Resultats de la cerca

Al servei del duc d’Orleans, pertangué al Club dels Jacobins i tingué diversos alts càrrecs militars Llibretista d’òpera, autor de poemes galants i d’un projecte de tractat, De l’éducation des femmes , Laclos és sobretot el creador de Les liaisons dangereuses 1782, novella en forma d’epistolari on, amb cinisme aparent, critica la conducta de la noblesa rica, perversa i ociosa de la darreria del s XVIII L’obra, dominada per una rigorosa preocupació estilística, té una intenció moralitzadora evident, porta a terme una sèrie d’anàlisis psicològiques molt precises i reacciona contra…

En el cristianisme, hom troba la màxima sistematització doctrinal de la moral en la Summa theologica de Tomàs d’Aquino construïda a partir de l’esquema platònic de l' exitus-reditus sortida-retorn i sobre la base de la filosofia aristotèlica i de la doctrina bíblica, l’obra dóna raó de la realitat existent —Déu i la creació— i de l’activitat i història humanes en marxa i retorn cap a la benaurança eterna, fi darrer del projecte moral cristià, el camí vers el qual és l’esperit de Crist encarnat en la praxi de la virtut religiositat, amor, justícia i llibertat, tot entenent aquesta en…

Estudià dret, i entrà a la Companyia de Jesús 1873 Amic i deixeble de Fernán Caballero , la seva obra tendí cap a un realisme d’intenció moralitzadora Els contes que publicava a la revista El Mensajero del Corazón de Jesús donaren lloc a diversos reculls de Lecturas recreativas 1884-87, on, juntament amb la crítica de la bona societat de l’època, que havia de motivar també les novelles Pequeñeces 1890, un dels èxits més sorollosos de l’època, i Boy 1910, s’observava la tendència al pintoresquisme i a la reconstrucció històrica d’influència romàntica, visible igualment en novelles…

Segons Joaquim M Bover, publicà un gran nombre de poemes, destacadament de tema hagiogràfic o d’intenció moralitzadora Nou tractat dels vicis i males costums d’aquesta present temporada 1850, que glossa els deu manaments i els pecats capitals, Dècimes satíriques sobre lo enganyós que és el món i posant en ridícul es gran to mal entès del sigle present 1861 i 1862, El carro triünfal de la Beata Catalina Tomàs, nostra amada paisana 1862 i El dia de Sant Bernat 20 d’agost de 1862 en Palma 1862 Participà amb uns versos en l’àlbum ofert a Isabel II amb motiu de la visita a les Balears…

Estudià dret i dirigí algunes revistes universitàries Durant la guerra participà activament en les activitats del grup literari Oasi, especialment en recitals de poemes Els seus primers llibres són d’aquesta època — Clarors mediterrànies 1936 i Infant 1938— i denoten una certa influència de la poesia moralitzadora de Josep M López-Picó Publicà a Meridià  una desena de poemes i diverses cròniques de guerra També collaborà a Ressorgiment En la postguerra publicà un tercer llibre de versos — Poemes 1947— en una línia poètica similar i collaborà escadusserament en revistes com El…

Les seves novelles se situen generalment en ambients degradats del sud dels EUA, dels quals fa un retrat desapassionat i cru Presenta personatges torturats per les febleses i les exigències religioses, sense caure, però, en una literatura moralitzadora Adrienne Mesurat 1927, Léviathan 1929, Moïra 1950, L’autre 1971, Le mauvais lieu 1978, etc Ha escrit també obres de teatre Sud 1953, L’ennemi 1954, L’ombre 1956, Demain n'existe pas, l’automate 1985, Les pays lointains 1987 i Dixie 1995 El seu Journal, iniciat el 1919 i del qual fins a la mort hom en publicà disset volums, incideix…

Vida i obra Feu els estudis de magisteri a Girona Fou mestre al Masnou i fundador, a Barcelona, del Collegi Sant Jordi 1898, des d’on promogué un catalanisme renovador del món escolar, i participà en la fundació de l’Agrupació després Associació Protectora de l’Ense-nyança Catalana 1899 Participà en el Congrés Internacional de la Llengua Catalana 1906 i dirigí el “Butlletí del Foment Pedagògic” 1917-22 Publicà Les escoles catalanes 1886, L’ensenyança en les escoles catalanes 1887, i, entre altres textos per a l’ensenyament, una innovadora Geografia de Catalunya 1896 i inicià un Cançoner…

Començà pintant escenes d’interior i de teatre, com la Beggar’s Opera 1728, Tate Gallery, Londres Influït pel teatre i la literatura de l’època, satírica i moralitzadora, realitzà el que ell anomenà “moderns temes morals”, sèries que proven el seu afany d’escenificació en la pintura La carrera d’una cortesana 1732, La carrera d’un llibertí 1733-35, Soane’s Museum, Londres, El matrimoni a la moda 1745, National Gallery, Londres, L’aprenent treballador i el mandrós 1747, Les quatre edats de la crueltat , El carrer de la ginebra i el carreró de la cervesa 1751 i Les eleccions 1755,…

Doctor en farmàcia 1874, residí a Vic, on exercí la seva professió i fou professor d’història natural i fisiologia a l’institut Amic de Jacint Verdaguer i de Jaume Collell, participà en la fundació de l’ Esbart de Vic 1867 collaborà a La Renaixença , La Ilustració Catalana , La Veu de Catalunya , La Veu de Montserrat  i la Gazeta Vigatana Concorregué assíduament als jocs florals de Barcelona, on obtingué la flor natural amb Criat major 1878 i la viola amb Penediment 1892 en fou mantenidor el 1890 i el 1903 i president el 1921 La seva obra poètica, emmarcada tota dins un Romanticisme moderat…

Nascuda dins la burgesia mitjana, aviat se sostragué a l’ambient familiar per viure amb independència Es llicencià en filosofia a la Sorbona 1929, on trobà Jean-Paul Sartre, amb el qual compartí la vida i el qual influí molt en les seves actituds i el seu pensament El 1943 s’inicià com a escriptora amb la novella L’invitée, seguida de Le sang des autres 1944, Les belles images 1966, La femme rompue 1967, etc A Les mandarins 1954, premi Goncourt, reflecteix les lluites de l’intellectual francès davant la realitat de la postguerra europea, i, com a la resta de la seva novellística, intenta de…