Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
llengua artificial
Lingüística i sociolingüística
Tot sistema de signes comunicatius elaborat per convenció deliberada (tret de les meres transcripcions, directes o indirectes, de la parla, com són els sistemes d’escriptura); per exemple, certs codis secrets, les notacions científiques, etc.
Hjelmslev formula la diferència entre una llengua artificial i una llengua natural o “de cada dia” dient que “una llengua de cada dia és en la pràctica una llengua a la qual tota altra llengua es deixa traduir, tant una altra llengua de cada dia com qualsevol estructura lingüística imaginable”, mentre que una llengua artificial té uns usos limitats
Pont de les Ferreries de Calbera (Beranui)
Art romànic
Situació Pont sobre l’Isàvena, que conserva estructures romàniques, reformat per a adaptar-lo al pas de vehicles de motor ECSA - JBolòs Aquest pont, sobre l’Isàvena, és situat al llogaret de les Ferreries, a la confluència del barranc de Castrocit amb l’Isàvena, prop de la carretera de la vall i abans d’Ovarra El pont és utilitzat per a accedir al lloc i a tota la vall de Calbera A l’est del seu únic arc hi ha una obertura amb una forma quadrangular, per on potser en algun moment va passar una canalització JBP-JBM Mapa 32-10 213 Situació 31TCG024946 Història Trobem esmentat aquest pont en…
Carmen Maura
© Festival de Sant Sebastià
Cinematografia
Actriu cinematogràfica castellana, de nom real Carmen García Maura.
Inicià la seva carrera artística en cafès teatre i després al Centro Dramático Nacional En la seva extensa filmografia destaquen les collaboracions amb F Colomo — Tigres de papel 1977, Qué hace una chica como tú en un sitio como éste 1978 i La mano negra 1980— i en l’etapa inicial de P Almodóvar L’èxit de Mujeres al borde de un ataque de nervios 1987 —Premio Nacional de cinematografia, i premi Europeu de Cinematografia 1988 a la millor actriu — li obrí les portes del mercat internacional i rebé el premi a la millor actriu del cinema europeu, guardó que repetí amb Ay, Carmela 1990, premi…
cinema grec
Cinematografia
Els pares del cinema grec són els realitzadors Dimítrios Gaziadis i Orestes Laskos, que, a partir del 1925, li donaren un impuls important amb llurs obres.
Amb el tema de la resistència contra els alemanys es donà a conèixer un jove realitzador, Iorgos Tzavelas Marinos Kondaras , 1948 Antígona , 1961, que després, juntament amb Michalis Cacoyannis Stella , 1955 To telefteo psema , ‘La darrera mentida’, 1958 Electra, Zorba the Greek , 1963 i Nikos Konduros Mikrés Afrodites , ‘Petites Afrodites’, 1963 fou el protagonista directe de l’apogeu del cinema grec dels anys cinquanta Amb Poté tin Kyriakí ‘Mai en diumenge’, 1959, dirigida per Jules Dassin i interpretada per Melina Mercouri, el cinema d’aquest país obtingué un èxit de ressonància…
Els efectes socials de l’atur
Cua de beneficència a Barcelona, Colita, febrer del 1977 ACo L’economia catalana s’havia caracteritzat per uns nivells d’atur baixos De fet, havia estat una economia que havia atret contínuament població forana i en la qual l’estabilitat de l’ocupació havia constituït una pauta habitual Portada de la revista “Butifarra”, octubre del 1977 SB-UAB / GS El creixement continuat de l’atur va significar un trasbalsament d’aquesta situació i tingué diversos efectes que, en gran manera, han estat poc estudiats Així, inicialment va afectar els nous arribats al mercat laboral, majoritàriament joves i…
El teatre de Francesc Fontanella
Francesc Fontanella i Garraver 1622-1701 fou el representant més genuí del teatre barroc a Catalunya La seva obra dramàtica i la lírica, transmesa per mitjà de manuscrits dels segles XVII, XVIII i inici del XIX, ha estat pràcticament desconeguda fins als nostres dies El seu teatre significa un intent prou reeixit, encara que malauradament estroncat, d’incorporar l’escena catalana als corrents imperants a Europa tant respecte a la recreació del llenguatge i a l’adscripció a les noves formes dramàtiques propugnades per Félix Lope de Vega en el Arte Nuevo de Hacer Comedias 1609 com al concepte…
Jaume Safont
Historiografia catalana
Notari de Barcelona i de la generalitat, dietarista i poeta.
Vida i obra Pertanyé al grup socialment més elevat de la Barcelona del s XV, representat pels alts funcionaris de l’administració municipal i els mercaders Aquest fet i les relacions familiars determinaren molt la seva adscripció política al partit bigaire barceloní i, en conseqüència, l’oposaren al governador Galceran de Requesens i la seva política probuscaire Fou profundament lleial a la institució que servia i s’identificà ideològicament amb els seus representants Precisament, a causa d’això fou detingut amb el crit de «muyren els traïdors» i confinat 11 d’agost de 1456 a la presó del…
Santa Maria Savall (Balenyà)
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església des del costat de migjorn El mur que hom veu, corresponent a la nau meridional, és un dels elements més ben conservats d’un edifici que té moltes de les seves parts en estat ruïnós i que presenta un conjunt d’interrogants de difícil resposta M Anglada L’església és situada en un fondal de la Sauva Negra prop d’un petit pantà que origina el torrent de Santa Maria i queda a l’extrem de ponent de la urbanització de Puigsagordi, vora el punt de convergència entre els termes municipals de Balenyà, Castellcir i Centelles, prop del Mas Pujalt Aquesta…
viola
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument d’arc, membre de tessitura contralt de la família del violí.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Morfologia i tècnica Pràcticament igual que el violí soprano en la forma i l’estructura, però més gran, la viola s’afina una quinta més greu que aquest do2-sol2-re3-la3 Atès que la proporció que representa l’interval que separa l’afinació de la viola de la del violí una quinta justa és 23 i que la proporció entre la mida mitjana de l’una i l’altre és aproximadament 34 -proporció que correspon a l’interval de 4a-, a la viola li correspondria teòricament estar afinada un to per sobre de l’afinació…
sociolingüística
Lingüística i sociolingüística
Sociologia
Estudi de l’ús que hom fa de la llengua en general o de qualsevol forma o varietat particular.
Es diferencia de la lingüística estricta pel fet que no s’ocupa tant de l’estructura lingüística com de la mateixa llengua en si, del seu ús, el qual és una totalitat finita, complexa, diversa i canviant de relacions dinàmiques Lliga, així, l’estructura lingüística amb els seus marcs socioculturals, dels quals l’havia desglossada la lingüística estricta Com la totalitat sociocultural de què és part integrant, l’estructura lingüística és un sistema diferenciat en diverses direccions A més de la seva articulació “interna” en formes, consisteix, de fet, en varietats estructuralment diferents i…