Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
juglandals
Botànica
Ordre de dicotiledònies monoclamídies que comprèn solament la família de les juglandàcies i dues petites famílies tropicals.
arquiclamídies
Botànica
Grup de dicotiledònies (dialipètales i monoclamídies) que reuneix plantes amb periant nul o simple, apètal o dialipètal.
santalals
Botànica
Ordre de dicotiledònies monoclamídies integrat per plantes herbàcies o llenyoses, més o menys paràsites, de fulles simples o esquamiformes, de flors sovint unisexuals, haploclamídies i de gineceu ínfer, i de fruits diversos.
Les famílies més importants que comprèn són la de les lorantàcies i la de les santalàcies
piperals
Botànica
Ordre de dicotiledònies monoclamídies, compost per plantes herbàcies o llenyoses, de fulles simples, de flors petites, unisexuals o bisexuals, reunides en inflorescències denses, de tipus racemós o cimós, i de fruits en baia o en drupa.
És un ordre quasi exclusiu de les regions càlides, que comprèn la família de les piperàcies i unes poques altres petites famílies
tricoccals
Botànica
Ordre de dicotiledònies monoclamídies, que comprèn plantes llenyoses o herbàcies, d’hàbit molt variat, de fulles freqüentment simples; de flors unisexuals, actinomorfes, d’ovari súper i tricarpel·lar; de fruits secs, molt sovint trícocs, i de llavors carunculades.
És integrat bàsicament per les famílies de les buxàcies, de les callitricàcies i de les euforbiàcies
urticals
Botànica
Ordre de dicotiledònies monoclamídies integrat per plantes llenyoses o herbàcies, de fulles alternes o oposades, habitualment estipulades, de flors acícliques, generalment unisexuals, de gineceu súper, disposades quasi sempre en inflorescències cimoses, i normalment anemògames, i de fruits nuciformes o drupacis.
Comprèn fonamentalment les famílies de les cannabàcies, de les moràcies, de les ulmàcies i de les urticàcies
verticil·lades
Botànica
Ordre de dicotiledònies monoclamídies constituït per arbres o arbusts, de branques solcades equisetiformes, de fulles molt reduïdes, esquamiformes, verticillades, de flors unisexuals, les masculines monandres i disposades en ament i les femenines d’ovari bicarpel·lar i reunides en espigues curtes, i de fruits en aqueni, aglomerats en con.
L’àrea de distribució de l’ordre resta reduïda a Austràlia, Insulíndia i diverses regions riberenques de l’oceà Índic Inclou únicament la família de les casuarinàcies
quenopodiàcies
Botànica
Família de centrospermes constituïda per plantes herbàcies o rarament arbustives, a vegades suculentes, de fulles habitualment simples i alternes, de flors inconspícues, hermafrodites o unisexuals, hipògines o en ocasions perígines, actinomorfes i monoclamídies, correntment agrupades en inflorescències denses, i de fruits en núcula o en càpsula, envoltats pel periant persistent.
La família és cosmopolita, però amb més representants a les regions àrides, i consta d’unes 1400 espècies, la majoria de les quals són halòfiles o nitròfiles Quenopodiàcies més destacades Arthrocnemum glaucum salicòrnia glauca , sosa dura Atriplex halimus salat blanc Atriplex hortensis armoll Beta vulgaris var cicla bleda , bledera Beta vulgaris var rapa bleda-rave , remolatxa Beta vulgaris var maritima bleda borda , bleda boscana Camphorosma monspeliaca camforada Chenopodium sp blet , quenopodi Chenopodium album blet blanc Chenopodium ambrosioides te bord Chenopodium bonus-…
proteals
Botànica
Ordre de dicotiledònies monoclamídies, que inclou plantes llenyoses, de fulles generalment alternes, coriàcies, simples o compostes; de flors de colors vius, actinomorfes o zigomorfes, tetràmeres, de periant simple i d’ovari súper, disposades sovint en inflorescències en forma de capítol o de pinya, i de fruits en fol·licle capsuliforme, en drupa o en aqueni.
La pollinització és duta a terme per insectes, ocells i fins i tot marsupials Comprèn únicament la família de les proteàcies
Els cormòfits fòssils
L’evolució dels vegetals al llarg dels temps geològics De la mateixa manera que hom pot atribuir els estrats a períodes diferents segons que la fauna fòssil que contenen sigui més o menys evolucionada, també poden datar-se els estrats i assignar-los una determinada antiguitat a partir dels vegetals fòssils que hi apareixen Per similitud amb les tradicionals eres geològiques establertes segons les restes fòssils d’animals que contenen les capes, la història del nostre planeta, tenint en compte l’evolució dels vegetals que l’han poblat, es pot dividir en les tres grans eres El Paleofític era…