Resultats de la cerca
Es mostren 565 resultats
marea roja
Ecologia
Fenomen que es produeix en ambients marins costaners i estuàrics quan s’eleva la concentració de dinoflagel·lats, que provoquen una coloració vermella de les aigües superficials.
Aquest fenomen és causat per una aportació extraordinària d’algun nutrient que n'afavoreix l’explosió demogràfica Les marees roges són importants pels efectes tòxics que poden causar si hom ingereix molluscs bivalves de les zones on han tingut lloc com que els dinoflagellats no són tòxics per als molluscs, aquests actuen de portadors
verms
Zoologia
Nom donat per Linné a un grup heterogeni d’animals metazous triploblàstics que no eren ni artròpodes ni vertebrats.
Comprenia animals tan diferents com els equinoderms, molluscs, briozous, platihelmints, anèllids, etc Més tard aquest tàxon fou reduït als invertebrats amb aspecte de cuc, i en foren exclosos, per tant, els equinoderms, molluscs, rotífers, braquiòpodes, endoproctes i altres petits grups Actualment hom no reconeix aquest grup, atès que les semblances són degudes a convergència, i no pas a afinitats filètiques
lamel·libranquis
El peu de cabrit, també conegut com caixeta de mar, és un mol·lusc de la classe dels lamel·libranquis
© C.I.C-Moià
Malacologia
Classe de l'embrancament dels mol·luscs, amb la closca constituïda per dues valves, sense cap, amb peu en forma de destral i brànquies d'aspecte laminar.
El cos, de simetria bilateral i comprimit lateralment, és recobert pel mantell, que presenta dos lòbuls laterals, els quals, aplicats a la paret interna de les valves, delimiten la cavitat pallial Aquests lòbuls, soldats per les vores, deixen tres forats per un surt el peu, i pels altres dos l'aigua entra a la cavitat pallial i en surt aquests dos últims forats es poden prolongar en dos tubs de longitud variable els sifons L'aigua, en entrar a la cavitat pallial, proveeix d'oxigen i d'aliments l'animal, i, en sortir-ne, expulsa l'anhídrid carbònic, els excrements i les partícules residuals…
exoesquelet

Exoesquelet d’un crustaci terrestre
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Esquelet exterior al cos d’un animal i que li serveix de protecció.
Els diversos grups d’animals tenen un exoesquelet adaptat a llurs condicions de vida mobilitat, creixement, etc En els coralls i molluscs, que fan vida sedentària, l’exoesquelet és rígid i serveix de sosteniment les sals de calci formen l’exoesquelet del corall, i la conquiolina, el calci i l’aragonita, el dels molluscs En els braquiòpodes és calcari En els briozous és de quitina, de vegades calcificada o de parets gelatinoses En els artròpodes, que tenen una vida activa amb molta mobilitat, l’exoesquelet és format per quitina còrnia en plaques independents que s’articulen de vegades hi pot…
ou

Ous de granota de dues cèl·lules
Carolina Biological Supply Company (CC BY-NC-ND 2.0)
Biologia
Cèl·lula que resulta de la fecundació d’un gàmeta femení per un de masculí, totipotent per a desenvolupar un nou organisme que reprodueix els caràcters genètics dels seus progenitors.
L’ou presenta una polaritat, puix és capaç d’orientar-se el pol que resta a la part superior és el pol animal , a la zona del qual el citoplasma presenta menys inclusions que a la zona del pol vegetatiu que, un cop l’ou s’ha orientat, resta a la part inferior Aquest pol té un important contingent de reserves, constituïdes pel vitel, que és utilitzat com a primera matèria per a dur a terme les síntesis necessàries per al desenvolupament embrionari L’eventual abundància de vitel és responsable del ritme i del tipus de la segmentació i de l’embriogènesi Així, l' ou alecític o oligolecític és…
luciferasa
Bioquímica
Enzim que catalitza l’oxidació de la luciferina i provoca la bioluminescència
.
És present en certs insectes i molluscs
lòbul polar
Biologia
Anatomia
Lòbul que es forma sobre el pol vegetatiu quan comença la segmentació; és necessari per al desenvolupament del mesoderma.
Ha estat observat en ous de molluscs
petxina
Closca d’alguns mol·luscs lamel·libranquis.
ammonítids

ammonítids Ammonit
Paleontologia
Família de mol·luscs cefalòpodes fòssils.
Les seves conquilles eren dividides en cambres per uns envans, la juntura dels quals pot ésser senzilla goniatit , dentada ceratit o bé ramificada ammonits Abundaren durant els períodes Devonià, Juràssic i Cretaci Els gèneres més importants són Ammonites i Aegoceras