Resultats de la cerca
Es mostren 456 resultats
notació diastemàtica
Música
El seu nom deriva del grec diastema, que significa ’interval'.
Inclou tots aquells tipus de notació neumàtica escrita in campo aperto , és a dir, en un espai desproveït de línies horitzontals, els neumes de la qual guarden entre ells una certa relació d’alçada el seu contrari és la notació adiastemàtica Algunes notacions diastemàtiques, especialment les que utilitzen neumes de tipus accent, poden ser molt vagues d’altres, com l’aquitana, que empra neumes de punts, són gairebé tan precises com aquelles que s’escriuen en el tetragrama L’afany d’escriure els neumes de forma espaiada cada vegada amb més precisió dugué a l’ús de dues…
notació Braille
Música
Sistema de notació musical per als cecs creat per Louis Braille el 1834.
Aquest sistema està basat en la mateixa matriu de sis punts en relleu -dues columnes de tres punts- que s’utilitza per a representar les lletres del sistema Braille Diverses combinacions dels quatre punts superiors s’utilitzen per a simbolitzar les notes i les dels dos inferiors per als valors rítmics Altres combinacions serveixen per a les indicacions de compàs, alteracions, índex d’octava, etc
notació SMILES
Química
Notació cadena de caràcters ASCII que s’utilitza per a descriure la naturalesa i la topologia de les estructures moleculars.
Les cadenes SMILES poden ser importades pels editors de la majoria de les molècules per a la posterior conversió en dibuixos bidimensionals o models tridimensionals de les molècules
notació fake-book
Música
En jazz i música moderna, diverses abreviacions que enuncien els acords que formen una seqüència harmònica.
El sistema s’ha anomenat notació fake-book perquè és l’emprat en els llibres on es presenta una collecció de partitures dels temes més tocats La fonamental s’indica amb la lletra majúscula, segons la notació alfabètica anglesa Disposats a continuació, lletres, símbols i dígits, combinats, expressen la qualitat de l’acord i, de manera explícita o implícita, totes les seves notes Generalment, l’estat de l’acord, la disposició i la tessitura es deixen a discreció de l’intèrpret Notació fake-book per a acords emprada en jazz i música moderna, segons el sistema perfilat per Carl…
abús de notació
Matemàtiques
En una formulació matemàtica, ús d’un mateix símbol o notació designant-hi conceptes o casos presumiblement diferents.
Càlcul, determinants, teorema multinomial, lògica simbòlica, notació, màquines de computar (Leibniz)
Càlcul, determinants, teorema multinomial, lògica simbòlica, notació, màquines de computar Leibniz
Àlgebra, geometria, trigonometria, notació, solució numèrica d’equacions, teoria d’equacions, producte infinit convergent a 2/π (Viète)
Àlgebra, geometria, trigonometria, notació, solució numèrica d’equacions, teoria d’equacions, producte infinit convergent a 2/π Viète
Notació, eiπ = –1, línia d’Euler, equació quàrtica, grafs, funció ϕ, funcions beta i gamma, matemàtica aplicada, grans problemes (Euler)
Notació, e iπ = –1, línia d’Euler, equació quàrtica, grafs, funció ϕ , funcions beta i gamma, matemàtica aplicada, grans problemes Euler
lligadura
Música
Antic signe de notació musical que agrupa dues o més notes.
El seu significat entre els segles XII i XVI varia, segons que es tracti de notació neumàtica o quadrada, de notació modal o de notació mensural En el primer cas, l’únic que indica és un conjunt de notes que es canten sobre una síllaba, mentre que en els altres dos casos s’integra dins un sistema rítmic En la notació modal, el valor de les seves notes depèn de la seva combinació amb altres lligadures, dins del conjunt d' ordines que se succeeixen tot al llarg de la melodia En la notació mensural, totes i cadascuna de les notes…
longa
Música
Figura musical pròpia dels diferents sistemes de notació dels segles XIII-XVII.
El seu nom prové del fet d’haver estat el valor més llarg en la notació modal, la primera de les notacions rítmiques La seva forma catalana és ’llarga' La seva figura deriva de la virga , un dels dos neumes simples d’una sola nota de la notació quadrada En la notació mensural equival a tres breves , cas en el qual es diu que la longa és perfecta, o a dues breves , cas en el qual es diu que és imperfecta S’utilitza gairebé sempre al final d’una composició per a indicar el repòs, i també en les veus més greus que sostenen la sonoritat del conjunt G de…