Molses de l’ordre de les grimmials. 1 Grimmia orbicularis: a aspecte general d’un fragment de gespa (x 1,5); b aspecte general del gametòfit i de I’esporòfit (x 6); c detall d’un fil·lidi (x 25); d detall d’una càpsula (x 20). 2 G. pulvinata: a detall d’una càpsula (x 25); b detall d’un fil·lidi (x 25). 3 Schistidium apocarpum: a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit (x 4); b detall d’una càpsula (x 30). 4 Racomitrium canescens: a aspecte general del gametòfit (x 4); b detall d’un fil·lidi (x 25).
Miquel Alcaraz
Aquest ordre comprèn molses acrocàrpiques, perennes, de vida saxícola (sobre pedra), que formen típics pulvínuls (coixinets arrodonits). Tenen els fil·lidis lanceolats, molt sovint amb la làmina acabada en un pèl hialí (que no és el nervi) que té aspecte d’un cabell blanc. El peristoma és simple, amb 16 dents, i la caliptra és cucul·lada o mitriforme. Comprèn moltes espècies de llocs secs, que reben la humitat en forma de rosada o de boira baixa.
Grimmia orbicularis forma coixins densos i arrodonits, grisosos per sobre (canescents), negrosos per dins, formats per caulidis (10-20 mm) drets i ramificats. Els fil·lidis són també erectes, lanceolats, els inferiors gairebé sense pèl, els superiors acabats en un pèl llarg, lleugerament denticulat, més ample a la base, que pot ultrapassar la llargada dels fil·lidis, amb paper protector de la insolació excessiva i captador d’humitat atmosfèrica. Els marges són revoluts. La seta (1,5-3 mm) és típicament encorbada cap avall, de forma que la càpsula, de color bruno vermellós, lleugerament estriada i amb un opercle acabat en punta curta i obtusa, resta fàcilment amagada entre els fil·lidis. La caliptra és cucul·lada. Viu, molt freqüentment, sobre roques i parets calcàries assolellades i seques, sovint juntament amb Tortula muralis. G. pulvinata és una espècie molt pròxima, però és indiferent al substrat (es pot trobar tant sobre roques calcàries com silícies). Els caràcters diferencials més clars són els de l’opercle i de la caliptra. Aquesta espècie té l’opercle amb la punta llarga i la caliptra és mitriforme (cònica i simètrica, amb dues o més fissures).
Pulvínuls característics, per llur forma i color gris, de Grimmia orbicularis.
Jordi Vidal
Gespa, sobre roca silícia, de Grimmia trichophylla, amb nombroses càpsules (esporòfits) emergint a penes del gametòfit.
Jordi Vidal
G. laevigata (= G. campestris) es troba solament sobre roques silícies, també seques i assolellades, principalment a les muntanyes baixes. Forma coixinets laxos, poc coherents, de color verd fosc, grisos per sobre, de 5-15 mm d’alçada. Els fil·lidis, imbricats en estat sec, són triangulars, còncaus, els superiors acabats en un pèl hialí molt llarg, denticulat, eixamplat a la base, els inferiors, petits i amb el pèl curt o sense. La càpsula, llisa, amb caliptra mitriforme i opercle de punta curta, està portada per una seta curta, erecta o poc corbada, i sobresurt poc d’entre els pèls dels fil·lidis superiors. Del mateix gènere, es fan al nostre país G. alpestris, G. anodon, G. atrata, G. caespiticia, G. crinita, G. curvata, G. decipiens, G. donniana, G. elatior, G. funalis, G. hartmannii, G. montana, G. ovalis, G. pitardi, G. tergestina, G. torquata, G. trichophylla i G. unicolor.
Schistidium apocarpum (= Grimmia apocarpa) té caulidis (10-40 mm) erectes, ramificatis, i fil·lidis imbricats, més o menys aplicats al caulidi en estat sec, arquejats i oberts en estat hidratat, ovato-lanceolats, acabats en un pèl hialí de llargada molt variable, a vegades només present als fil·lidis superiors, més o menys dentat. La seta és més curta que la càpsula. Aquesta té un opercle convex, amb punta curta, que cau arrossegant la columel·la. El peristoma té les dents de color vermell intens. La càpsula queda ben amagada pels fil·lidis superiors. Forma coixins, generalment poc compactes, de color bru-verdós o vermellós, sobre les parets i roques calcàries, on és comuna, tant a la terra baixa com a les muntanyes. Tenim també S. alpicola i S. pulvinatum.
Racomitrium canescens és una molsa fotòfila que forma gespes laxes, poc coherents, de color verd groguenc o blavós, en llocs descoberts, sobre sorra, terra pedregosa seca, més rarament sobre roques, preferentment en terrenys àcids, sovint molt àcids, dels estatges montà i subalpí. Els caulidis (20-100 mm), drets o prostrats, molt ramificats, porten fil·lidis estesos, gairebé en angle recte amb el caulidi, flexuosos i recorbats en estat hidratat, llargament acuminats, amb una punta hialina més o menys llarga, ampla, dentada i fortament papil·losa, nervi feble i cèl·lules molt papil·loses, de parets típicament ondulades (un caràcter notable del gènere). Tenim també R. aciculare, R. affine, R. aquaticum, R. fasciculare, R. heterostichum, R. elongatum i R. lanuginosum.