Resultats de la cerca
Es mostren 392 resultats
divisió cel·lular
Sis estadis de la divisió cel·lular per bipartició d’una ameba
© Fototeca.cat
Biologia
Procés de multiplicació de la cèl·lula en dues cèl·lules filles.
En els animals el citoplasma es divideix per constricció, i en les plantes, sovint per formació d’una làmina en l’equador La multiplicació del nucli pot ésser per divisió indirecta mitosi o cariocinesi o, més rarament, directa o amitosi Recreació de la mitosi cellular
anell
Matemàtiques
Estructura (A, +, ·) que consta d’un conjunt A en el qual han estat definides dues operacions, l’addició (+) i la multiplicació (·) amb les següents propietats: 1) el conjunt A amb l’operació d’addició és un grup commutatiu; 2) la multiplicació és associativa; 3) la multiplicació és distributiva respecte a l’addició per la dreta i per l’esquerra (és a dir a · (b + c) = a · b + a · c i (a + b) · c = a · c + b · c).
Si l’anell admet element unitat 1 per a la multiplicació a 1 = 1 a = a , aleshores lanell s’anomena anell amb unitat o unitari Cal remarcar que un mateix conjunt pot adquirir estructura d’anell de diverses maneres, canviant la definició de les operacions Exemples Els nombres enters amb l’addició i la multiplicació ordinàries Els nombres parells amb les mateixes operacions Le matrius quadrades amb l’addició i la multiplicació matricials
interferó
Bioquímica
Glicoproteïna d’origen cel·lular, capaç d’inhibir la multiplicació de qualsevol virus en les cèl·lules de l’espècie de la qual prové (especificitat d’espècie).
Per bé que el mode d’acció concret de l’interferó no és conegut, hom sap que no actua directament sobre el virus, tal com s’esdevé en el cas dels anticossos, sinó que actua indirectament, modificant certes propietats de la cèllula que impedeixen la reproducció del virus al seu interior Totes les cèllules dels vertebrats infectades per virus poden produir interferó, si bé d’altres agents sense cap relació amb els virus com certs antígens i mitògens poden també induir la síntesi d’interferons a les cèllules del sistema immunitari, per un mecanisme desconegut De més a més, els interferons…
oportunista
Ecologia
Dit de l’espècie amb una taxa de multiplicació elevada, capaç d’aprofitar ràpidament un espai deixat en l’ecosistema, i adaptada a condicions canviants en el temps i en l’espai.
El seu poder de competència es basa en la seva gran capacitat de multiplicació, la qual acostuma a anar lligada a una vida breu
monoblefaridals
Botànica
Ordre de ficomicets amb multiplicació asexual mitjançant zoòspores uniflagel·lades i amb multiplicació sexual per oogàmia.
Habiten sobre restes vegetals submergides
bacteris
Estructura d’un bacteri
© Fototeca.cat
Biologia
Veterinària
Medicina
Classe de microorganismes unicel·lulars d’estructura protocariòtica, generalment heterotròfics i amb multiplicació per escissiparitat transversa.
Característiques generals dels bacteris És difícil de donar unes característiques generals dels bacteris, per tal com es tracta d’un grup d’organismes extraordinàriament diversificat que, a més, sol ésser definit negativament per aquells caràcters que el separen dels protozous, algues i fongs inferiors microscòpics Això no obstant, hom pot dir que la majoria dels bacteris són formats per un citoplasma granulós mancat de vacúols envoltat per una membrana citoplasmàtica que serveix de suport als enzims respiratoris i als eventuals pigments fotosintetitzadors manquen, doncs, al citoplasma…
capficar
Agronomia
Viticultura
Encorbar i colgar sota terra un tros intermediari de tija per tal que arreli, sense tallar-la de la planta d’on prové, fins que no és capaç de portar una vida independent.
És un mètode de multiplicació de vegetals, especialment usat en viticultura
esqueix
Botànica
Agronomia
Fragment de tija o de branca que hom introdueix a terra perquè hi arreli.
En agricultura i jardineria és un tipus molt estès de multiplicació vegetativa