Resultats de la cerca

Comprèn fonamentalment les resolucions del capítol catedral actes capitulars i notarials, l’adquisició i l’administració de béns obra, culte, almoines, etc, els llibres cerimonials consulta, i l’administració de sagraments

A cadascun avantposa una diligència o nota d’obertura i una altra al final de cloenda Les escriptures i els documents són foliats i tenen un número correlatiu des de l’inici de cada any per cada notaria Els protocols notarials són secrets i en el cas que alguna part interessada en un instrument vulgui examinar-lo, el notari ha de buscar-ho personalment impedint la lectura de les altres escriptures l’exhibició ha d’ésser en tot cas davant dos testimonis i se'n llevarà acte públic De tota còpia autenticada d’un instrument del protocol n'ha de quedar constància en nota marginal en l’original A l…

Alguns formularis de notaries i cúries catalanes conservats dels s XIII-XVIII són generalment transcripcions de documents, presos de texts notarials i judicials, que hom considerava com a modèlics i ordenats normalment per l’ordre alfabètic de cada institució jurídica a la qual feien referència, sota el títol corresponent a cadascuna d’elles

El testament davant rector té en el dret català un caràcter subsidiari, pel fet que el rector només el pot autoritzar si la demarcació parroquial es troba sense notaria demarcada o amb notaria vacant Ha d’ésser atorgat amb les mateixes formalitats que els testaments notarials oberts testament davant notari i com a formalitats posteriors s’estableixen que serà custodiat a l’arxiu parroquial i protocollitzat segons les regles de la legislació notarial

Com és ara les de revocació de les disposicions testamentàries, la caducitat aplicable als testaments no notarials si no es compleixen determinades formalitats en els terminis legals i la nullitat que es produeix quan el testament o codicil no correspon a algun dels tipus que preveu la llei, s’ha atorgat amb violència, dol o frau o sense observança dels requisits de capacitat o forma exigits per la llei a Catalunya, a més, el testament és nul quan no conté institució d’hereu

Estudià a Perpinyà amb Jaubert, Racine i Laborie Fou subprefecte de Ceret fins el 1830 Investigà els registres notarials i recollí una gran quantitat de documents d’interès històric Publicà nombrosos texts en el Publicateur sobre els bisbes d’Elna i monografies sobre Tuïr, el Voló, Ceret, Argelers i Prats de Molló Estudià també el comerç rossellonès durant l’edat mitjana Deixà un gran nombre de manuscrits Collaborà amb ell el seu germà Jaume Renard de Saint-Maló Perpinyà 1784 — 1834, que s’ocupà especialment de l’antiga via Domitiana

El 1605 acabà el Llibre de rúbricas de la Real , anàlisi de 192 actes notarials referents a feus, censals, etc, del capítol i comunitat eclesiàstica de la Real de Perpinyà que van del 1368 al 1690 El 1608 inicià l’inventari de l’arxiu del capítol d’Elna i el 1630 l’anàlisi dels documents de la comunitat de Sant Mateu de Perpinyà prop de 700 articles d’un total de 814 foren redactats per ell És conegut principalment, però, pels deu volums inèdits que contenen l’anàlisi de milers de fitxes, font preciosa per a la història del Rosselló

Conegut també amb el nom simple de Marc Potser d’origen foraster, el 975 era escriptor notari i sacerdot Actuà d’assessor jurídic dels bisbes Vives i Aeci Redactà un gran nombre de documents notarials i alguns de caire litigiós, més en consonància amb el títol de jutge, que emprà sempre a partir del 988 Gaudí de la confiança de les famílies comtals, especialment d’Oliba Cabreta, que el reclamà la vetlla de partir cap a Montecassino 987/988 Jutge benigne segons un contemporani, contribuí a la formació científica del famós jurista Ponç Bonfill Marc, suposat fill seu sense prou…

Conserva més de cinc quilòmetres de documentació produïda entre els segles XIII i XX i una rica biblioteca formada per bibliografia de les comarques tarragonines i llibres d’Enquadernacions Estela Els seus fons més importants provenen de la Generalitat de Catalunya, l’administració perifèrica de l’estat, les administracions locals, districtes notarials, comptadories d’hipoteques, institucions cambres agràries, instituts de batxillerat, centres penitenciaris, centres religiosos monestir de Santes Creus, comunitat de preveres de Santa Coloma de Queralt i parròquies de la Guàrdia…

El capbreu conté, després de l’exposició de la causa, la relació dels béns afectats, de llur situació, llur superfície i llurs afrontacions, i dels drets dominicals prestacions en moneda o en espècie, pagament de lluïsmes, reconeixement de deutes, règim d’amortització, etc Sovint els capbreus es feien generals dels diversos emfiteutes d’un mateix senyor directe Se solen conservar entre les sèries de protocols notarials per tal com l’escrivà acostumava a ésser un notari públic els capbreus decretats a favor del reial patrimoni eren enregistrats per la batllia general Constitueixen una font de…