Resultats de la cerca

Situació Vista aèria de l’antic recinte clos de la vila, perfectament delimitat, amb el castell al centre ECSA - Jamin El poble de Montalban és al SE de la comarca, al centre d’un planell que forma part del sector de la Fenolleda que vessa les aigües a la conca de la Tet El castell, a 483 m d’alçada, domina el poble, les cases del qual s’estenen a la part meridional del turó sobre el qual fou bastit Un recinte fortificat, parcialment conservat, envolta completament el castell i la part antiga del poble Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 41′50″ N - Long 2° 33′42″ E Montalban és a 8 km al NW d’Illa…

Manuel Vázquez Montalbán publica Autobiografía del general Franco

Fill del pintor i escultor Joseph Ingres, es formà en art i música a l’acadèmia de Tolosa 1791-97, on actuà de violinista, i anà a París, on ingressà al taller de David 1797 Guanyà el Prix de Rome del 1801 amb la tela Els ambaixadors d’Agamèmnon París, École des Beaux-Arts i assolí una ràpida fama, que li valgué els encàrrecs dels retrats de Napoleó Bonaparte com a primer cònsol 1804, Lieja, Musée de l’Armée Fins el 1806 no pogué gaudir de la seva pensió a Roma, on admirà Rafael i des d’on envià peces Banyista d’esquena , 1808, Louvre Júpiter i Tetis , 1811, Ais de Provença, museu Granet,…

Pedagog i bibliotecari, contribuí com a lingüista a depurar la llengua d’oc i a restituir-li la seva grafia clàssica Com a escriptor, la seva poesia, abundosa i serena, escrita amb un llenguatge magnífic, fonamentat en la tradició popular, resta aplegada en diversos reculls Lo got occitan , 1903 L’arada , 1906 Lo libre dels ausèls , 1924, i el Second libre dels ausèls , 1930 Fablèls , 1936 Lo libre del campèstre , etc Partint de la temàtica felibrenca, en transforma la ideologia i crea una cosmogonia pròpia Les seves recerques etnogràfiques li fan adoptar un to familiar que palesa la seva…

Fou catedràtic de mineralogia 1876 i de química orgànica 1884 a la facultat de ciències de París i fundà l’Institut de Chimie de París El 1887, amb JM Crafts, descobrí l’ús del clorur d’alumini en reaccions de síntesi d’homòlegs del benzè reacció de Friedel i Crafts Preparà un gran nombre de minerals artificials rútil, tridimita, etc, en collaboració amb ESarasin, i descobrí l’alcohol propílic

Escriví novelles realistes, ambientades entre els pagesos del Carcí Le Bouscassié 1869, Les Va-nu-pieds 1873, La fête votive de Saint-Bartholomée porte-glaive 1872, etc, que aconseguiren un notable èxit de públic

Alumne de l’Escola de Belles Arts de Barcelona i del Cercle Artístic de Sant Lluc Treballà l’aquarella, l’oli i el tremp Exposà a les Galeries Laietanes de Barcelona Decorà algunes esglésies d’Occitània, entre altres la de Setfònts Guiena Al Museu Morera de Lleida es conserven obres seves

Formà part dels clubs 7 a 9, Joventut i Límit, i tingué com a entrenadors Dick Weber, Paco Ballesteros, Irma Urrea i Leo Klitte Ha estat campiona de Catalunya i d’Espanya individual, per parelles, per trios i per equips, i subcampiona d’Europa individual 1981 Assolí dues medalles de plata 1981, 1983 i una de bronze 1982 a la Copa d’Europa de Campions Disputà la Copa d’Europa d’equips 1978, 1980, 1982, 1988, 1990 i el Campionat d’Europa 1981, 1985, 1989, 1993 amb la selecció espanyola També formà part de la selecció catalana Es retirà el 1994 Rebé el premi del diari Sport a la millor jugadora…

Líder estudiantil, el 1968 creà un moviment àcrata a la Universitat de Nanterre i fou un dels promotors dels Fets de Maig d’aquell any Expulsat de França, s’installà a Frankfurt, on s’establí de llibreter i es vinculà al moviment ecologista dels Verds El 1984 ingressà a Die Grünen, el partit ecologista alemany, dins del qual s’alineà amb el corrent anomenat realista Detingué diversos càrrecs públics per aquesta formació Des del 1994 és parlamentari el 1994 pels ecologistes alemanys, el 1999 pels francesos i el 2004 novament pels alemanys, i el 2002 fou elegit copresident del parlament El 2004…

Estudià a París 1913 i sintetitzà les recerques pictòriques del moment en una obra naturalista construïda amb colors purs i en què domina una visió optimista de la vida Vista de Toledo , 1932, Museo de Arte Moderno, Madrid El port de Marsella , 1940, Musée d’Art Moderne, París