El Ms. 123 és realment una compilació de manuscrits diversos: un recull de 13 folis en pergamí (24×16 cm), escrits en tinta i vermell. Josep Gudiol publicà la divisió següent pel que fa a la seva cronologia: “Folis 1 i 2: segle XI. Folis 3 a 9: segle XII. Els altres: segle XIII”(*). Tenint en compte que la il·lustració pertany als folis 1 i 7 i que les seves fonts, així com la seva cronologia, amaguen contexts diferents, caldria tenir molt present el caràcter miscel·lani i, a més, fragmentari, del recull que ara ens ocupa.
En el foli 1 hi ha una part d’un responsorial que, d’acord amb la classificació de Gudiol, correspon al segle XI i integra les festivitats de Sant Fèlix i Sant Marcel i un parell de signes o inicials en negre i vermell de concepció força simple. Les seves mides no depassen els tres centímetres.
El segle XII pot establir la coordenada de realització de la pàgina 7 del recull, foli que té a veure amb alguns altres també conservats en el mateix còdex 123 i que formaren un cantoral responsorial. Aquí, i en el foli 8, hi ha una referència a Santa Margarida(*). Insistim en el foli 7 perquè voldríem assenyalar la introducció a mitja plana d’una caplletra treballada sobre un fons ataronjat i amb groc, que neix de l’ordenació de figuracions de record fitomòrfic. L’entrellaçat del fullatge li dona corporeïtat sense que aquest resti subordinat a una geometrització, ni tan sols a unes simetries gaire estrictes. La majúscula fa uns 5 cm. En tractar-se d’una peça del segle XII, és necessari entreveure que el nivell d’activitats de l’escriptori no devia tenir la intensitat que hom pot suggerir dins el segle XI; aquesta no seria en cap sentit parangonable a la desenvolupada pels artífexs del segle precedent, de manera que fins i tot potser sigui complicat cercar paral·lels contemporanis a una lletra o a una representació que descobrim aïllades i en la seva modèstia. Crèiem que casos com el del Ms. 15 de Vic devien ésser força extraordinaris, de manera que es fa difícil entendre com aquesta mena d’obres podien ésser encarregades el segle XII enfront a d’altres produccions. Pensem, per exemple, en el Ms. 46 o en el 123(*), que comentem, i també en la crucifixió a tota plana (foli 8v) de l’Evangeliari, del Ms. 15, que, amb tot, situàvem a l’any 1100. El seu origen ens porta novament al tema de la producció de l’escriptori de Vic el segle XII.