Resultats de la cerca
Es mostren 355 resultats
David Trimble

David Trimble
Chris McAndrew (CC BY 3.0 NO)
Política
Polític irlandès.
Llicenciat en dret, exercí com a advocat i posteriorment fou professor de dret a la Queen's University de Belfast En 1975-76 fou membre de la Convenció Constitucional d’Irlanda del Nord Diputat del Partit Unionista de l’Ulster UUP al parlament britànic des del 1990, el 1995 fou escollit líder de l’UUP Exercí un paper molt rellevant en les negociacions de pau d’Irlanda del Nord que conduïren als acords de divendres sant abril del 1998, motiu pel qual el 1998 rebé el premi Nobel de la pau, que compartí amb el líder dels republicans moderats, John Hume Diputat a l’Assemblea d’…
Joaquim Mergelina i Selva
Història
Política
Aristòcrata i polític.
Marquès de Colomer Fou alcalde de Villena i, el 1861, diputat a corts pels moderats Els fets revolucionaris del 1868 l’inclinaren encara més cap al conservadorisme i esdevingué carlí Fou cap regional del partit carlí valencià
Basili d’Ancira
Cristianisme
Bisbe d’Ancira (350-360).
Cap dels arians moderats s’oposà a la fórmula plenament ariana dels concilis de Sirmi i convocà 358 un sínode a Ancira Deposat el 360 i exiliat a Illíria, en pogué tornar en temps de l’emperador Julià, però sense ocupar la seu episcopal Escriví diverses obres teològiques
Ramón María Narváez Campos
Història
Militar
Militar i polític andalús, duc de València.
Durant el Trienni Liberal combaté els reialistes a Catalunya, però la seva brillant carrera militar es confirmà durant la primera guerra Carlina La dinàmica de les lluites polítiques el portà cada cop més a intervenir a favor dels moderats El 1837 prestà suport al govern del comte d’Ofalia, i el 1838 hagué d’exiliar-se, després d’haver organitzat una junta revolucionària a Sevilla Des d’aquell moment fou el màxim opositor d’Espartero, i amb motiu de la liquidació de la regència d’aquest, Narváez es convertí en l’home clau de la Dècada Moderada El 1843 fou uns quants mesos capità…
Union des Démocrates pour la République
Política
Nom que prengué, el 1967, l’organització política francesa Union pour la Nouvelle République
.
Dirigida per GPompidou 1969-74, el 1974 permeté, juntament amb altres partits polítics moderats, la victòria electoral de VGiscard d’Estaing En desacord amb el reformisme d’aquest, i molt nacionalista, adoptà una posició conservadora sota la direcció de JChirac L’any 1976 es convertí en Rassemblement pour la République
El Debate
Periodisme
Diari editat a Madrid del 1910 al 1936, fundat per Francisco Luis Díaz i dirigit (1911-13) per Ángel Herrera Oria.
Conservador, tingué fama d’ésser ben escrit i ben presentat Durant la Segona República es convertí en el portaveu dels catòlics moderats republicans d’Acció Popular i, més tard, de la CEDA, el dirigent de la qual, Jesús Gil Robles, era redactor del diari Fou substituït després de la guerra civil pel diari Ya
Pau Manent i Abril
Historiografia catalana
Hisendat i dietarista.
Fou un home d’ideologia conservadora, autor d’un diari de notes familiars i d’esdeveniments locals, que reflecteix les picabaralles entre moderats i progressistes durant els anys centrals del s XIX en una petita localitat de la marina El text fou editat, presentat i anotat per Albert Manent en Fets de Premià de Dalt 1839-1868 1979
taborita
Història
Seguidor de l’ala radical hussita, organitzada per Jan Zižka a la plaça forta de Tabor (Bohèmia) el 1420.
Sota el guiatge del seu successor Procopi el Rapat 1424 els taborites assetjaren Nuremberg i obligaren Frederic de Hohenzollern a firmar el tractat de Beheimstein 1429-30 Foren derrotats a Lipant, prop de Cesky Brod 1434, per la coalició de moderats i imperialistes, bé que la guerra no s’acabà fins el 1436 Alguns passaren a la clandestinitat
Joan Manuel Carsy
Periodisme
Periodista.
Oficial expulsat de l’exèrcit, fou redactor del diari barceloní “El Republicano”, des del qual, el 1842, a l’inici de la revolta contra Espartero, preconitzà que la milícia elegís una comissió revolucionària Elegida així la Junta Popular Directiva Provisional, en fou un dels membres més destacats Molt aviat els sectors més moderats destituïren la junta, i Carsy fou enviat a l’exili
Francesco Domenico Guerrazzi
Literatura italiana
Política
Escriptor i polític italià.
Fou empresonat i exiliat per les seves idees polítiques a Còrsega i a Portoferraio, on escriví Note autobiografiche i L’assedio di Firenze 1836 El 1860 fou elegit diputat, i durant deu anys milità en l’oposició contra els moderats Escriví novelles històriques revolucionàries, com La battaglia di Benevento 1827 l’obra més interessant és l’apòleg satíric La serpicina ‘La serpeta’, 1847