Resultats de la cerca

Porten també aquest nom certs documents papals

Hom distingueix, entre els documents pontificis, la constitució, el motu proprio, la carta apostòlica generalment encíclica, el decret i el rescripte

Fou un dels primers a descriure els vasos quilífers de l’organisme humà, amb una correcta interpretació de la circulació limfàtica, a les seves obres De circulatione sanguinis et chyly motu 1651 i De thoracis lacteis 1651

Existia ja al final del s VI i fou modificada diverses vegades, fins a la reorganització de Pius X Constitució Sapient Consilio , 1908 i, posteriorment, per la constitució apostòlica Regimini Ecclesiae Universae 1967 i el motu propio Quo aptius 1973, que la incorporà a la secretaria d’estat

Professor d’anatomia a Roma 1555-68 i metge del duc d’Urbino, fou un dels propulsors de l’anatomia comparada Féu descripcions de diferents indrets del cos humà, sobretot de l’orella interna i la faringe trompa d'Eustaqui Escriví De motu capitis 1561, Libellus de renibus 1563, Opuscula anatomica 1564, etc

Fou catedràtic d’anatomia a la Universitat de Bolonya El 1780 descobrí, casualment, que l’electricitat podia excitar la contracció muscular fenomen anomenat galvanisme , i l’any 1791 publicà l’obra De viribus electricitatis in motu musculari commentarius Renuncià la càtedra per tal de no haver de jurar reconeixement a la República Cisalpina, creada per Napoleó

Ultra fer investigacions en els camps de la física i de l’astronomia i ésser el creador, en medicina, de l’escola iatromecànica, en la seva obra fonamental De motu animalium 1680-81, fruit de mig segle de treballs, intentà per primera vegada d’aplicar mètodes matemàtics a l’estudi dels problemes de la mecànica del moviment dels animals

Des del 1972, per motu proprio de Pau VI, no són tinguts en ordes menors, sinó per ministeris i que com a tals poden ésser confiats als laics, sense que per això entrin a formar part de la clerecia de l’Església ni el seu exercici porti implícit l’ésser una etapa vers la recepció del sagrament de l’orde

Entrà a la cúria romana el 1783 Com a secretari del conclave de Venècia 1799 afavorí l’elecció de Pius VII, que el nomenà cardenal i secretari d’estat 1800 Enemistat amb Napoleó, l’any 1806 dimití i fou confinat a París 1809 i a Reims 1810-13 Representà la Santa Seu al Congrés de Viena 1814-15 i tornà al seu càrrec fins el 1823 És autor de l’edicte Motu Proprio