Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
conjunt
Representació gràfica de la relació de pertinença i de les operacions d’unió i intersecció dels conjunts
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Reunió d’objectes ben definits en la intuïció o en el pensament, considerada com una totalitat (Cantor).
Aquesta definició, des del punt de vista matemàtic, no és vàlida, i, així, en matemàtiques la noció de conjunt no és definida, i s’inclou dins del desenvolupament d’una teoria axiomàtica que eviti les paradoxes i contradiccions com les que, a començament del segle XX, posaren en qüestió no solament la teoria de conjunts, sinó bona part de la matemàtica Hom no defineix, doncs, ni conjunt, ni element, ni la relació de pertinença, i es conforma amb la idea intuïtiva del que signifiquen frases com Un conjunt és format per elements, o l’element 4 pertany al conjunt dels nombres naturals La…
espai de Baire
Matemàtiques
Espai topològic on la intersecció de tota família numerable d’oberts densos és densa en l’espai donat.
sèrie
Matemàtiques
Suma indicada d’un conjunt finit o infinit ordenat de termes.
La teoria de sèries s’ocupa especialment del cas infinit numerable Així, una sèrie és donada per una successió de nombres a₁ , a₂ , , a n , on a n és dit terme general n -èsim de la successió i una successió associada formada per les sumes parcials a₁ , a₁ + a₂ , a₁ + a₂ + a₃ , , a₁ + + a n , Simbòlicament hom representa una sèrie per , o bé a₁ + a₂ + a n + Si la successió de sumes parcials és convergent cap a un límit S , hom diu que la sèrie és convergent i de suma S En cas de no existir aquest límit, la sèrie és dita divergent Una sèrie és dita positiva o negativa…
mètode de la diagonal
Matemàtiques
Mètode introduït per Cantor per tal d’establir que el conjunt R dels nombres reals no és pas numerable.
Després, però, ha estat usat en molts problemes d’autoreferència
probabilitat
Matemàtiques
Concepte que permet d’expressar quantitativament el caràcter aleatori d’un esdeveniment o fenomen que hom creu que pot succeir.
El càlcul de probabilitats , branca de la matemàtica que presenta un gran nombre d’aplicacions científiques i tècniques, sorgí a França al s XVII amb els matemàtics B Pascal i P Fermat La motivació principal era l’estudi del guany esperat en els jocs d’atzar ruletes, daus, cartes, etc i, per tant, l’objectiu era el càlcul directe de la probabilitat utilitzant tècniques de combinatòria La noció de probabilitat en què hom es basava fou formulada l’any 1795 pel matemàtic francès P S Laplace de la següent manera “Si un fenomen pot produir un nombre de resultats diferents i igualment probables,…
discret
Física
Matemàtiques
Dit de la variable que només pot prendre un conjunt finit o numerable de valors (p ex, l’energia d’un sistema quantitzat o el spin), per oposició a una variable contínua.
inducció
Matemàtiques
Mètode per a demostrar la validesa d’una successió numerable de proposicions P₁, P₂, ..., Pn, ... que consisteix a demostrar la proporsició P₁ i que la validesa de Pn implica la validesa de Pn₊₁.
És anomenat també mètode d' inducció complexa o mètode de recurrència
teorema de Borel-Cantelli
Matemàtiques
Teorema referent a la intersecció E d’una infinitat numerable d’esdeveniments Ei, de probabilitats respectives Pi, que estableix que si la sèrie ΣPi convergeix, la probabilitat que es realitzi una infinitat d’aquests esdeveniments Ei és nul·la.
Si, a més, aquests esdeveniments són independents dos a dos, és a dir, tals que Pr E i ⋂ E j = Pr E i x Pr E j , la convergència de la sèrie és no tan sols suficient, sinó també necessària