Resultats de la cerca
Es mostren 108 resultats
Centre Gimnàstic Barcelonès

Socis fundadors del Centre Gimnàstic Barcelonès
CG Barcelonès
Esport general
Associació poliesportiva del barri del Raval de Barcelona.
Fundada el 1933, nasqué amb l’objectiu de promoure l’activitat física entre les classes més populars Pionera en la pràctica de l’halterofília i la lluita grecoromana a l’Estat espanyol, també tingué seccions de gimnàstica, atletisme, muntanya, espeleologia, tennis, tennis de taula, basquetbol, futbol sala, ioga, educació física i teatre, i disposava d’una biblioteca Alguns dels seus esportistes foren campions de Catalunya i d’Espanya, com els gimnastes Evarist Esquerra, Jordi Elies, Josep Garcia i Adolf Folqué, els atletes Guillem Ros, que presidí l’entitat 1963-78, Albert López, Josep Picola…
Alvar Aalto

El Finlandia Hall a Hèlsinki (1971), d’Alvar Aalto
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte finlandès.
Estudià a l’Escola Superior Tècnica de Hèlsinki i obrí un taller a Jyväskylä, Keski-Suomi El 1925 es casà amb la també arquitecte Aino Marsio, amb qui collaborà intensament Pertany a la denominada tercera generació d’arquitectes moderns, nascuda en el clima del funcionalisme i que intenta d’independitzar-se dels seus dogmes Sense teoritzar, aportà nous elements, una major modèstia pavelló de Finlàndia a l’exposició de París, 1936, més tecnologia biblioteca de Viipuri, 1927-35, més atenció a la vida de l’home sanatori de Paimio, Turku ja Pori, 1932, més compte en els detalls,…
Marc Aureli
Filosofia
Història
Emperador romà (161-180) i filòsof.
Fill d’una família originària d’Hispània, assolí, de molt jove, honors i càrrecs importants Qüestor en 138-139 i cònsol el 140, es casà amb Faustina, filla d’Antoní, i en morir aquest, el succeí 161, juntament amb L Aeli Ver fins el 169 El 177 associà al tron el seu fill Còmmode Més abocat als treballs intellectuals i a la filosofia que no pas a les obligacions del govern, destruí la seva vida en la defensa de les fronteres de l’Imperi amenaçades Combaté els parts a Armènia fins el 166, els germànics que en llurs invasions arribaren a Aquileia, els marcomans, els sàrmates, etc Visità l’Orient…
Fragmenta manuscriptorum cantoralium
Art romànic
El Ms 123 és realment una compilació de manuscrits diversos un recull de 13 folis en pergamí 24×16 cm, escrits en tinta i vermell Josep Gudiol publicà la divisió següent pel que fa a la seva cronologia “ Folis 1 i 2 segle XI Folis 3 a 9 segle XII Els altres segle XIII” * Tenint en compte que la illustració pertany als folis 1 i 7 i que les seves fonts, així com la seva cronologia, amaguen contexts diferents, caldria tenir molt present el caràcter miscellani i, a més, fragmentari, del recull que ara ens ocupa En el foli 1 hi ha una part d’un responsorial que, d’acord amb la classificació de…
Antoni Soler i Guasch

Toni Soler
Ara.cat
Periodisme
Comunicació
Literatura catalana
Periodista, humorista i realitzador de televisió conegut com Toni Soler.
Llicenciat en història, s’inicià com a periodista a la premsa local de Badalona i posteriorment treballà als diaris Avui 1987-90 i El Observador El 1995 entrà a Ràdio Barcelona , on treballà com a guionista del programa humorístic El terrat , dirigit per Andreu Buenafuente , amb el qual continuà collaborant posteriorment en diversos programes de Televisió de Catalunya , a partir de l’any 1995 Columnista del diari La Vanguardia , és un dels principals impulsors i collaboradors del diari Ara , publicat des del novembre del 2010 En 1997-2000 s’emeté Malalts de tele , el primer programa dirigit…
Elies Tormo i Monzó
Art
Història del dret
Historiador de l’art, advocat i polític.
Llicenciat en dret a València i doctorat en filosofia i lletres a Madrid Fou catedràtic de dret natural a Santiago de Compostella 1897, de teoria de la literatura i de les arts a Salamanca 1902 i d’història de l’art a la Universitat de Madrid 1904, on fou rector i sobre la qual publicà el fullet De mi rectorado Cuatro papeles 1930 Historiador molt prolífic, hom li ha retret, però, un cert desgavell i dispersió Publicà Varios estudios de artes y letras 1902, La escultura antigua y moderna 1903, recull de texts i obra divulgadora que donaren pas a estudis aprofundits, com Las tablas de las…
Josep Ricart i Matas
Música
Violoncel·lista.
Format musicalment per la seva mare, la pianista i pedagoga Carme Matas i Aurigemma , ben aviat decidí dedicar-se a la música El 1902 ingressà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià violoncel amb el mestre Josep Soler A partir del 1909 oferí alguns recitals, i el 1912 fou presentat al Palau de la Música Catalana, amb un concert en què fou acompanyat al piano per la seva mare El 1914 anà a París per ampliar estudis, però hagué de tornar a causa de l’esclat de la Primera Guerra Mundial Del 1920 al 1933 residí a Londres, des d’on dugué a terme una gran activitat concertística…
,
vel
Indumentària
Religió
Tros de roba destinat a cobrir el cap, determinats objectes i de vegades tot el cos.
En l’antiguitat, són exemples del vel el suffibulum amb què les vestals es cobrien el cap durant els sacrificis Posteriorment, als primers segles de la seva existència, el cristianisme adoptà el vel dels neòfits i de les dones La litúrgia cristiana n'ha conservat l’ús en el vel baptismal, de lli blanc, en l' L'any 2017 la Comissió Europea humeral , en el vel nupcial de les velacions, en el vel del calze o cobrecalze , en el vel del sagrari o conopeu i, sobretot, en el vel religiós , que hom posa a les monges en el ritu de la velació , símbol del seu estat monacal Entre els musulmans, el vel…
Josep Llimona i Bruguera

Josep Llimona i Bruguera
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Germà de Joan Llimona Format des de petit amb Frederic Trias, i després a Llotja, amb els Vallmitjana i amb Nobas El 1880 obtingué, amb El fill pròdig , la pensió Fortuny per a estudiar a Roma, on anà amb el seu germà Allà treballà al taller d’Enric Serra i assistí a l’acadèmia Gigi El mateix 1880 enllestí les dues obres exigides per la pensió Patrici romà Museu d’Art Modern de Barcelona i l’esbós eqüestre per al Ramon Berenguer el Gran versió definitiva a la plaça de Ramon Berenguer de Barcelona Novament a Barcelona, féu relleus per al monument a Colom 1886 i diverses obres per a l’…
Centre General de Préstecs i Dipòsits (1881-1924)
La constitució Aquesta entitat de crèdit es constituí el 3 d’abril de 1882, fora ja dels moments forts d’eufòria, amb una borsa en plena baixa de cotitzacions i sensació general de crisi financera Cap relació, per tant, amb els bancs anteriors L’escriptura de constitució exposa clarament l’objectiu de l’empresa es tracta de remunerar el petit estalvi i de fer crèdit, especialment amb garantia de mercaderies, una fórmula poc practicada pels bancs barcelonins en aquells moments La remuneració del petit estalvi fa pensar en les caixes d’estalvis, que es proposen el mateix i els promotors del…