Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
neutró
Física
Partícula fonamental, del grup dels hadrons, de càrrega elèctrica nul·la, massa molt similar a la del protó, i spin 1/2.
És un barió ja que és un hadró amb spin semisenar i, en concret, és un nucleó ja que, amb el protó, forma part dels nuclis atòmics amb nombre de massa més gran que 1 En estat lliure és inestable amb una vida mitjana d’uns 12 min, experimenta desintegració β - tot donant lloc a un protó, un electró i un antineutrí La seva massa en repòs és m n = 1,67495 × 10 - 2 7 kg Els neutrons són produïts mitjançant diverses reaccions nuclears que consisteixen, generalment, en la desintegració o fissió d’un nucli pesant els feixos més intensos són aconseguits en reactors nuclears…
Daniel Viglietti
Música
Autor i intèrpret de cançons uruguaià.
Fill d’un guitarrista i d’una pianista, que li donaren una sòlida formació musical, especialment com a intèrpret de guitarra Molt aviat s’uní al moviment de cançó de protesta llatinoamericana, revolucionària i d’esquerres, al qual restà adscrit tota la vida S’inicià collaborant musicalment en el teatre i més tard creà i dirigí el Núcleo de Educación Musical Nemus a Montevideo El 1963 publicà el primer disc Canciones folklóricas y 6 impresiones para canto y guitarra Autor d’algunes de les cançons més conegudes i més interpretades per altres cantautors llatinoamericans A…
Comunió Carlista
Partit polític
Partit dels carlins carlooctavistes, anomenats així pel fet de reconèixer com a monarca l’arxiduc Carles d’Habsburg i de Borbó (Carles VIII), nét de Carles VII, enfront dels seguidors del regent Xavier de Borbó-Parma, designat per Alfons Carles I, l’últim rei carlí.
També és coneguda com Comunió Carlo-Octavista Tenia l’origen en el Núcleo de la Lealtad dels anys trenta, que postulà la candidatura de Carles VIII davant l’extinció de la línia successòria directa Trobà el suport del franquisme, interessat a potenciar alternatives tant a Joan com a Xavier, i el 1944 Carles VIII fou portat d’Itàlia a Barcelona, per revifar l’“Octavisme” Tot i així, el moviment no aconseguí ésser majoritari entre el carlisme i portà una vida precària fins a la mort de l’arxiduc el 1953 A Catalunya els octavistes foren, en bona part, els carlins més proclius al…
fusió nuclear

Reacció de fusió nuclear del deuteri amb el triti
© Fototeca.cat
Física
Reacció nuclear exoenergètica consistent en la reunió de dos nuclis atòmics per a formar-ne un altre de més pesant, amb possible emissió d’un neutró o d’un protó.
La producció d’energia mitjançant la fusió nuclear ja fou considerada el 1928, però les primeres experiències serioses no començaren fins el 1950 La fusió nuclear, contràriament a la fissió, no produeix residus radioactius perillosos L’energia d’enllaç dels nuclis atòmics nucli per nucleó passa per un màxim per a nuclis de nombre atòmic A al voltant de 60 és per això que els nuclis lleugers A <60 alliberen energia en fusionar-se, i els pesants A >60 ho fan en fissionar-se Les principals reaccions de fusió són Les dues darreres poden ésser considerades una conseqüència de…
Gabriela Martín i Àvila
Historiografia catalana
Arqueòloga.
Professora d’arqueologia de la Universitat de València en la dècada del 1960 i de la Universitat Federal de Pernambuco a Recife Brasil des del 1969, és especialista en l’època romana a les terres valencianes Des dels anys d’estudiant universitària, com a alumna de M Tarradell, participà en els treballs de camp del laboratori d’arqueologia de la UV Entre altres jaciments, excavà a la ciutat iberoromana del tossal de Manises Alacant, al poblat ibèric de la Serreta Alcoi i a la cova Ampla del Montgó Xàbia Com a professora de la càtedra d’arqueologia i també com a collaboradora del SIP, el 1964…
Santiago Alcolea i Gil
Historiografia catalana
Historiador de l’art. Estudià a la Universitat de Barcelona i es doctorà a Madrid.
Professor agregat de la UB des del 1966, fundà i dirigí el Departament d’Història de l’Art, i fou catedràtic d’art modern i contemporani fins que es jubilà l’any 1986 Vinculat des de jove a l’Institut Amatller de Barcelona, actualment n’és el president del patronat Tot i que la seva tesi doctoral versava sobre La pintura a Barcelona al segle XVIII , ha estudiat totes les expressions de l’ampli ventall artístic Entre les seves primeres obres destaquen diversos volums de la sèrie “Los Monumentos Cardinales de España” La Catedral de Santiago 1948, Ávila monumental 1952 i de les “Guías artísticas…
factor de Landé
Física
Quocient entre el moment magnètic d’un electró, d’un nucleó o d’un àtom, expressats en magnetons de Bohr, i el seu moment angular, expressat en constants de Planck i dividit per 2π.
Fou descobert per Alfred Landé
La condició de la dona
Portada de “Lecturas”, Barcelona, març del 1949 AF/AHC Certament, la República va deixar a mig acomplir part dels compromisos que havia contret amb les dones tampoc no aplicà alguns dels drets que els foren reconeguts per la constitució republicana i, a més, no arribà ni tan sols a abordar reivindicacions peremptòries, plantejades des de feia dècades Tanmateix, si es valora el període des de la perspectiva del franquisme, la República constituí per a les dones un parèntesi de llibertat i una oportunitat, avortada, d’adquirir una ciutadania plena i d’eixamplar els marges d’autonomia que…
citologia
Biologia
Branca de la biologia que estudia l’estructura i la funció de la cèl·lula.
Els desenvolupaments en citologia El desenvolupament de la citologia ha estat íntimament lligat al procés de la teoria cellular i als avenços tècnics dels mitjans d’observació microscopi L’any 1625, F Cesi i Francesco Stelluti 1577 — ~1651 publicaren Apiarium , primera obra coneguda d’objectes examinats al microscopi Més tard, el 1665, l’anglès Robert Hooke 1635-1703 edità la seva Micrographia , on feu la primera descripció de les cèllules vegetals La cèllula rebé noms diversos utricle, vesícula, sàcul , fins que, des del començament del segle XIX, fou popularitzat el nom actual Albrech von…
partícula

Els components de l’àtom
© Fototeca.cat
Física
Nom genèric dels constituents fonamentals de la matèria, emprat especialment quan hom els estudia al nivell més elemental possible o quan mostren llur individualitat.
El terme descriu tant objectes aparentment elementals que, segons els coneixements del moment, no semblen constituïts d’unitats menors com objectes composts constituïts d’unitats més elementals Això fa que hom tendeixi a bandejar el terme partícula elemental o partícula fonamental L’estructura i els constituents de la matèria són l’objecte d’estudi de la física de partícules , els principals instruments de recerca de la qual són l' accelerador de partícules , i els detectors cambra , comptador La idea que la matèria s’estructura per l’agrupació d’unes poques unitats bàsiques té un origen…