Resultats de la cerca
Es mostren 81 resultats
permeasa
Bioquímica
Sistema transportador específic a través de membranes biològiques de natura totalment o parcialment proteica.
En un sol bacteri hi ha molts milers d’aquests sistemes La membrana interna dels mitocondris en té algunes que permeten de passar diversos metabòlits a través de la membrana així, n'hi ha per a l’ADP, ATP, fosfats, sucres, ions, hidroxils, àcids del cicle de Krebs, etc
oncocitoma
Medicina
Neoplàsia benigna originada a l’epiteli del túbul contornejat proximal de la nefrona.
Està configurada per cèllules grans i poligonals amb un citoplasma que conté un gran nombre de mitocondris La seva incidència no arriba al 5% de tots els tumors renals És impossible el seu diagnòstic de certesa mitjançant tècniques d’imatge i es requereix una biòpsia per a determinar la naturalesa d’aquests tumors
herència materna
Biologia
Transmissió de caràcters hereditaris mitjançant factors genètics citoplasmàtics, com l’ADN mitocondrial i el cloroplàstic.
Coneguda també com a herència uniparental , herència citoplasmàtica i herència extranuclear , és deguda a la presència d’ADN en mitocondris i cloroplasts, orgànuls cellulars que s’hereten generalment per via materna, continguts en el citoplasma del gàmeta femení Aquest ADN conté gens necessaris per al funcionament d’aquests orgànuls i, per tant, de la cèllula
monoaminooxidasa
Medicina
Enzim de la membrana externa dels mitocondris.
És una flavoproteïna que catalitza l’oxidació de diverses amines, com ara l’adrenalina Tenen un protagonisme clínic representat en l’ús de fàrmacs inhibidors de la monoaminooxidasa com a antidepressius de segona línia
projectes genoma
Biologia
Projectes científics l’objectiu dels quals és determinar la seqüència completa del genoma d’un organisme, ja sigui un animal, una planta, un fong, un bacteri, un arqueu, un protist o un virus.
Un cop seqüenciat s’anoten els gens i les altres seqüències importants, com les reguladores, presents en aquest genoma A més del Projecte Genoma Humà , es disposa de la seqüència complerta del genoma de centenars d’altres organismes, de tots els dominis i regnes, d’orgànuls com mitocondris i cloroplasts, de virus i també d’organismes extingits, com l’home de neandertal
flavoproteïna
Bioquímica
Qualsevol dels enzims d’oxidoreducció ( oxidoreductasa
) que contenen un grup prostètic derivat de la riboflavina.
Algunes flavoproteïnes contenen el 5´-fosfat de riboflavina FMN, però la majoria contenen el dinucleòtid de flavina-adenina FAD Entre les flavoproteïnes que oxiden directament els metabòlits n'hi ha algunes que —com la L-aminoàcid oxidasa dels teixits animals— poden transferir electrons directament a l’oxigen molecular unes altres, com les flavinadeshidrogenases , trobades als mitocondris, transfereixen electrons des dels metabòlits als citocroms o a un portador intermediari
peroxisoma
Biologia
Vesícula de 0,5 a 0,8 μm de diàmetre propi de cèl·lules animals, per bé que darrerament han estat trobats també en cèl·lules vegetals.
El seu contingut és ric en enzims catalasa, uricasa, d -aminooxidasa α-hidroxioxidasa, entre d’altres La matriu del peroxisoma pot ésser homogènia o bé presentar en el centre una formació de tipus cristallí o paracristallí en la qual destaca la uricasa El seu origen ha estat relacionat amb el reticle endoplasmàtic, amb els mitocondris i amb els cloroplasts La seva funció ha estat relacionada amb el paper regulador que té sobre el metabolisme del colesterol Són coneguts també amb els noms d' uricosomes, microcossos i glicosomes
citocrom
Bioquímica
Heteroproteid present en tots els organismes aerobis, que posseeix un grup prostètic porfirínic amb ferro i que és susceptible d’intervenir en sistemes redox
mitjançant les variacions reversibles de l’estat d’oxidació d’aquest ió metàl·lic.
Actua fisiològicament en aquells processos d’oxidoreducció que tenen lloc a l’interior de la cèllula Es donen citocroms, materials difícils d’extreure i de purificar, molt termolàbils, en tots els animals, les plantes i els bacteris aerobis llur concentració en les cèllules, on s’acumulen fonamentalment als mitocondris, té una relació amb l’activitat respiratòria d’aquests Serveixen per al transport d’electrons en les cadenes respiratòries i llur energia és utilitzada per a la síntesi de composts d’elevada energia d’enllaç, com l’ATP
fixador
Biologia
Agent físic o químic que fa la fixació.
Els agents físics més comuns són la calor i la congelació Els agents químics són reactius de fàcil penetració en els teixits, com el formol, l’àcid acètic, l’àcid pícric, l’alcohol etílic, l’àcid òsmic, l’àcid clorhídric, l’àcid nítric, etc El seu ús varia, segons la natura del teixit o l’organisme que hom vol observar, per la qual cosa cal emprar, per exemple, àcid òsmic per als greixos i els mitocondris, alcohol, formol i dicromat potàssic per al teixit nerviós, i àcid pícric per a preparacions embrionàries
autoanticòs
Immunologia
Anticòs actiu enfront d’un autoantigen que prèviament ha determinat la seva formació.
Els anticossos antinuclears AAN s’adrecen contra proteïnes del nucli cellular els anticossos antidesoxiribonucleics ADN, contra l’àcid desoxiribonucleic els anticossos antiribonucleics ARN, contra l’àcid ribonucleic els anticossos anticitoplasmàtics , contra estructures del citoplasma antimitocondrials, contra els mitocondris antilisosomals, contra els lisosomes, etc Els autoanticossos específics d’òrgans només s’adrecen contra un òrgan concret múscul, tiroide, mucosa gàstrica, ronyó, fetge, etc i els específics de cèllules , contra determinades cèllules eritròcits, plaquetes,…