Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
juglandals
Botànica
Ordre de dicotiledònies monoclamídies que comprèn solament la família de les juglandàcies i dues petites famílies tropicals.
arquiclamídies
Botànica
Grup de dicotiledònies (dialipètales i monoclamídies) que reuneix plantes amb periant nul o simple, apètal o dialipètal.
santalals
Botànica
Ordre de dicotiledònies monoclamídies integrat per plantes herbàcies o llenyoses, més o menys paràsites, de fulles simples o esquamiformes, de flors sovint unisexuals, haploclamídies i de gineceu ínfer, i de fruits diversos.
Les famílies més importants que comprèn són la de les lorantàcies i la de les santalàcies
piperals
Botànica
Ordre de dicotiledònies monoclamídies, compost per plantes herbàcies o llenyoses, de fulles simples, de flors petites, unisexuals o bisexuals, reunides en inflorescències denses, de tipus racemós o cimós, i de fruits en baia o en drupa.
És un ordre quasi exclusiu de les regions càlides, que comprèn la família de les piperàcies i unes poques altres petites famílies
tricoccals
Botànica
Ordre de dicotiledònies monoclamídies, que comprèn plantes llenyoses o herbàcies, d’hàbit molt variat, de fulles freqüentment simples; de flors unisexuals, actinomorfes, d’ovari súper i tricarpel·lar; de fruits secs, molt sovint trícocs, i de llavors carunculades.
És integrat bàsicament per les famílies de les buxàcies, de les callitricàcies i de les euforbiàcies
urticals
Botànica
Ordre de dicotiledònies monoclamídies integrat per plantes llenyoses o herbàcies, de fulles alternes o oposades, habitualment estipulades, de flors acícliques, generalment unisexuals, de gineceu súper, disposades quasi sempre en inflorescències cimoses, i normalment anemògames, i de fruits nuciformes o drupacis.
Comprèn fonamentalment les famílies de les cannabàcies, de les moràcies, de les ulmàcies i de les urticàcies
verticil·lades
Botànica
Ordre de dicotiledònies monoclamídies constituït per arbres o arbusts, de branques solcades equisetiformes, de fulles molt reduïdes, esquamiformes, verticillades, de flors unisexuals, les masculines monandres i disposades en ament i les femenines d’ovari bicarpel·lar i reunides en espigues curtes, i de fruits en aqueni, aglomerats en con.
L’àrea de distribució de l’ordre resta reduïda a Austràlia, Insulíndia i diverses regions riberenques de l’oceà Índic Inclou únicament la família de les casuarinàcies
quenopodiàcies
Botànica
Família de centrospermes constituïda per plantes herbàcies o rarament arbustives, a vegades suculentes, de fulles habitualment simples i alternes, de flors inconspícues, hermafrodites o unisexuals, hipògines o en ocasions perígines, actinomorfes i monoclamídies, correntment agrupades en inflorescències denses, i de fruits en núcula o en càpsula, envoltats pel periant persistent.
La família és cosmopolita, però amb més representants a les regions àrides, i consta d’unes 1400 espècies, la majoria de les quals són halòfiles o nitròfiles Quenopodiàcies més destacades Arthrocnemum glaucum salicòrnia glauca , sosa dura Atriplex halimus salat blanc Atriplex hortensis armoll Beta vulgaris var cicla bleda , bledera Beta vulgaris var rapa bleda-rave , remolatxa Beta vulgaris var maritima bleda borda , bleda boscana Camphorosma monspeliaca camforada Chenopodium sp blet , quenopodi Chenopodium album blet blanc Chenopodium ambrosioides te bord Chenopodium bonus-…
proteals
Botànica
Ordre de dicotiledònies monoclamídies, que inclou plantes llenyoses, de fulles generalment alternes, coriàcies, simples o compostes; de flors de colors vius, actinomorfes o zigomorfes, tetràmeres, de periant simple i d’ovari súper, disposades sovint en inflorescències en forma de capítol o de pinya, i de fruits en fol·licle capsuliforme, en drupa o en aqueni.
La pollinització és duta a terme per insectes, ocells i fins i tot marsupials Comprèn únicament la família de les proteàcies
La flor
Els elements florals poden prendre aspectes molt variables El cas més simple, en què els sèpals, exteriors i verds, envolten els pètals, acolorits i de consistència diferent, a l’entorn de les parts fèrtils gineceu i androceu, no és pas l’únic entre les plantes superiors, ja que les diverses peces poden modificar-se de forma i de color Les flors de l’aranya Nigella damascena , que veiem a la fotografia, presenten un involucre de bràctees laciniades disposades a tocar del periant, format per cinc peces petaloides Segueix un verticil amb cinc petits nectaris de color fosc, un androceu integrat…