Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Les alismatàcies
Alismatàcies 1 Plantatge d’aigua Alisma plantago-aquatica a flor amb les sis peces periàntiques disposades en dos verticils trímers i desiguals x 6,6 b fruits, disposats en un cercle x 6,6 c detall d’un fruit x 8,8 Eugeni Sierra Es tracta d’una família de plantes aquàtiques o d’ambients molt humits, que comprèn un centenar d’espècies distribuïdes en una dotzena de gèneres Es troben arreu del món, principalment a l’hemisferi boreal, i la majoria de tàxons són tropicals i subtropicals En general són herbes perennes, arrelades al fons a partir de rizomes, encara que n’hi ha de teròfits que…
Les onagràcies
Onagràcies 1 Epilobium hirsutum a fragment terminal, de fulles oposades a la part inferior i esparses més amunt, florit i fruitat x 0,5 b flor seccionada longitudinalment, per tal d’apreciar el llarg ovari ínfer x 0,8 c fruit capsular madur obrint-se en quatre valves i alliberant nombroses llavoretes emplomallades x 1 2 Herba de les encantades Circaea lutetiana a brot, terminat en un raïm de menuts fruits i flors x 0,5 b flor, de verticils dímers x 1 c fruit, cobert de diminuts agullons ganxuts x 1 Eugeni Sierra Componen les onagràcies vora 700 espècies, distribuïdes en quasi una vintena…
mill gruà
Flor del mill gruà
© MC
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les boraginàcies, de 30 a 60 cm d’alçària, pelosa, de fulles lanceolades agudes, de flors purpúries o blaves i de núcules blanques i brillants.
Habita boscs de fullatge caduc més o menys humits alguna vegada penetra dins els alzinars frescals
quàssia
Botànica
Farmàcia
Arbret de la família de les simarubàcies, d’escorça prima, de color groc cendrós en el tronc i vermellós en les branques, de fulles pinnaticompostes i esparses, i de fruits formats per núcules.
És originari de l’Amèrica del Sud, però també és conreat en altres regions tropicals La fusta conté quassina , un principi amarg d’aplicacions farmacèutiques, sobretot en el tractament de dispèpsies i de la malària
El concepte de monocotiledònia
La classe liliates inclou unes 65 000 espècies que representen aproximadament la quarta part de les angiospermes s’anomenen també monocotiledònies, perquè tenen un sol cotilèdon a l’embrió Han derivat, molt possiblement, de magnoliates primitives i se separen de les dicotiledònies per diversos caràcters la rel primària, embrional, dura molt poc temps, i és substituïda per un grup de rels caulogèniques morfològicament equivalents que conformen un sistema radical fasciculat Les fulles són típicament parallelinèrvies, sense estípules i sovint sense pecíol el limbe, generalment enter, sol ser…
rementerola
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 30 a 80 cm d’alt, aromàtica, vellosa, de fulles ovals crenulades, de flors purpúries, aplegades en ramells axil·lars, i de fruits formats per quatre núcules.
Creix en boscs i en paratges humits Té virtuts tòniques i estomacals
xia
Botànica
Planta herbàcia anual de la família de les labiades, originària de Mèxic, que fa fins a 3 m d’alçària, pilosa, de fulles peciolades ovades o el·líptiques, d’inflorescències racemoses, flors blaves i fruits formats per quatre núcules.
La llavor s'anomena també xia
Les fagàcies
Fagàcies 1 Castanyer Castanea sativa a cúpula espinosa o pelló, oberta, mostrant els tres fruits que conté x 0,5 b fruit o castanya x 0,5 2 Faig Fagus sylvatica a brot florit amb fulles joves, de marge ciliat, aments masculins globosos i llargament penduculats, dues cimes femenines i alguns catafilles lanceolats, ja secs, a punt de caure x 0,5 b cúpula fructífera madura, oberta en quatre valves, amb els dos fruits o fages a l’interior x i c faja, allargada i de secció trígona x 1 3 Roure martinenc Quercus pubescens ’ a brot amb fulles a mig desplegar-se i aments masculins x 0,5 b fulla…
salvió
Botànica
Gènere de plantes arbustives o herbàcies perennes, de la família de les labiades, de fulles simples oposades, de flors de corol·la bilabiada i externament tomentosa, amb el llavi superior cucul·lat, agrupades en verticil·lastres distants, i de fruits composts de quatre núcules trígones i glabres.
roldor
Fruits del roldor
© Fototeca.cat
Botànica
Arbust de la família de les coriariàcies, d’1,5 a 3 m d’alt, glabre, de branques tetràgones, de fulles normalment oposades, ovatolanceolades, enteres i quasi sèssils, de flors menudes, verdoses, disposades en raïms axil·lars o terminals, i de fruits formats per cinc núcules negres i lluents, embolcallades pels pètals i els sèpals, que esdevenen carnosos i de color purpuri negrós.
Es fa típicament en bardisses Es troba a la terra baixa de la regió mediterrània oriental, i és particularment comú al Principat de Catalunya Els fruits són metzinosos i solen ocasionar emmetzinaments a causa de la seva semblança amb les mores Les fulles de roldor són emprades, assecades i moltes, per a adobar les pells, i la roldorassa és emprada com adob en agricultura