morí exiliat Representà l’ala esquerra del peronisme