Resultats de la cerca

Després d’estudiar teologia s’inicià en matemàtiques i astronomia, i a partir dels estudis sobre el càlcul de Leibniz començà a treballar sobre sèries numèriques, que el portaren a aconseguir les primeres avaluacions asimptòtiques Proposà el problema de la catenària i, en intentar de resoldre el problema de la braquistòcrona , n'obtingué la solució amb mètodes que contenien el càlcul de variacions, que desenvolupà en l’obra Analysis Magni Problematis Isoperimetrici 1701, on inclogué la primera integració d’una equació diferencial A l' Ars conjectandi enuncià l’anomenat teorema de…

Fou professor de física i meteorologia a la Technische Hochschule de Munic 1907 i professor honorari d’astrofísica 1928 a la Universitat de Munic Les seves investigacions se centraren en l’aplicació de la termodinàmica als fenòmens naturals, especialment en els camps de la geofísica i de l’astrofísica Desenvolupà la teoria dels gasos politròpics i les seves aplicacions a l’estudi de l’estructura estellar, i donà solucions numèriques del model convectiu i del model d’Eddington partint dels diferents valors de l’índex politròpic n Fou un dels fundadors del “Zeitschrift für…

Estudià els problemes mecànics inherents a la generació i propagació del so Treballà primer a la cort de Frederic el Gran de Prússia i, a partir del 1787, a la de Lluís XVI de França i visqué al Louvre Després de la Revolució Francesa feu classes a l’Escola Normal i a l’Escola Politècnica de París Entre les seves obres destaquen Mécanique analytique 1788, Traité de la résolution des équations numériques 1798 i Leçons sur le calcul des fonctions 1799 La seva obra representa la continuació dels estudis fets per altres matemàtics, com B Taylor, JB le Rond D’Alembert, o J Bernoulli

Fou un dels pocs matemàtics moderns que reeixí alhora en l’estudi de qüestions de teoria pura teoria de conjunts continuant les investigacions de Zermelo, àlgebra topològica, teoria dels jocs anomenats estratègics , formulació axiomàtica de la mecànica quàntica, etc i en la matemàtica aplicada calculadors electrònics amb “memòria” contenint no sols les dades numèriques d’un problema, sinó també les instruccions que permeten de resoldre'l, com l’EDVAC del 1945, i especialment les màquines autoreproductores, que imiten procediments naturals apresos de la genètica, ideades l’any…

Són de dimensions petites màquina de calcular de butxaca o de taula i consten d’un teclat tecles numèriques, d’operació i de funció per a l’entrada de les dades, i una pantalla per a la visualització dels resultats, que pot ésser de díodes luminescents o de cristall líquid El funcionament de la màquina de calcular és basat, igual que el dels ordinadors, en la lògica dels circuits electrònics integrats lògica electrònica Algunes màquines de calcular són programables, tenen nombroses memòries i, amb les adequades interfícies, poden ésser connectades a visualitzadors de pantalla…

El 1855 succeí Gauss en la càtedra de matemàtiques de la Universitat de Göttingen Féu notables contribucions a moltes branques de la matemàtica i de la física matemàtica En el camp de l’anàlisi establí les condicions generals perquè una funció sigui expressable per mitjà de sèries trigonomètriques, i estudià les sèries que duen el seu nom i les integrals numèriques els treballs sobre les sèries de Fourier el portaren a donar una definició completament general de funció numèrica 1829 El seus estudis sobre l’equilibri de sistemes i la teoria del potencial el dugueren a formular el…

Vida Més o menys associat a la seva persona o al cercle dels pitagòrics Alcmèon, Filolau, el corrent de pensament anomenat pitagorisme té una importància enorme per a la història de la música Com succeeix amb molts altres pensadors grecs antics, no es conserven textos de Pitàgores mateix, sinó referències al seu pensament provinents d’autors posteriors Els pitagòrics defensaven la idea segons la qual existia una correspondència entre la Mesura que descobriren en els fenòmens musicals, els intervals i el ritme -definida amb proporcions numèriques precises-, i la Mesura que…

Probablement visqué a Alexandria gairebé tota la seva vida, però hom no coneix detalls de la seva existència La seva obra principal és Composició matemàtica o Gran sintaxi , la qual és més coneguda amb el nom d' Almagest , nom que li donaren els traductors àrabs, i en el qual recollí tots els coneixements astronòmics anteriors i presentà el seu sistema astronòmic sistema ptolemaic També és autor del Tetràbiblos o Apotelesmaticà , que fou el llibre més important d’astrologia de l’antiguitat Estudià els fenòmens relacionats amb l’acústica i donà a conèixer els seus resultats en un tractat…

Les imatges obtingudes són imatges virtuals, ja que en realitat la informació és recollida en forma de valors numèrics emmagatzemats en qualsevol sistema de memòria informàtica així doncs, les imatges digitals només són visibles a través de monitors El sistema consisteix en una càmera digital, dotada d’un sensor digital i de memòria suficient per a guardar, com a mínim, una imatge sencera cada fotografia presa es grava en una targeta especial o es transmet directament a un ordinador La fotografia digital es basa en el principi de la divisió de les imatges en punts que a la vegada es…