Resultats de la cerca

El seu objectiu és entendre la vida social en termes genètics i moleculars, com ha evolucionat, com es controla i com afecta la mateixa estructura del genoma

De forma filamentosa i d’uns 100 nanometres de longitud, és formada per dues subunitats, α i β, de pesos moleculars de 260 000 i 225 000 daltons, respectivament

La seva funció és emetre senyals moleculars cap a la resta del primordi d’extremitat tot controlant el creixement i la formació de les estructures pròpies de cada tipus d’extremitat

Investigà, en espectroscòpia, els colors, els vapors metàllics, les radiacions moleculars i atòmiques, etc Ideà un aparell per a obtenir radiació ultraviolada, la qual ha estat anomenada llum negra o de Wood

Treballà sobre les aplicacions de l’òptica electrònica a la determinació de les estructures moleculars i sobre l' efecte electroòptic de Kerr És autor de La diffusion moléculaire de la lumière 1929

Professor a la Universitat de Chicago, aplicà la mecànica quàntica a l’estudi de l’estructura atòmica Creador de la teoria dels orbitals moleculars , obtingué el premi Nobel de química l’any 1966

És utilitzada, fonamentalment, per a la determinació de pesos moleculars de substàncies polimèriques naturals i sintètiques, tant monodisperses com polidisperses Té aplicació també en feines generals de separació, entre les quals cal esmentar la separació d’isòtops

Parteix de la teoria simple d’orbitals moleculars, la qual té en compte únicament el signe de la fase dels orbitals moleculars Les reaccions concertades ocorren amb facilitat quan existeix congruència entre les característiques de simetria dels orbitals dels reactius i les dels productes En un sentit general, pel que fa a les reaccions pericícliques tèrmiques, les regles de Woodward i Hoffmann estableixen que aquestes reaccions són permeses per la simetria, en l’estat fonamental, quan el nombre total de components suprafacials en els quals els dos nous enllaços es…

S'aplica específicament a la propietat inherent de les cèllules, que les fa diferenciar-se dels sistemes moleculars no vius, així com dels virus, que no són autopoètics És un concepte definit pels investigadors xilens R H Maturana i F J Varela

És deguda a l’orientació de les càrregues moleculars Hom l’expressa mitjançant el vector polarització P = D—D o = D o ε r — 1, essent D el desplaçament, D o el desplaçament que hi hauria en el buit i ε r la permitivitat relativa