Resultats de la cerca

És situat a la plataforma oceànica de Shatsky, a uns 1500 km de distància de la costa del Japó Té una antiguitat de prop de 145 milions d’anys, i aparentment l’únic període d’activitat fou el del seu sorgiment Amb uns 310000 m 2 , és el volcà més extens de la Terra i també de tots els volcans coneguts del sistema solar supera amb escreix el de Mauna Loa, a Hawaii, i el mont Olimp, al planeta Mart Descobert per un equip de la Universitat de Houston, la seva existència fou anunciada al setembre del 2013 El nom és un acrònim de Texas A&M University, on William Sager, director de l’equip,…

De mida molt petita, són confosos sovint amb el xanguet   Hi destaca el joell ver o jaclet o xasclet   Aboyeri , la cabeçuda i el moixonet

Les espècies atlàntiques i mediterrànies més conegudes són L vulgaris i L forbesi La primera d’aquestes ateny de 30 a 50 cm de llargada, i és de color rosat, gairebé transparent la segona és més grossa ateny de 35 cm femelles a 60 cm mascles de llargada, i el color és més fosc bru rogenc En morir, adquireixen un color blanc lletós Posseeixen una conquilla còrnia, molt semblant a una ploma, situada dins el mantell i en posició dorsal les aletes, en nombre de dues, situades a banda i banda del cos, són triangulars, i partint de l’extrem posterior del cos arriben fins a la meitat del mantell…

Els infants amb microcefàlia poden tenir problemes de desenvolupament discapacitants si la malformació s’acompanya d’un escàs creixement del cervell La microcefàlia pot ser lleu o greu i pot ser una afecció aïllada, la qual cosa significa que pot ocórrer sense que es produeixin altres defectes greus, o pot presentar-se en combinació amb altres defectes de naixement greus Alguns infants amb microcefàlia es desenvolupen amb plena normalitat Les causes més freqüents de microcefàlia són infeccions intrauterines, exposició a productes químics tòxics, anomalies genètiques i malnutrició greu

Comprèn algunes espècies que habitaren a Europa, Àsia i Àfrica durant el Miocè, el Pliocè i el Plistocè, coexistint amb altres gèneres d’èquids, com Neohipparion, Nannihippus i Pliohippus , el darrer dels quals evolucionà en la línia que conduí al cavall actual S'originà a l’Amèrica del Nord fa uns 14 milions d’anys i immigrà al Vell Continent fa uns 11 milions d’anys Perdurà fins fa uns 3 milions d’anys, moment en què els veritables cavalls envaïren novament Euràsia des de l’Amèrica del Nord i els desplaçaren Hipparion és el fòssil terrestre més característic del Miocè superior i del Pliocè…