Resultats de la cerca

En mecànica clàssica, g = q / 2m, essent m la massa del cos en qüestió i q la seva càrrega elèctrica En mecànica quàntica l’expressió continua essent vàlida per als moments magnètics associats als moments angulars orbitals, però no pas per als moments magnètics associats al spin, que depenen del tipus de partícula

Un cas particular és el planímetre

A vegades poden arribar a coincidir parcialment la fase distensiva d’una articulació amb la fase intensiva de la següent

La reforma litúrgica del concili II del Vaticà li donà el nom de ’litúrgia de les hores' Les dues hores de la tradició més antiga i universal són les del matí laudes i del vespre vespres Aviat s’hi afegí una pregària nocturna les vigílies o matines i altres hores diürnes tèrcia, sexta i nona, i el monaquisme amplià la sèrie amb les hores de prima a l’inici del treball quotidià i completes abans del descans nocturn D’aquesta manera s’arribà a les vuit hores canòniques tradicionals, set de diürnes d’acord amb el nombre sagrat de set, confirmat pel versicle "Us he lloat set vegades al dia"…

Definida per l’expressió μ N = e h/2 m, e essent, en valor absolut, la càrrega de l’electró, h la constant de Planck dividida per 2π, i m la massa del protó El seu valor és μ N = 5,050 824 × 10 - 2 7 JT - 1

Hom distingueix la baldufa asimètrica , per a la qual els moments d’inèrcia segons l’eix de gir i segons dos eixos perpendiculars entre ells i amb l’eix de gir són diferents, la baldufa simètrica , per a la qual els dos darrers són iguals, i la baldufa esfèrica , els tres moments d’inèrcia de la qual són iguals L’estudi del moviments precessió, nutació de la baldufa simètrica ha esdevingut clàssic en mecànica giroscopi

El més conegut és el codi o alfabet Morse internacional alfabet Morse, que consta de punts i ratlles uns altres de més perfeccionats són els codis de 5 moments, com el codi Baudot, i emprat en els primitius aparells telegràfics múltiples Baudot, l’emprat actualment en els teleimpressors Aquest és el codi internacional número 2 del CCITT, que permet 60 combinacions útils possibles Hi ha, també, codis de 6,7 i 8 moments

Normalment hom escull com a valor de a el de l’esperança matemàtica de X , en el qual cas el moment de primer ordre és a dir r = 1 és nul i el de segon ordre és a dir, r = 2 coincideix amb la variància A partir dels moments, mitjançant l’anomenat mètode dels moments , hom pot estimar els paràmetres que caracteritzen una distribució de freqüències obtinguda a partir de l’observació d’una mostra