Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
Joan d’Aragó
Història
Príncep de Girona i d’Astúries i duc de Calàbria.
Fill primogènit dels Reis Catòlics El 1479 fou concertat el seu matrimoni amb Joana de Castella, la Beltraneja , però aquesta no s’hi avingué Fou jurat hereu de Castella i Lleó 1480 a les corts de Toledo, i de Catalunya i Aragó 1481 a les de Barcelona i de Calataiud, respectivament El 1483 fou negociat, sense èxit, el seu casament amb la reina Caterina I de Navarra Fou present a Barcelona a l’arribada de Colom d’Amèrica A la cort de Barcelona del 1493 jurà com a hereu les Constitucions de Catalunya El 1495 es casà per poders a Malines, i el 1497 a Burgos personalment, amb l’…
Francesc Fontanilles i Quintanilla
Militar
Militar i funcionari.
Cursà els seus estudis d’enginyeria a la Universitat de Barcelona Més tard, ingressà al cos de l’administració militar com a oficial primer L’any 1856 el traslladaren a Puerto Rico, destinat a la secretaria del govern general de l’illa, on exercí com a secretari de la Junta Superior de Instrucción Pública i de la secció d’estadística 1867-69 Posteriorment, marxà a Cuba, on fou oficial de la Intendencia General de Hacienda, secretari del govern civil de l’Havana, de la Junta de Libertos, de la Diputació Provincial de Pinar del Río i cap de negociat en el Banco Español de la Havana…
Maria I de Sicília
Història
Reina de Sicília (1377-1401).
Única filla de Frederic III i de Constança d’Aragó i neta per part de mare de Pere III de Catalunya-Aragó, succeí el seu pare, bé que el govern fou exercit pel seu tutor i vicari general de l’illa, Artal d’Alagó, al qual s’uniren aviat tres vicaris més El projectat matrimoni de Maria amb el duc Joan Galeàs I de Milà, negociat secretament pel tutor el 1378, provocà una crisi i el rapte de la reina per Guillem Ramon de Montcada, comte d’Agosta, del partit català, que la lliurà a les tropes catalanes enviades pel rei Pere el 1380, les quals la custodiaren, primer a Sicília i després…
Suïssa 2018
Estat
Els partits suïssos van estar preparant al llarg de l’any els seus programes per a les properes eleccions federals del 2019 En l’actualitat són set els grups parlamentaris al Consell Nacional, que és la cambra baixa de l’Assemblea Federal el popular 74 escons, el socialdemòcrata 55, el liberal 46, el cristià evangèlic 43, el verd 13, el democràtic conservador 8 i el verd liberal 7 Suïssa va anunciar una consulta al Parlament federal per a validar l’acord marc negociat amb la UE, que es va veure condicionat pel Brexit Al llarg d’aquest any es van celebrar deu referèndums nacionals, amb una…
Frente Farabundo Martí de Liberación Nacional
Política
Partit polític d’El Salvador.
Pren el nom del líder revolucionari comunista Farabundo Martí Madriz 1893-1932 Fou creat el 1980 com a organització guerrillera en unir-se diversos grups armats d’esquerra les Fuerzas Populares de Liberación Farabundo Martí, el Ejército Revolucionario del Pueblo, la Resistencia Nacional, el partit comunista salvadorenc i el Partido Revolucionario de los Trabajadores Centroamericanos Malgrat la creació d’una direcció unificada, els enfrontaments entre els diversos integrants foren continus El 1981 l’FMLN llançà la primera gran ofensiva contra el govern aleshores en mans d’ARENA i altres…
Udalard II
Història
Vescomte de Barcelona (a 1041-~1077/80), fill del vescomte Bernat i d’Ermengarda.
Mort el seu pare prematurament, Udalard, menor d’edat, estigué uns quants anys sota la tutela del seu oncle, Guislabert, que emprà el títol vescomtal i que des del 1034 fou bisbe de Barcelona Oncle i nebot participaren en la primera fase 1041-44 de la revolta que en 1041-44 i 1049-58 enfrontà la família vescomtal barcelonina i els Santmartí, comandats per llur cosí Mir Geribert, contra el comte Ramon Berenguer I Udalard II i Guislabert encapçalaren a Barcelona un partit hostil al comte, i llurs partidaris apedregaren el palau comtal des dels pròxims palaus vescomtal i bisbal Bisbe i vescomte…
Iemen 2012
Estat
Al gener, els grups vinculats a la xarxa d'al-Qaida van continuar estenent el seu control sobre el país Els seus militants van prendre el poble de Radah a la província de Bayda i a uns 130 km de la capital, Sanà, sense forta oposició de les forces governamentals, van atacar la presó central, van alliberar els detinguts i es van fer amb el quarter general de la policia D'altra banda, el país va continuar sotmès a una gran inestabilitat política, aguditzada per la revolta contra el president Alí Abd Allà Sàlih El Parlament va acordar la immunitat per a Sàlih i va ratificar Abd Rabbuh Mansur…
tractat de Campoformio
Història
Tractat signat entre França (negociat per Bonaparte i ratificat pel Directori) i Àustria el 1797 a Campoformio (Friül), que posà fi a la Guerra d’Itàlia.
Àustria reconeixia a França la possessió dels Països Baixos austríacs, es comprometia a cedir-li un sector de terres alemanyes a l’esquerra del Rin i reconeixia la República Cisalpina França, per contra, li atorgava el marge esquerre de l’Àdige amb Venècia, Ístria i Dalmàcia
Aurora de esperanza
Cinematografia
Pel·lícula del 1936-37; ficció de 58 min., dirigida per Antonio Sau Olite.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ SIE Films Barcelona ARGUMENT I GUIÓ ASau FOTOGRAFIA Adrien Porchet blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Antonio Burgos MUNTATGE Joan Pallejà MÚSICA Jaume Pahissa SO Rossend Riquer INTERPRETACIÓ Fèlix de Pomés Juan, Enriqueta Soler Marta, Pilar Torres la tanguista, Anna Maria Campoy Pilarín, Román González Crispeta Antoñito, Modest Cid un manifestant, José Sanchiz el senyoret, Alfredo Hornos l’amo de la casa, Ernest Campoy el gerent, Francisco Beltri un policia, Anna Castell l’àvia, Josep Carreras l’encarregat, Miquel Duran el pidolaire ESTRENA…
Afganistan 2014
Estat
A meitat de gener, 21 persones, de les quals 13 eren estrangeres i membres de l’ONU i l’FMI, van morir a Kàbul en un atac perpetrat pels talibans com a venjança per la mort de civils afganesos en els enfrontaments que hi va haver uns dies abans al nord de Kàbul entre els talibans i les forces afganeses i de l’OTAN En aquest clima d’inseguretat, el dia 5 d’abril va tenir lloc la primera volta de les eleccions presidencials Prop de set milions d’afganesos, de tretze milions d’electors, hi van participar, malgrat les amenaces dels talibans Les eleccions havien de decidir el successor del…