Resultats de la cerca

La seva obra ha passat de reflectir els corrents literaris imperants esteticisme, culturalisme, etc a ésser una obra més personal i profunda conceptualment Ha publicat Poemas de la tierra y de la sangre 1969, Preludios a una noche total 1969, Truenos y flautas en un templo 1972, Sepulcro en Tarquinia 1975, Astrolabio 1979, En lo oscuro 1981, Noche más allá de la noche 1982, Poesía 1967-1981 1982, Premio Nacional de Poesía, antologia de catorze anys de la seva poesia, Libro de la mansedumbre 1997, Córdoba adolescente 1997, etc El 1999 aplegà tota la seva poesia en el volum Río de sombra…

Llicenciat en filosofia i lletres 1959, des del 1965 fou catedràtic de llengua i literatura castellanes en diversos instituts de l’Estat espanyol Publicà reculls de poemes de to elegíac i existencial Hombre naciente 1955, Profecías del agua 1958, premi Adonais 1957, Como si hubiera muerto un niño 1961, premi Boscán 1960, Estar contigo 1973, premi Juan Ramón Jiménez 1974,   En la noche, Màlaga 1976, Primer y último oficio 1979, Premio Nacional de literatura 1980, a més d’algunes antologies Memorial de la noche , 1976 Las invisibles redes , 1989

Era el suplement esportiu del diari La Noche i s’originà a partir de la secció d’esports del diari Tingué prestigiosos redactors, com Francesc Gibert, Vicenç Loren, Francesc Ors, Albert Maluquer, Isidre Corbinos, Jacinto Miquelarena i Leónidas Fou innovadora perquè esportistes famosos hi collaboraven Marià Cañardo escrivia la crònica de la Volta Ciclista a Catalunya, en què ell mateix corria, o Joan Gamper polemitzava sobre la directiva del Barça Tingué els millors reporters gràfics del moment, com Maymó, Gaspar, Florit o Amado Hi dibuixava el ninotaire Passarell De periodicitat…

De formació autodidàctica, les seves obres se circumscriuen a les denominades "balades romàntiques", a més de pasdobles, ranxeres, tangos i marxes Fou l’introductor del bolero de tradició cubana a Mèxic S’inicià com a pianista tocant en locals nocturns, fins que el 1928 fou descobert per J Arvizu Dos anys després entrà a la XEW, emissora mexicana que li encarregà un programa diari, "La hora íntima de Agustín Lara", en el qual cada dia estrenava una o diverses peces Sovint treballà musicant pellícules, i les seves cançons foren interpretades per Bing Crosby, Frank Sinatra i Pedro Vargas, entre…

Vida Filla de l’actor i director Fèlix de Pomés, s’inicià com a actriu infantil en el teatre i debutà en el cinema a La malquerida 1940, José Luis López Rubio Després el seu pare li donà dos papers importants en els dos únics films que dirigí Pilar Guerra i La madre guapa , tots dos del 1941, que la convertiren en una estrella popular del cinema espanyol de la dècada del 1940 gràcies a la dolcesa i la sensibilitat de les seves interpretacions Destacà especialment en la comèdia La bona acollida popular i de la crítica que tingué Huella de luz 1942, Rafael Gil, en què actuà, li permeté…

El seu nom de família era Juan de Yepes y Álvarez Estudià al collegi de jesuïtes de Medina del Campo i a la Universitat de Salamanca i tota la vida es lliurà al coneixement i aprofundiment de la filosofia, la Sagrada Escriptura i la patrística El 1562 ingressà en l’orde carmelità reformat i el 1563 ja collaborà a la fundació del convent de Duruelo, primera casa masculina de l’esmentada reforma La seva cooperació amb santa Teresa li ocasionà, fins que el nou orde no fou reconegut, persecucions i empresonaments Representa el cim de l’escola asceticomística castellana És autor d’unes quantes…

Estudià cinema a l’Instituto de Investigaciones Cinematográficas de Madrid, i s’inicià en produccions publicitàries Debutà amb dos curtmetratges de gènere documental, España violenta 1964 i Vida y paz 1965, sobre la Guerra Civil Espanyola, a causa dels quals va tenir dificultats amb la censura Posteriorment es va orientar vers la ficció fantàstica i de terror, amb Viaje al centro de la Tierra 1976, basada en la novella de Jules Verne, Escalofrío 1978, rodada conjuntament amb Carlos Puerto, únic director en els crèdits, Supersonic Man 1979, Mil gritos tiene la noche 1981, Misterio…

Autor d’una missa a dotze veus i de dues cançons religioses Sube el alma, a nou veus, i A la noche de amor, duo

Essencialment romàntic, es decantà per la temàtica indígena i popular, que reflectí en Leyendas mexicanas 1862 Com a contista cal destacar la seva sèrie recollida en Noche al raso 1870

Iniciador del conceptisme, la seva obra, de fons religiós, manipula equívocs allegories enigmàtiques i figures similars Conceptos espirituales 1600, Los juegos de la Noche Buena en cien enigmas 1611 i Epigramas y hieroglíficos