Resultats de la cerca
Es mostren 180 resultats
Santa Maria dels Munts (Sant Agustí de Lluçanès)
Art romànic
Santuari dels Munts Sant Agustí de Lluçanès © CIC-Moià Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, fou una capella rural dependent de la parròquia de Sant Boi de Lluçanès Les primeres notícies s’inicien l’any 1227, quan consta l’existència de l’església de Santa Maria del Mont de Monfe, que en endavant rebia diferents llegats dels feligresos de la comarca la devoció augmentà amb la creació, l’any 1335, d’una confraria de fidels de la Mare de Déu dels voltants El segle XVII fou d’un gran esplendor del santuari car l’any 1679 el papa Innocenci XI revitalitzà la confraria i el…
Conjunt monetari de la vil·la dels Munts (Altafulla)
Entre el mes de novembre del 1995 i la tardor del 1996 es dugueren a terme al jaciment de la villa dels Munts Altafulla, Tarragonès un seguit d’intervencions arqueològiques, a càrrec del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya Els treballs foren dirigits per E Ramon, F Tarrats i JM Macias En el decurs d’aquestes excavacions, a la zona central de la villa, hom localitzà, a la porta de comunicació entre dues estances, un tresoret Es van trobar les restes molt malmeses d’un individu adult esteses sobre el paviment existent entre les esmentades estances, en una postura…
Sant Agustí de Lluçanès
Santuari dels Munts Sant Agustí de Lluçanès © CIC-Moià
l’Alou
Raval
Raval del municipi de Sant Agustí de Lluçanès (Osona), l’únic nucli de població agrupada del terme.
És situat sota mateix del santuari dels Munts, a certa distància i a la dreta del torrent de l’Alou , que condueix la seva aigua cap a la riera Gavarresa
cuc del blat
Caroline Harding MAF (CC BY 3.0 AU)
Entomologia
Eruga del lepidòpter Nemapogon granella, anomenada també falsa tinya.
Els adults apareixen els mesos de març a juny, i la femella pon els ous en els munts de blat emmagatzemat Les larves, en néixer, roseguen els grans, sobretot el germen
Castell de Montorró (Sant Boi de Lluçanès)
El 1295 comença a parlar-se d’aquest castell o fortalesa que estava en possessió de Beatriu de Conangell i el 1322 Galzeran de Besora també hi tenia drets Tots dos reconeixien un cert vassallatge al senyor del castell de Lluçà El 1549 encara era dempeus i el senyor del castell es deia Pere Onofre Sala de Vic Les restes de l’antiga fortalesa es veuen prop del mas Montorró, de la parròquia de Sant Boi, gairebé al límit municipal amb Sant Agustí de Lluçanès, al pendent de la muntanya dels Munts
Llucià Romeu i Quingles
Pintura
Pintor, dit també el Noi Just
.
Estudià a l’acadèmia de la Junta de Comerç Fou deixeble de Francesc Pla i Duran El Vigatà , i es casà amb la seva germana 1778 Amb ell decorà les sales de la casa Cortada de Vic i féu altres obres És autor de moltes obres de pintura religiosa, la majoria destruïdes el 1936, com les de Torelló parroquial i Rocaprevera, els Munts Sant Agustí de Lluçanès Es conserven els quadres del retaule major de Sant Domènec de Vic i retrats de bisbes al palau episcopal de Vic Fou el primer professor de l’escola de dibuix de Vic 1836-44
cau
Jocs
Joc de cartes en què els jugadors, en nombre de quatre (cadascun dels quals rep quatre cartes en cadscuna de les tres donades), van abatent, l’un darrere l’altre, una carta de llur joc, llevat que en llur joc tinguin una carta d’igual valor que una de les abatudes.
En aquest cas la prenen amb la seva ensems amb les que formen escala ascendent amb aquesta, si n'hi ha i a la fi hom compta les arreplegades per cada jugador i hom cobra per les que passen de dotze, i en què té premi el fet de tenir dues cartes ronda o tres cartes rondí del mateix valor, el fet de poder, un jugador, arreplegar amb la seva carta la que el jugador anterior acaba d’abatre fer cau , el fet de poder arreplegar les dues del cau fer recau i el fet de poder arreplegar les tres del recau fer sant Vicenç De vegades hom premia també el fet d’arreplegar totes les cartes abatudes…
plana de Vic
© Fototeca.cat
Sector central de la comarca d’ Osona
, al voltant de la ciutat de Vic, que constitueix una conca d’erosió excavada en els materials tous eocènics, estesa entre 400 i 600 m alt..
És envoltada, al NE, per l’altiplà de Collsacabra i la serra de Cabrera, a l’E per lesGuilleries, al SE pel Montseny i el pla de la Calma, al SW pel pla de la Garga i pels cingles de Centelles, a l’W per la serra de Collsuspina i l’altiplà del Moianès i al NW pel Lluçanès i el massís dels Munts És una plana de notables condicions agrícoles, amb un gran nombre de masies i petits nuclis rurals, malgrat la rigor del clima encara que té una pluviositat pròxima als…
Francesc Tarrats i Bou
Museologia
Museòleg i arqueòleg.
Inicià la seva trajectòria professional com a conservador i codirector dels programes d’excavació al Museu de Badalona 1974-78 Director del Museu Provincial de Càceres 1978-79, del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona 1979-97 i del Museu d’Història de Tarragona 1986-91, ha estat responsable dels projectes museístics de conjunts arqueològics com la villa romana dels Munts o del mausoleu constantinià de Centcelles L’any 1997 fou nomenat director del Museu d’Arqueologia de Catalunya , càrrec del qual dimití el 1999, any que es reincorporà a la direcció del Museu Nacional…