Resultats de la cerca
Es mostren 131 resultats
metal·lotèrmia
Tecnologia
Procediment de la metal·lúrgia extractiva en el qual hom redueix el compost metàl·lic mitjançant un altre metall més reactiu (sodi, alumini, magnesi o silici) o amb hidrogen, a una temperatura superior a la temperatura de fusió del metall reduït.
El procediment metallotèrmic més emprat és l'aluminotèrmia Hom utilitza aquests mètodes en l’obtenció de la majoria dels metalls rars titani, tungstè, molibdè
metal·loteràpia
Tractament de les malalties mitjançant l’aplicació externa de peces de metall sobre la pell.
metal·loproteïna
Bioquímica
Nom genèric de les proteïnes conjugades que contenen àtoms metàl·lics com a grup prostètic.
Les metalloproteïnes pròpiament dites no tenen cap més grup prostètic que l’àtom metàllic, el qual és fermament unit a la cadena polipeptídica i és imprescindible per a l’estructura i la funció de la proteïna En són exemples la ferritina, que és una ferroproteïna , i l' alcohol deshidrogenasa , que conté Zn N'hi ha que contenen àtoms metàllics units a un altre tipus de grup prostètic així, les flavoproteïnes que contenen un àtom metàllic Fe, Mo, Mn, Zn, etc unit al FAD o al FMN són anomenades metalloflavoproteïnes Un altre grup és el de les hemoproteïnes , que contenen l’àtom metàllic com a…
metal·lografia
Tecnologia
Ciència que estudia la constitució i l’estructura dels metalls i llurs aliatges.
La metallografia clàssica comprèn l’anàlisi tèrmica, la metallografia macroscòpica o macrografia i la metallografia microscòpica o micrografia L' anàlisi tèrmica té per finalitat seguir l’evolució de l’estructura dels aliatges amb la temperatura i detectar les transformacions i llurs característiques de velocitat, intensitat, histèresi, etc Hom distingeix diferents camps d’anàlisi tèrmica l' anàlisi dilatomètrica , o variació del coeficient de dilatació amb la temperatura, l' anàlisi termomagnetomètrica, o variació de la permeabilitat magnètica amb la temperatura, l' anàlisi de la…
metal·lòfon
Música
Instrument idiòfon de percussió, d’un so determinat, format per una sèrie de làmines d’acer o de bronze que són colpejades amb baquetes dures.
Sol tenir una extensió de dues octaves cromàtiques
metal·locromia
Tecnologia
Tècnica d’acoloriment de superfícies metàl·liques per recobriment mitjançant un òxid metàl·lic, sia per electrodeposició o per oxidació de la superfície del metall tractat.
metal·locè
Química
Nom genèric dels complexos formats per alguns composts orgànics no saturats amb metalls de transició.
Són molt estables i es caracteritzen per una estructura dita de sandvitx, en la qual l’enllaç és establert pels electrons π del compost orgànic El més important és el ferrocè El níquel, el titani, el cobalt, el ruteni i l’osmi formen estructures similars Els més estables són, a més del ferrocè, el rutenocè i l’osmocè, en els quals l’àtom metàllic adquireix la configuració electrònica d’un gas inert El benzè pot formar amb el crom un metallocè anomenat bisbenzè crom