Resultats de la cerca
Es mostren 1171 resultats
dimorfisme
Biologia
Tipus de polimorfisme en què es donen dues formes distintes per llur morfologia externa dins una determinada espècie vegetal o animal.
Hom parla de dimorfisme sexual quan aquestes dues formes es corresponen amb tots dos sexes Es dóna tant en plantes com en animals, però en aquests darrers els exemples són més característics En moltes espècies animals dioiques el mascle i la femella tenen un aspecte diferent, i això és degut als caràcters sexuals secundaris, els quals es manifesten després de la maduresa sexual, afavorint el comportament sexual Sovint el dimorfisme sexual només es presenta a l’època de zel, i té per objecte de facilitar el reconeixement entre ambdós sexes i la selecció sexual Pot presentar-se en un grau…
Picos de Europa
Els Picos de Europa, massís de la serralada Cantàbrica de morfologia calcària
© M. Pujol i R. Poyato
Massís
Massís de la serralada Cantàbrica, el tercer de la península Ibèrica per la seva altitud.
Constitueix un gran bloc calcari, limitat per la vall del Sella a l’oest i del Deva a l’est, amb cims per sobre dels 2500 m És tallat en tres blocs de profundes valls l’oriental o Sierra d’Andara, el central o de Bulnes, el més elevat, amb els cims de Peña Cerredo 2642 m, Torre de Llambrión 2617 m, Peña Vieja 2613 m i Naranco de Bulnes 2519 m, i l’occidental o Sierra de Covadonga El sector occidental fou declarat parc nacional el 1918, el primer en declarar-se en territori espanyol, i rebé el nom de parc nacional de La Montaña de Covadonga L’any 1995 s’amplia la protecció a la resta del…
hemotafonomia
Medicina
Ciència que estudia la morfologia de les cèl·lules de la sang -especialment els eritròcits o glòbuls vermells-, quan aquesta sang es troba en forma de taca.
El mètode d’estudi de l’hemotafonomia és l’anàlisi de les imatges en clarobscur obtingudes a través de microscòpia electrònica de rastreig Més enllà del punt de vista de la ciència pura, l’hemotafonomia aplicada busca l’ús de les taques de sang com a prova, i no s’ha de confondre amb l’anàlisi de patrons de taques de sang coneguda en anglès com bloodstain pattern analysis L’estudi microscòpic de les taques de sang s’inicià al segle XIX amb un biaix forense Hom considera Mateu Josep Bonaventura Orfila com el primer a intentar l’ús d’un microscopi per determinar taques de sang Al llarg de la…
cordó
Anatomia
Estructura anatòmica amb morfologia semblant a un cordó.
Pot tenir una constitució heterogènia vasos, nervis, teixit conjuntiu i elements específics, com el cordó espermàtic o el cordó umbilical , o bé homogènia, com els cordons medullars i els cordons simpàtics , constituïts per fibres nervioses
càpsula

Malgrat que totes les molses presenten una morfologia similar, la forma de la càpsula és variable i distingeix unes espècies d’altres
Botànica
Òrgan de l’esporòfit de les molses a l’interior del qual es formen les espores.
Generalment presenta forma cilíndrica, prismàtica o esferoidal, pot anar unida a la seta per un nus o apòfisi, i consta d’un teixit estèril que forma la paret, a vegades proveït d’estomes, d’una capa esporògena, separada en alguns grups per un teixit aerífer, i d’una massa estèril central, la collumela
relleu montserratí
Geomorfologia
Relleu que presenta una morfologia semblant al massís de Montserrat.
El tipus de roca és un potent conglomerat amb elevat percentatge de còdols calcaris, que alternen amb dèbils estrats argilosos, i els sistemes de diàclasis tallen perpendicularment els estrats de conglomerats i argiles La dissolució del conglomerat calcari assoleix majors intensitats en els punts d’unió de les diàclasis i al llarg d’aquestes, la qual cosa provoca l’aïllament de turons arrodonits monòlits
braç

D’esquerra a dreta: ossada i musculatura profunda de la regió braquial anterior, i musculatura de la regió braquial posterior (braç 1 3); morfologia externa latero-anterior (braç 1 2) [a: braó o braç pròpiament dit; b: avantbraç] (David, de Miquel Àngel)
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Part de cada extremitat toràcica de l’home compresa entre el colze i l’espatlla (en oposició a avantbraç).
L’esquelet del braç és constituït per l’húmer, que s’articula amb l’escàpula a l’espatlla i amb el cúbit i el radi al colze Els músculs del braç són envoltats per l’aponeurosi braquial, que circumscriu, mitjançant dos envans fibrosos, les regions braquials anterior i posterior A la regió braquial anterior hi ha dos plans musculars, un de superficial, constituït pel deltoide i el bíceps, i un de profund, format pel coracobraquial, el braquial anterior i el supinador llarg A la regió braquial posterior només hi ha un múscul, el tríceps braquial Els vasos sanguinis són constituïts,…
baculovirus
Biologia
Família de virus ADN, de morfologia característica, que solament afecten els invertebrats.
mirmequita
Mineralogia i petrografia
Intercreixement de quars i plagiòclasi, de morfologia vermicular, que es troba en roques granítiques.