Resultats de la cerca

Es formà a l’Escola de Nobles Arts, de Barcelona, i a l’Academia de San Fernando, de Madrid, de la qual més tard fou catedràtic de modelatge Els busts d’Adelardo López de Ayala i de Bécquer, entre altres, el feren famós en el gènere retratístic Com a autor de monuments té el mausoleu d’Álvarez de Castro 1870, a Girona, d’estil Imperi, i el monument a Calderón de la Barca 1874, a Madrid, de caràcter més naturalista

Centre de peregrinació des del segle VI, fou destruït pels musulmans vers el segle XII En les seves restes arqueològiques segles III-XI dC hi ha representades totes les èpoques de l’art búdic Cal destacar-ne la columna d’Ašoka segle III aC, nombroses estàtues del Buda de Mathūra, entre les quals sobresurt l’enorme Bodhisattva del Bala, el stupa Okamekh segle VI del període dels Gupta, juntament amb tota la creació plàstica d’aquest període segles IV-VII, en què el cos humà és tractat amb una gran finesa de modelatge

Format a Llotja amb Pere Carbonell i Antoni Alsina i Amils, amplià estudis a París amb Bourdelle Dins l’Associació Escolar Artística concorregué amb una caricatura a l’Exposició de Retrats i Dibuixos del 1910 Fou des del 1916 professor de modelatge i buidatge a Llotja Concorregué a les Exposicions d’Art de Barcelona del 1920 i el 1921 Obtingué un diploma d’honor a l’Exposició Internacional del 1929 i participà a la Nacional del 1942 Té alguna obra pública a Barcelona, però es destacà sobretot pels seus busts i retrats, de sòlida sobrietat

Passà la joventut a Sevilla, on fou deixeble del seu pare, Miguel Cano, de Francisco Pacheco i probablement de Martínez Montañés El 1638 es traslladà a Madrid, on treballà a la cort i rebé la influència de la pintura veneciana de les colleccions reials El 1652 tornà a Granada com a racioner de la catedral expulsat amb motiu de les seves discussions amb els canonges, anà a Madrid 1657, on fou ordenat sacerdot Per decisió del consell reial recobrà el seu càrrec a Granada 1660 La seva pintura, de tractament pictòric tenebrista i modelatge accentuat a la primera època Sant Francesc…

Els aspectes clau del funcionament del cervell social són la percepció dels senyals socials pel sistema vomeronasal, implicat en la detecció de feromones la formació de la memòria social, incloent la memòria filial a llarg termini i el reconeixement a curt termini la motivació del comportament paternal i maternal i per a l’aparellament, i el modelatge neuronal que produeix l’experiència social Són detectats a partir de biologia cellular i molecular i de tècniques de rastreig funcional mitjançant diagnosi per la imatge Les alteracions d’aquesta xarxa neuronal són responsables de…

Format a Castelló amb Pasqual Amorós i a València amb Lluís Gilabert, i a l’Acadèmia de Sant Carles 1903-05 Exposà a Madrid 1906 i a Barcelona 1907, on residí un quant temps Tornà a Madrid per treballar amb Querol i amb Benlliure i després anà pensionat a Roma Passà per Florència i per París abans d’establir-se a Madrid, on guanyà la primera medalla a l’Exposición Nacional del 1917 amb Poema Fou professor de modelatge a Sant Carles 1942 Féu diversos monuments a Vinaròs, Madrid al Doctor Tolosa Latour , Cartagena, Salamanca, etc Conreà un realisme classicista sovint tenyit d’…

Es traslladà a Barcelona és conegut pel fet d’haver-se fet càrrec de l’obra inacabada que Bernat Martorell deixà a la seva mort 1452 signà contracte amb la vídua i el trencà dos anys més tard una de les clàusules li permetia d’acceptar treballs amb independència de l’obrador El coneixement de la seva obra es basa en el retaule dels Sants Cosme i Damià de la seu de Barcelona i una part de la taula central i la predella del de les Santes Clara i Caterina de la mateixa seu D’aquestes obres es pot deduir que fou un pintor d’inspiració flamenca, de qualitats mitjanes, amb poca capacitat creadora i…

Pintor de cambra 1508-25 de l’arquebisbe elector de Magúncia, per raó de la seva inclinació a les doctrines luteranes es traslladà a Halle 1527 La crítica ha discutit la seva formació artística HHolbein, Bosch i la relació amb els seus contemporanis Dürer Bé que són escasses les seves obres identificades, conegué l’art italià renaixentista, cosa que hom denota en alguns fons arquitectònics de les seves obres la seva pintura és arrelada en el gòtic alemany Jan Polack, Hans Burgkmair El seu estil es manifesta plenament en el retaule d’Isenheim 1513-15, una de les obres més expressionistes de…

Format a Tortosa amb Ramon Sabaté i Agustí Querol, i a Barcelona en un taller d’imatgeria i a Llotja Estudià també a Madrid, on el 1919 obtingué el premi extraordinari de dibuix artístic de l’Escuela de Bellas Artes Assolí, entre altres premis, la primera medalla de l’Exposición Nacional de Madrid 1932 —amb Tardor —, el premi Conde de Cartagena 1933 —gràcies al qual viatjà per Europa—, el primer premi al Concurso Nacional de Escultura 1936, el de l’Exposición Nacional de Salamanca 1944 i les medalles Julio Antonio i Agustí Querol Dirigí la Escuela de Artes y Oficios de Salamanca i fou…

Fill de Joan Valeri i Anglà, mestre d’obres originari d’Oristà Lluçanès Estudià a l’escola politècnica de Madrid i a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, on es titulà el 1899 Pertany a la segona generació d’arquitectes modernistes La seva obra és caracteritzada per l’ús dels frontons ondulats, els ornaments de derivació floral i el modelatge de materials en formes de composició lliure i de gran exuberància Projectà i construí la torre de Sant Jordi 1908, al carrer de Sant Eudald, i la casa Comalat 1909, a la Diagonal número 442, a Barcelona la casa Bou 1914, al Papiol, el Casino…