Resultats de la cerca
Es mostren 926 resultats
reparació
Dret civil
Dret penal
Obligació que té el qui ha comès un dany de restablir l’equilibri patrimonial trencat.
La responsabilitat civil origina en el perjudicat una pretensió de rescabalament L’acompliment de la reparació pot ésser efectuat o bé per la restitució de la cosa o compliment de l’obligació, o per la reparació del dany tal com ho estableix el tribunal o bé per la indemnització per danys o perjudicis
fidúcia
Dret romà
Pacte pel qual hom rebia una cosa moble, immoble, semovent o un esclau, amb l’obligació de tornar-la, cedir-la a un tercer o bé complir una altra obligació similar.
Tenia el caràcter d’obligació accessòria o addicional a un altre contracte i servia per a donar una garantia real al creditor la mateixa forma era emprada en la constitució d’un dipòsit, un comodat o en tractes que tenien la finalitat de portar a cap un canvi en l’estat de les persones i en les relacions de família En ús fins al final del període clàssic del dret romà, la fidúcia ja no fou recollida en els corpus justinianencs
afectar
Dret civil
Subjectar un bé determinat al compliment d’una obligació, imposant-li així una càrrega o gravamen jurídic.
La llei admet que el deutor respongui de determinades obligacions no solament amb tots els béns del seu patrimoni, sinó especialment amb un determinat bé, talment que el creditor pot exigir la realització d’aquest bé per obtenir la satisfacció de l’obligació
responsabilitat civil
Dret civil
Responsabilitat jurídica en virtut de la qual hom té obligació de respondre dels actes propis o d’altri.
L’obligació de la dita indemnització de danys i perjudicis pot néixer dels contractes responsabilitat contractual, de la llei o àdhuc d’actes en què el responsable no té cap culpa responsabilitat extracontractual
adquisició
Dret
Atribució a una persona d’una cosa, d’un dret o d’una obligació que abans no tenia.
Com, per exemple, en dret internacional, l’adquisició de la nacionalitat, d’un territori, etc, o, en dret civil, l’adquisició de béns, d’un dret o d’una obligació, d’una herència, d’una servitud L’adquisició pot produir-se per virtud de la voluntat de l’adquirent per mitjà d’un contracte i altres negocis jurídics, o sense la voluntat de l’adquirent obligacions imposades per una decisió judicial, o obligacions tributàries imposades directament per les lleis
deure
Filosofia
Religió
Obligació moral, tant en el sentit del seu contingut concret com en el de l’imperatiu que la determina.
La diferència existent entre l’ordre del deure i l’ordre de l’ésser d’allò que és, de la factivitat, etc és expressada pel mateix llenguatge, en distingir l’imperatiu forma prescriptiva de l’indicatiu constatació de fets i en relacionar sovint la forma imperativa amb la del subjuntiu, com a expressió desiderativooptativa D’altra banda, la relació existent entre ambdós ordres pot ésser subratllada o bé minvada segons que sigui la concepció —més objectivista o més subjectivista— que hom té de l’ordre moral i dels valors D’una manera equivalent, en parlar del deure hom pot donar primacia al bé…
secret de confessió
Dret canònic
Obligació i dret que té el sacerdot d’abstenir-se de revelar el que el penitent li ha confessat en el sagrament de la penitència.
És anomenat també sigil sacramental D’aquesta obligació, només l’en pot dispensar el mateix penitent La revelació del secret comporta la pena d’excomunió
remissió
Dret
Perdó o condonació total o parcial d’un deute, d’una culpa, d’una obligació renunciant als propis drets de revenja, satisfacció, de querella.
En cas de querella, implica la renúncia a continuar una demanda de punició abans d’ésser dictada sentència i extingeix el reat Tractant-se d’un deute, és exercida per una declaració satisfactòria del creditor o condonació, i extingeix l’obligació
compareixença
Dret civil
Dret penal
Obligació de tota persona, citada en forma per l’autoritat judicial, de presentar-se en el lloc i a l’hora indicats per complir les diligències processals per les quals hagi estat citada.
L’incompliment d’aquesta obligació comporta la imposició de les sancions legals corresponents
fiança d’arrelament
Dret
Obligació per als demandants estrangers de prestar fiança per a interposar qualsevol demanda, amb la finalitat de garantir el pagament de les costes del judici, en el cas de no obtenir-ne una sentència favorable.
Aquesta obligació és subjecte als convenis internacionals i sobretot a la reciprocitat És coneguda també amb la denominació de cautio iudicatum solvi