Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
Els raïformes: rajades i afins
Els elasmobranquis hipotremats o batoïdeus tenen les fenedures branquials a la cara ventral del cos En la fotografia veiem la rajada clavellada Raja clavata Aquesta espècie fa vida bentònica i pot enterrar-se al fons i fer servir els espiracles per a respirar Josep M Gili L’ordre dels raïformes juntament amb els dels pristiformes, els torpediniformes i els miliobatiformes formen el superordre dels batoïdeus La característica comuna de tots aquests grups de condrictis és la fusió de les aletes pectorals amb els marges del cap i la situació de les fenedures branquials a la superfície ventral…
dermàpters
Aspecte d’un dermàpter mascle en visió dorsal: 1 palp maxil·lar, 2 antena, 3 ull, 4 vèrtex, 5 pronot, 6 tegmina, 7 part coriàcia del segon parell d’ales, 8 camp marginal del segon parell d’ales, 9 camp apical del segon parell d’ales, 10 part membranosa del segon parell d’ales, 11 epiprocte, 12 cerc
© Fototeca.cat
Entomologia
Ordre d’insectes marrons o negrosos de grandària petita o mitjana (5 cm de longitud màxima), amb el cos llarg i aplanat, ulls composts i antenes bastant llargues.
El primer parell d’ales, quitinoses i molt curtes, tapa només els primers anells de l’abdomen i les ales del segon parell, les quals són de dimensions normals, quan estan plegades sobre el tòrax Al capdavall de l’abdomen tenen dos cèrcols en forma de pinça Viuen amagats sota pedres, escorces i entre les escletxes dels murs Són actius sobretot de nit, i cerquen sempre la humitat Algunes espècies s’alimenten de vegetals En l’època de reproducció la femella excava una galeria individual, on diposita els ous en nombre de 15 o 20 i en té cura contínuament durant tota la metamorfosi L’espècie més…
marfull
Botànica
Arbust perennifoli, de la família de les caprifoliàcies, d’1 a 3 m d’alt, de flors blanques o rosades, arranjades en corimbes, i de fruits bacciformes negrosos.
Es fa en alzinars i garrigues
col·lema
Micologia
Gènere de líquens, de l’ordre de les cianofilals, negrosos arrissats, trencadissos en temps sec i gelatinosos en temps humit, que viuen sobre les roques calcàries, les escorces, etc.
llorer-cirer
Botànica
Jardineria
Arbre de la família de les rosàcies, de fins a 8 m d’alçària, de fulles el·líptiques, coriàcies i lluents, de flors blanques, en raïms, i de fruits drupacis negrosos.
Natural de les terres pròximes a la mar Negra, és plantat sovint en parcs i jardins De les fulles és destillada una aigua de virtuts antiespasmòdiques, indicada contra el catarro
Les grimmials
Molses de l’ordre de les grimmials 1 Grimmia orbicularis a aspecte general d’un fragment de gespa x 1,5 b aspecte general del gametòfit i de I’esporòfit x 6 c detall d’un fillidi x 25 d detall d’una càpsula x 20 2 G pulvinata a detall d’una càpsula x 25 b detall d’un fillidi x 25 3 Schistidium apocarpum a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit x 4 b detall d’una càpsula x 30 4 Racomitrium canescens a aspecte general del gametòfit x 4 b detall d’un fillidi x 25 Miquel Alcaraz Aquest ordre comprèn molses acrocàrpiques, perennes, de vida saxícola sobre pedra, que formen típics pulvínuls…
Les micareàcies i les esquamarinàcies
Les micareàcies Hom inclou en aquesta família líquens crustacis, amb algues clorococcals, amb apotecis molt simples, sense marge o amb un excípul rudimentari Els ascs tenen un tolus apical I+ blau, amb un cos axial més clar, i estan envoltats per una gelatina ascal I+ blau Les paràfisis són ramificades i anastomitzades Les espores són hialines, unicellulars o septades transversalment, sense halo Micarea té els apotecis des del principi convexos i sense marge, i les paràfisis coherents Està mal representada a la regió mediterrània, i viu preferentment sobre fusta en descomposició i altres…
negrilló
Botànica
Planta herbàcia de la família de les compostes, erecta, ramificada, poc pilosa, de fulles lanceolades i dentades, flors grogues i fruits en aqueni, negrosos, que són emprats com a menjar d’ocells domèstics.
corner
Botànica
Arbust, de la família de les rosàcies, de fulles caduques el·líptiques, serrades i llanoses pel revers quan són tendres; de flors blanques, aplegades en raïms terminals pauciflors, i de fruits pomacis petits, globulosos, blaus negrosos.
És planta de les rouredes seques submediterrànies, i abunda sobretot a la muntanya mitjana, en terrenys calcaris
castanyola
Botànica
Jónçara de la família de les ciperàcies, de rizoma serpentejant, inflat a trossos en tubercles negrosos, tija erecta de 20 a 40 cm, fulles llargues i linears i flors agrupades en espiguetes de color rogenc.
Viu abundantment com a mala herba a la regió mediterrània en hortes, jardins, etc, de sòl profund, on creix amb tanta vitalitat que es fa difícil d’erradicar-la