Resultats de la cerca

Iniciat sota el signe del simbolisme, la seva conversió al catolicisme 1896 l’abocà a un misticisme religiós que trobà expressió en les seves obres, sovint hagiogràfiques Bekendelse ‘Confessions’, 1894, Digte ‘Poemes’, 1898, Des helligen Frans af Assisi 1907, Mit Livs Legende ‘Llegenda de la meva vida’, 1916-29

La ciutat de Manresa no es formà com a castell termenat, però tingué un vicari comtal i un castlà que custodiava el castell del Puigcardener ambdues autoritats formaren unes dinasties de vicaris o de castlans La primera família de vicaris de Manresa fou la cognomenada Balsareny El primer membre que consta com a vicari és Bernat Guifré de Balsareny, que el 1045 deixà el castell a la seva muller Guasca i després de la seva mort havia de passar a Guillem, germà de Bernat, el qual havia d’ésser bisbe de Vic Després apareix una família de vicaris manresans que es cognomena Mura o Cervera El primer…

Creada a Catalunya amb el nom de La meva salut, és un espai de consulta de la informació personal de salut a través d’Internet Aquesta eina facilita que l’usuari pugui disposar i utilitzar les dades del seu historial clínic en qualsevol moment, d’una forma segura i confidencial

Nebot d’ Eusebi Daniel i Campalans Residí a París 1900-~1912 i a l’Argentina 1917-~1924 Autor d’obres per a piano, lieder , l’òpera inèdita Canigó i sarsueles en català La meva rosa no és per a tu , 1937, amb text d’Alfons Roure i en castellà També conreà la pintura i, professionalment, la fotografia

De contingut moralista, les seves obres contraposen la ingenuïtat i naturalitat del poble amb les ambicions de les classes dominants És autor, entre d’altres, de Rikas ja köhyä ‘Ric i pobre’, 1955, la trilogia Munnoni ja Mannerheim ‘La meva àvia i Mannerheim’, 1960-62, Aika ja uni ‘L’edat dels somnis’, 1993 i Faustus 1996

Marcat per la malaltia, contà les seves sofrences físiques i morals en un to profundament pessimista, i marcà, amb Vajda i Komjáthy, l’inici de la moderna lírica subjectiva hongaresa Cal esmentar Ifjúságom ‘La meva joventut’, 1883 i Magány ‘Solitud’, 1889 Autor d’una novella autobiogràfica, Apai örökség ‘Heretatge paternal’, 1884, es dedicà també al periodisme

Operador durant la Guerra Civil Espanyola — Ispanija , 1939, Grenada, Grenada, Grenada moja ‘Granada, Granada, Granada meva’ 1967— rodà també a la Xina V Kitaje ‘A la Xina’, 1942, als fronts soviètics durant la Segona Guerra Mundial, al Vietnam Vietnam , 1954 a Cuba Pylajuščij ostrov , ‘L’illa ardent’, 1961 i a l’Amèrica Llatina Continente en llamas, 1971-73

Filla de Gabriel Janer i Manila Estudià filologia catalana a la Universitat de les Illes Balears Ha compaginat la tasca d’escriptora amb la de professora a la universitat La seva narrativa és una radiografia sobre les relacions i els sentiments humans Ha publicat les novelles Els ulls d’ahir 1988, L’hora dels eclipsis 1989, premi Andròmina, Màrmara 1994, premi Sant Joan 1993, Natura d’anguila 1995, premi Carlemany, Orient, Occident dues històries d’amor  1998, Lola 1999, premi Ramon Llull, El desig 2000, Ets la meva vida, ets la meva mort 2001, Las mujeres que hay…

Bisbe de Württemberg 1933, fou el portaveu de l’oposició luterana al nazisme Organitzà l’Església evangèlica a Alemanya 1945 Entre les seves obres destaquen el recull de sermons Fünfzig Jahre im Dienst der Kirche ‘Cinquanta anys al servei de l’Església’, 1950 i Erinnerungen aus meinem Leben ‘Records de la meva vida’, 1953, sobre la situació eclesiàstica durant el nazisme

Pel seu caire popular fou nomenat cronista del carrer de Petritxol de Barcelona Entre d’altres, publicà Sonatines 1916, Poemes del carrer de Petritxol i de la plaça del Pi 1953 i De la meva Ciutat Comtal poemes retrospectius 1960 És autor també d’una biografia de Verdaguer Vida, anècdotes i obra de Jacint Verdaguer estudi del llibre “Al Cel” 1958