Resultats de la cerca

Ha fet dos cops la regata Whitbread, amb el Fortuna Extra Lights i amb el Galicia Pescanova, i la Volvo Ocean Race, que guanyà 2002 a bord de l’ Illbruck Challenge Ha disputat cinc edicions de la Copa Amèrica en tres ocasions amb vaixells espanyols España’92 , Rioja de España i Bravo España i dues més amb l’embarcació suïssa Alinghi 2003, 2007 El 2012 assolí el trofeu Jules Verne en batre el rècord de la volta al món en 45 dies, 13 hores, 42 minuts i 53 segons, a bord del trimarà francès Banque Populaire V, amb tretze tripulants més

Fou campió d’Espanya en classes olímpiques i de vela lleugera 1986, 1991, 1992, 1994 en classe soling, tornado, Match Race i International Offshore Rule IOR, i aconseguí la medalla d’or als Jocs Mediterranis en classe laser Participà en cinc edicions dels Jocs Olímpics Seül 1988, Barcelona 1992, Atlanta 1996, Sydney 2000 i Atenes 2004 Als Jocs Olímpics d’Atlanta aconseguí la medalla d’or de vela en classe tornado 1996 Debutà el 1987 en competicions oceàniques a bord del Fortuna Lights en la regata Transat Race Participà en la regata Ruta del Descobriment, en què aconseguí la segona posició el…

Les falles de transformació són vores passives de placa i posen en relació dos segments de dorsal oceànica, dos segments de fossa oceànica o bé una fossa i una dorsal, segons la tectònica de plaques

Els models numèrics de la circulació oceànica representen una peça clau de la investigació oceanogràfica, ja que permeten fer experiments idealitzats molt difícils de dur a terme en la realitat D’altra banda, són un element fonamental de l’ocenografia operacional, ja que representen l’espina dorsal dels sistemes de predicció oceànica

Els geosinclinals es localitzen als marges de les plaques litosfèriques el moviment d’aquestes plega els sediments i origina les cadenes muntanyoses, segons la tectònica de plaques Hom en pot distingir de dos grans tipus el parageosinclinal quan se situa en l’escorça continental, i l' ortogeosinclinal , en l’escorça oceànica, o entre l’escorça oceànica i la continental J Auboin 1965 divideix els geosinclinals en miogeosinclinals , propers al crató i amb pocs sediments, i eugeosinclinals , més llunyans del crató amb més abundància de sediments i roques volcàniques

Les zones de subducció són les vores destructives de les plaques on la litosfera oceànica penetra profundament en el mantell, on és absorbida L’expressió en superfície de les zones de subducció són les fosses oceàniques, associat a les quals pot haver-hi un arc d’illes, si la subducció es produeix sota una vora de placa amb l’escorça oceànica, o una serralada arran de la línia de costa, si la subducció es produeix sota una vora de placa amb l’escorça continental Les zones de subducció són àrees amb una intensa activitat volcànica i sísmica els focus sísmics, alguns…

Segons les dades de què hom disposa, només s’ha produït un cicle d’aquest tipus durant la història de la Terra, que acabà amb la formació de la Pangea a partir del desmembrament d’un continent anterior Però a diferents llocs del món es troben situacions actuals de cada un dels sis estadis En el primer, l’escorça sofreix processos d’aprimament i bombament que porten a la formació de valls de rift , com les del NE d’Àfrica Pel que fa al segon, hi ha una progressiva subsidència i comença l’expansió del fons de la conca es forma una mar estreta amb fenòmens evaporítics, com la mar Roja En el…

Actualment els complexos ofiolítics s’interpreten com a fragments d’escorça oceànica i del mantell superior emplaçats tectònicament als marges continentals

Probablement s’han erosionat subaèriament i, després, han estat transportats per l’escorça oceànica Rep el seu nom del geògraf i geòleg nord-americà, d’origen suís, Arnold Henry Guyot 1807-1884